LES TISORES

De tisores en senyals de prohibit n'he vist moltes. Pensa que vaig estar acampat a plaça Catalunya amb els indignats.

Allà en vaig veure moltes. Però una cosa que em va indignar més, si això és possible, es veure les noticies als diaris de l'acampada. La ristra de, no ja inexactituds, si no de mentides planes i dures que es van fer correr a la premsa i als informatius.

En aquells moments vaig pensar que les tisores s'haurien de fer servir per retallar aquestes noticies que escampen el verí de la mentida.

Felicitats pel teu escrit. És realment un malson el que vivim amb les tisores.

pedra, paper o tisores no? doncs la pedra guanya a les tisores. punys en alt!!!!
i no em malinterpreteu. no vull tir que comencem a tirar pedres i a destruir, però si potser que per a construir un món just de vegades alguna pedra haurà de frenar alguna tisora ;)
ah! i també de vegades les tisores són tan maques: "tallarem la cua a Felip de Borbó" (Cant dels Maulets).
Hi han temes que em fan bullir i les retallades que patim en són un.
bona reflexió.
salut!

per desmuntar les tisores. I una tècnica que elimina l'afany de retallar dels cervells dels que manen. Es diu "Lobotomia" ;o)

que són molt pitjors les retallades actuals que les que és feien contra el sisè manament a l'època franquista.
Suposo que ja has llegit en algun lloc , que hi ha pensionistes que no es poden permetre la habitual medicació perquè la pensió que tenen és tan escassa que no es poden permetre el "luxe " de pagar a la farmàcia. Tisores !
L'altre dia , la meva neta Vicky em deia que , a la universitat , 2.000 estudiants han abandonat la carrera. El preu actual no els permet seguir estudiant.
Tisores !
Has sabut posar , un cop més , el dit a la nafra amb el teu estil tan agradable de llegir .Ets única , Aurora !
Molt bon estiu i una carinyosa abraçada.

Bones comparacions, en aquest crític relat amb el que ens fas reflexinar, els temps canvien però les tisores sempre les tenen els de dalt i fan i desfan al seu criteri sense tenir-nos en compte per a res.
És realment un malson el que estem passant, espero que el teu somni acabi essent realitat per a tots.

Un bon relat, dinàmic , com les tisorades, clar i directe, com el seu missatge.

A mi la mare em va ensenyar a tallar i també a apedaçar. Ara retallen, després apedaçaran i …
Per a quan estrenarem?

M’encanten els teus relats!
Petons per estrenar
Núria

Abans que res, m'ha encantat la teva prosa! Acostumat a llegir-te en poesia et felicito per aquesta prosa clara, transparent i neta, que deixa veure perfectament el fons del riu. Un avui i un ahir que esborronen si parlem de tisores polítiques o econòmiques. Pobres sastres, pobres cosidores, pobre ganxet, on t'han fet arribar amb el teu sìmbol més preuat! Una magnífica reflexió Aurora i un buit al davant que posa la pell de gallina només de pensar-hi. Com va la teva salut? Endavant i força al canut! Una abraçada.

Aleix

Fas una molt ocurrent i afortunada analogia entre les tisores d'avui i les d'ahir, que si bé semblen molt diferents, en el fons en ambdós casos responen a les intencions del poder per mantenir la seva situació de privilegi.
Les tisores de la censura (franquista o d'altre tipus, ara m'ha vingut al cap aquella estupenda pel·lícula "Cinema Paradiso" i aquella magnífica seqüència d'escenes de petons censurats encadenats) volien ocultar les conductes dictaminades com amorals, i així mantenir a ratlla la contaminació perillosa de la llibertat de pensament.
Les d'avui funcionen una mica a l'inrevés: van directes a la font de la llibertat. els serveis públics que garanteixen una mínima igualtat sense la qual no hi ha llibertat possible. I s'escuden en un aparell de mentides, eufemismes i ocultaments que compta també amb el suport d'una amplíssima capa de mitjans de comunicació manipulats o directament segrestats. És una nova censura que emparada en el poder econòmic i polític injecta mentides quotidianes per negar que hi hagi un model social alternatiu al que estan imposant per la força i per la tisorada.
Tant de bo el malson passi, i el teu desig de deixar les tisores frustrades esdevingui real.
Una abraçada!

la situació actual, aurora i el paral.lelisme amb les tisorades de l'època del Règim... en el fons sempre passa el mateix i és que el poder castiga el poble perquè se sap fort i sap que a la gent li costa moure's i organitzar-se... però ja cal que vigilin !

gràcies pel teu comentari al meu poema eròtic, has estat molt amable, i ja posats dóna els meus records a la núria i el marc quan els vegis per les terres de lleida

una abraçada i fins aviat
joan

Molt bon relat, Aurora. Em suggereix que potser cal fer propaganda de les tissores de canvi, no las de crisi.... Unes tissores creatives a dinamitzar les nostres aptituds actuals. Enhorabona !!!