Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

130 Relats, 207 Comentaris
50413 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com

Últims relats de Jordi Abellán Deu

Últims comentaris de l'autor

  • Jordi Abellán Deu | 17-11-2017

    Algunes vegades m'ha passat aquí, a Relats, que em sorprèn el fet, suposo que casual, de parlar de temes semblants o de vegades iguals. Això sí... cadascú a la seva manera.

    M'ha fet gràcia, que a rel d'un desafiament, jo escrigués un poema sobre la merda i, just el mateix dia surti publicat el teu amb el mateix tema. Tal com he dit abans, vist desde diferents perspectives.

    Salut, i com es diu en cercles de teatre, molta merda.

    Jordi

  • Jordi Abellán Deu | 11-11-2017 | Valoració: 10

    Uña ferida sagnant deixen les morts a causa de la irracionalitat, la histèria i el fanatisme. Quan la vida de gent queda truncada sense més motiu que la ceguesa d'uns perduts en el desert de la ira.

    Sang però que ens hauria de recordar lo fàcil i senzill que resulta portar les idees a un extrem i prevenir-nos deno caure mai en l'absurd de no voler escoltar a l'altre.

    P.D.
    Visc a Sabadell. Però serà un plaer visitar les teves terres. A la meva presentació hi tinc el meu correu, de manera que et serà fàcil contactar. :)

  • Jordi Abellán Deu | 04-11-2017 | Valoració: 10

    La gent senzilla anhela la llibertat i la justícia i alliberar-se del jou dels poders que volen sotmetre i subjugar els pobles per així continuar amb els privilegis d'uns pocs, de l'elit.

    Si finalment Catalunya aconsegueix iniciar el seu propi camí, aquesta lluita l'haurem de continuar mantenint per tal de no canviar un despotisme per un altre de semblant.

    Malgrat tot, el desitg d'una societat més justa l'hem de defensar cadascú amb fermesa i determinació amb les eïnes de les que disposem, la paraula, la fraternitat, la il·lusió per construir un món, no sols un país, més just.

    P.D.
    M'encantaria poder debatre-ho amb tu al voltant d'una taula. Qui sap? Potser algun dia en tindrem ocassió.

  • Jordi Abellán Deu | 01-11-2017 | Valoració: 10

    La manera en que expresses un sentiment nostàlgic d'un lloc que, segurament, voldries visitar en companyia.

    La manera com uses la sinestèsia, barrejant els sentits i allò que poden copsar ("el soroll és massa groc" o "la fragància de la veu")-

    És sorprenent i gratificant.

    Felicitats.

    P.D.

    T'agraeixo molt el teu generós comentari al meu escrit "Nit davant la llar".

  • Jordi Abellán Deu | 26-09-2017 | Valoració: 10

    De vegades que poc costa fer sentir estimació i amor.

    Quina imatge més càlida, amorosa i entendridora. Quanta falta ens fa en temps tan convulsos com els que estem vivint.

    L'enhorabona i una abraçada,

    Jordi

  • Jordi Abellán Deu | 25-09-2017 | Valoració: 10

    Un cop més, llegint el teu breu poema, em fas arribar imatges, colors i fets quotidians que traspuen la jouia de viure serenament pendent dels petits detalls.

    Magnífic.

    Una abraçada,

    Jordi

  • Jordi Abellán Deu | 15-09-2017 | Valoració: 10

    Aquella intimitat i reconeixement de l'esser estimat que només s'obté amb els anys de compartir i regalar amor, confidències, cotidianitats, ...

    Realment un poema que colpeix aquells qui realment estimen.

    Jordi

    P.D.

    Moltes gràcies pel teu generós comentari al poema "Amor i odi".
    Estic il·lusionat, malgrat el motiu, pel fet de que el poema formi part del memorial que s'està fent per les victimes, ja que a l'endemà vaig anar-lo a dipositar, junt amb una espelma, al mosaic de Miró.

  • Jordi Abellán Deu | 23-08-2017 | Valoració: 10

    Tots d'una manera o altra hem viscut les Rambles d'infants i adults, els que hem arribat a aquesta etapa de l'existència.

    Els records d'aquest carrer sempre són quelcom especial perquè d'aluguna manera allà es reunèixen gairebé totes les maneres de ser possibles en la gent. En un trajecte tant reduit i en funció de l'hora del dia es veu un ampli espectre de la humanitat.

    Això mai ho podrà esborrar d'una tacada ningú. Potser és el que pretenien aquests bàrbars fent el que han fet, però fracasaran ara i sempre.

  • Jordi Abellán Deu | 23-08-2017 | Valoració: 10

    Crec que cap persona que se'n pugui anomenar, pot evitar sentir que l'envaeix la tristor davant de la irracionalitat que mata a innocents.

    Hi ha qui, però, ho expresa en mots que ens donen esperança de vida.

    Felicitats pel poema i no ens deixem vencer per aquells que volen escampar l'odi.

    Jordi

  • Jordi Abellán Deu | 23-08-2017 | Valoració: 10

    Crec que cap persona que se'n pugui anomenar, pot evitar sentir que l'envaeix la tristor davant de la irracionalitat que mata a innocents.

    Hi ha qui, però, ho expresa en mots que ens donen esperança de vida.

    Felicitats pel poema i no ens deixem vencer per aquells que volen escampar l'odi.

    Jordi

  • Jordi Abellán Deu | 30-04-2017 | Valoració: 10

    És un desig profund de presència de l'altre. Aquell sentiment, com quan et despertes i encara no et vols llevar, de retenir ni que sigui un instrant més l'objecte de desig.

    M'ha agradat molt. Felicitats!

    Jordi

    P.D.

    Gràcies pel teu amable comentari al meu relat "Què puc fer jo?"

  • Jordi Abellán Deu | 25-11-2016 | Valoració: 10

    Descrit per algú que no sols aprecia les petites coses que passen quan el cel ens atorga el de la pluja, sinó també de qui vol veure més enllà amb els ulls de la comprensió i a la vegada imaginatius. Les gotes fent xerrameca del que han vist en el seu viatge descendent fins el terra o alguna fulla d'algun arbre.

    L'atreviment del pensament que es vol emportar el noi a casa per ensenyar-li el que se sap sobre "l'amor i com s'expressa"; la dansa dels paraigües vista des del cel, inici del viatge de la pluja, com una escena de musical (no sé perquè penso en la pel·lícula "Los paraiguas de Cherburgo").

    I finalment el retorn a casa, potser un entorn que ens fa tornar a tocar de peus a terra i deixar la imaginació de banda? No sé si és així però fa pensar-ho la descripció del retorn com a feixuc.

    Un relat molt evocador tot plegat.

    Jordi

  • Jordi Abellán Deu | 20-11-2016 | Valoració: 10

    Montse. En tots els sentits de l'expressió. Molt de gust de conèixer-te perquè, si no vaig errat, és la primera vegada que em comentes un relat i és també el primer cop que bescanviem impressions. de gust de llegir-te per primera vegada. He de reconèixer-ho. Però realment ha estat una lectura plaent, que m'ha proporcionat plaer i m'ha fet trempar, tant físicament com mentalment.

    T'ho dic així de clar perquè el teu relat no es mereix de ser comentat amb subterfugis, ni paraules discretes, ni eufemismes. Has usat les paraules justes en el moment just.
    Així unes vegades has dit "polla" i una altre "penis", i no ha estat perquè sí. És el mot usat amb saviesa, La saviesaa de qui compren l'ànima de les persones on el desig és tant essencial.

    En fi, Montse. Reitero la meva admiració i potser devoció per aquest relat i qui l'ha escrit.

    Espero que, encara que no sigui en missatges de mòbil, sinó en escrits que anem posant a disposició dels qui els vulguin llegir, també fem créixer el desig entre nosaltres.

    Una sincera abraçada,

    Jordi

  • Jordi Abellán Deu | 16-11-2016 | Valoració: 10

    Sembla difícil afegir cap lloança més a les que ja t'han expressat per aquest preciós poema que ens fa recorrer en uns breus instants tantes imatges.

    El temps que no podem aturar; el destií que no sabem si està escrit als estels; l'espera de Penelope de la que tu defuges. Penelope, l'esposa fidel que amb l'estratagema de teixir sense fi un inacabable treball va rebutjant pretendents, o aquella altra que en Serrat ens descriu amb "zapatos de tacón" que espera a l'estació el retorn de l'esser amat.

    El que si fas incansablement es viure a l'hora que ens regales amb els teus pensaments aquestes lletres que ens fan pensar que la viure consisteix en no deixar de brodar amb fils de distins colors la la tela en blanc de l'existència. Que cal no deixar d'esforçar-se en omplir-la de color y forma perquè al final tot plegat obtingui forma i dongui sentit al nostre pas pel món.

    Una forta abraçada Aurora.

    Jordi

  • Jordi Abellán Deu | 15-11-2016 | Valoració: 10

    El teu cru relat em fa sentir la buidor en la que, sense adonar-nos-en, ens submergim a diari. On els estímuls ens aborden sense cap harmonia, i ens entren paraules i imatges, i com tu molt bé expresses, ja no ballen.

    No ens acompanya un ritme on puguem composar una dansa amb la que expressar-nos, sols acaba, per aquell que sap intuir, deixant un buit difícil d'emplenar.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: