Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

143 Relats, 240 Comentaris
61115 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com

Últims relats de Jordi Abellán Deu

Últims comentaris de l'autor

  • Jordi Abellán Deu | 08-10-2018 | Valoració: 10

    Hi ha un partit que acusa als independentistes de viure a Màtrix. No sé jo si no hauriem de començar a pensar que els que hi viuen són ells.

    Només hi ha un qualificatiu pel que estan fent amb els processos del 20-S i l'1-O. Mentida injusta.

  • Jordi Abellán Deu | 08-10-2018 | Valoració: 10

    Vivim uns temps en els que l'immediatesa goberna la vida de molts. El que passa fa un dia ja és vell. Espero però que la injusticia mai ens sigui indiferent, tal com diu la cançó, i no oblidem que tenim persones a la presó per defensar idees.

    P.D.
    Moltes gràcies pels teus comentaris. sempre m'animen a seguir.
    :

  • Jordi Abellán Deu | 01-07-2018 | Valoració: 10

    Sí no haguessim rebut tantes consignes de moralitat catolico-represores, no hauria estat tot ple de l'erotisme natural que mou els nostres instints? Que no per ser instints són perniciosos, com ens han volgut fer creure sempre.

    Lliurar-se al plaer serà una cosa més de les que haurem aprofitat de fet de viure. Mentre el nostre plaer no causi dolor ningú altre.

    Molt sensual i sugerent el teu escrit.

    Una abraçada.,

    Jordi

    P.D.
    Gràcies per les teves paraules, que intueixo sinceres, al meu escrit "Mira'm les mans"

  • Jordi Abellán Deu | 18-06-2018 | Valoració: 10

    Entenc que portes a terme una lluita vital amb alguna malaltia que t'està limitant les teves capacitats. Ets molt valent d'explicar-ho tal com ho fas. I amb l'ánim que demostres en aquestes línies segur que en sortiràs guanyador d'aquesta guerra contra la foscor.

    Moltes gràcies pel teu amable comentari al meu poema "Mira'm les mans". Has captat molt bé la meva intenció en escriure'l.

  • Jordi Abellán Deu | 08-06-2018 | Valoració: 10

    Per una vegada estem d'acord en aquest tema. El problema és que s'està escampant arreu la voluntat de que els oprimits no puguin aixecar les veus i que es quedin arraconats en el seus espais petits sense que es posin d'acord per ajuntar les veus i que sorgeixi un gran clam.


  • Jordi Abellán Deu | 05-04-2018

    "El cabell li composa" ha estat una petita llicència que m'he pres ja que l'expressió més correcta hagués estat "el cabell li compon".

    Composar i compondre no tenen ben bé el mateix significat però sí que son propers. Composar té un sentit més proper a la creació d'alguna obra, sigui una obra d'art o argumentacions. Compondre té més el sentit de arranjar, arreglar, posar a lloc.

    Ha estat més per una qüestió sonora ja que el vers anterior acaba amb la paraula "cosa" i em va sembla apropiat prendre'm la llibertat de intercanviar els verbs.

    P.D.
    Per temes com aquest que estem dirimint a través de comentaris, he deixat el meu correu a la meva pàgina de presentació. Mitjà que trobo més apropiat per comentar aquests temes més de detall.

  • Jordi Abellán Deu | 01-04-2018

    Una formosa i evocadora imatge d'infantesa.

    Gràcies pel teu comentari al meu escrit "El gest".

    Em preguntes què vol dir "el cabell li composa". En realitat ho descric en la següent frase. Vull dir que li passa els dits pels cabells per arreglar algun ble que potser el vent ha descabellat.

  • Jordi Abellán Deu | 21-03-2018 | Valoració: 10

    Enigmàtic, Sí. Al menys a mi em resulta enigmàtic el dibuix de les rodetes. Què haurà volgut expressar amb aquell dibuix?

    El que no ho és gens d'enigmàtic és l'ús que fa aquell que té el poder d'imposar la seva voluntat i el seu criteri a qui està en condicions d'inferioritat en quan a poder efectiu de poder dirigir la seva existència. Sense control sobre el dominador aquest l'exerceix de forma despòtica i autoritària.

    La història ens demostra que ha estat així sempre fins que, de alguna manera o altra, s'han pogut imposar controls sobre el controlador.

    Que despòtics som els humans.

    Una abraçada.

  • Jordi Abellán Deu | 18-03-2018 | Valoració: 10

    Malauradament Aurora, la injustícia clama pels seus drets a tot el món. El cas de casa nostra és un més de tants que veiem dia a dia en les notícies. Jo estimo la meva llengua, i la defensaré allà on calgui i de la manera que calgui. Mentre mantinguem la voluntat de que es preservi ningú ens la podrà arrabassar.

    Una altra història és la política. Espanya actua amb el consentiment de tota Europa. Si ho mirem des d'aquesta perspectiva ens podem adonar de que no hi ha un interès per que a les persones se'ls hi respectin els drets, ni tan sols els més bàsics. Tot es un mercat monetarista que defuig les responsabilitats que haurien de tenir els governants i que haurien de ser procurar el benestar i el respecte pels seus ciutadans.

    Jo no vull marxar sense veure un món més just.

    Una forta abraçada Aurora.

  • Jordi Abellán Deu | 04-03-2018 | Valoració: 10

    Crec que no t'havia llegit abans.

    Ha estat una agradable sorpresa. M'ha agradat molt com exposes les incerteses d'haver portat al món un nou membre de la comunitat humana. Tots els pares, o tots haurien de fer-ho, ens plantegem preguntes de com serà el pas dels nostres fills per aquest món incert. I malgrat no tenim respostes certes sempre podem intentar adreçar el nostre "petit arbre" en la direcció que estiemem que l'afavorirà més en el ser creixement.

    Una abraçada.

    Jordi

  • Jordi Abellán Deu | 03-03-2018 | Valoració: 10

    Realment m'ha commogut el teu exercici de posar-te a la pell del que deu sentir i pensar qui es troba en la situació que, crec, pocs desitgem ni per les persones de les que, sense anomenar-les, tots sabem que parles ni, com és natural, per a nosaltres mateixos.

    No deixes de sorprendre'm noi!

    Una forta abraçada.

    Jordi

  • Jordi Abellán Deu | 28-02-2018 | Valoració: 10

    Venim d'on venim, estimada Aurora, i arrosseguem llasts que provenen d'èpoques que haurien d'haver estat oblidades fa molt de temps. A mi no em va sorprendre la reacció que vam viure l'ú d'octubre. És més... m'ho esperava.

    Davant de tanta "sensraó" (permetem aquesta traducció literal del castellà) cal mantenir-se ferm en les pròpies conviccions. De totes maneres vivim en un món on la injusticia campa pels seus drets (vaja quin contrasentit, oi?). La força ens ha de provenir del nostre intererior, del propi convenciment de que podem, entre tots, fer una societat més justa. LLavors si aquesta comunitat es diu Catalunya o Utopia tant m'és. Jo sóc fruit d'una terra, d'una gent, d'unes vivències. La meva llengua m'ajuda a expressar-me però si hagués nascut al japó parlaria japonès. Entens?

    P.D.
    A la meva pàgina de presentació hi tens el meu correu. M'encantaria tenir aquesta conversa amb tu. Estic segur que seria molt agradable i certament fructifera. Escriu-me i segur que trobarem la manera de poder conversar cara a cara.

    P.D. de la P.D.
    mira... aquí la tens perquè ni l'hagis de cercar. jajajaja
    jordiabellan@gmail.com

  • Jordi Abellán Deu | 26-02-2018

    Saps Aurora, com jo ho sé, que la història de la humanitat s'ha escrit en base a guerres, que les nacions s'han construït també amb la conquesta per les armes.

    S'està obrint aquí en aquest petit país una nova via, una nova manera de voler fer cas a les aspiracions de molts dels que hi vivim. Malgrat que són molts els que així desitgen trobar per part d'aquells a qui se'ls reclama que se'ns escolti un bri de comprensió i actitud de voler escoltar que cau en la incomprensió més tossuda i una sordesa absoluta, també en són tants altres que no és això el que desitgen.

    És un camí llarg el que s'ha de recòrrer perquè s'obrin els cors i les ments i es comenci a parlar del que cal fer amb tantes aspiracions frustrades. I sobre tot cal que siguin molts més els que cridin que volem marxar que els que diguin que ens volem quedar.

    Serà una cursa de fons en la que la mentalització i la disposició a arribar fins la meta serà la que farà que es pugui guanyar aquesta lluita.

  • Jordi Abellán Deu | 24-02-2018

    Entenc molt bé el que expliques en el teu relat perquè jo mateix m'he sentit com ho descrius.

    Simplement arribà un moment en que una idea se'm va fer palesa. I és que és molt difícil millorar el món sentint-se infeliç. Tot es fa més feixuc i farragós de portar endavant. Que la felicitat es contagia i obre portes impensables. Felicitat és força i no té perquè ser inconsciència. Felicitat és admetre, que no acceptar, que no vivim en un món ideal però que el podem millorar ni que sigui mínimament.

    I sí! d'acord que hi ha qui viu sense voler mirar el patiment aliè, però si, com a mínim, alegren els moments de qui tenen a prop ja estan fent alguna cosa bona.

    P.D.
    Moltes gràcies pel teu comentari. M’alegra molt que t’hagi arribat. Ës sincerament el que penso i com vull viure.


  • Jordi Abellán Deu | 24-02-2018

    Entenc molt bé el que expliques en el teu relat perquè jo mateix m'he sentit com ho descrius.

    Simplement arribà un moment en que una idea se'm va fer palesa. I és que és molt difícil millorar el món sentint-se infeliç. Tot es fa més feixuc i farragós de portar endavant. Que la felicitat es contagia i obre portes impensables. Felicitat és força i no té perquè ser inconsciència. Felicitat és admetre, que no acceptar, que no vivim en un món ideal però que el podem millorar ni que sigui mínimament.

    I sí! d'acord que hi ha qui viu sense voler mirar el patiment aliè, però si, com a mínim, alegren els moments de qui tenen a prop ja estan fent alguna cosa bona.

    P.D.
    Moltes gràcies pel teu comentari. M’alegra molt que t’hagi arribat. Ës sincerament el que penso i com vull viure.


Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: