Les temples de la nostra memòria

Seguiré llegint els teus relats.
Seguiré vivint anant a la Cova dels Somriures trobats.
Endavant amb les paraules ara i sempre.

Una reflexió madura, al meu entendre, perquè contempla el dubte sobre el camí recorregut.

Remar contra els records.

He llegit la poesia al compàs de la música i fa trontollar els sentiments com un terratrèmol de desencants encantats.


Sergi

Primer de tot, salutacions. Feia temps que no et mirava els teus escrits.Segona... sempre miro en el facebook les teves finestres.
P o e m a......... d'un intens color mental sèpia, simfònic, i desperta vells fantasmes de infantesa .Potser avui tinc mal dia, pero os he buscat per animar-me. I objectiu aconseguit gracies el teu poema. FELICITATS.

Un poema d'aquells que em cal llegir a poc a poc, apreciant cada paraula, cada vers

fins que arribes al final i encara en voldria més.

darkman/Ferran, gràcies per tot el que dius -ja saps a què em refereixo-

He fet un post al forum, no sé si ho hauràs vist... de totes maneres, gràcies!!

Una abraçada ben literària... i real!!

lúcid, d'esbatanar els ulls, d'esmicolar els sentits, com un plànol de caminets dibuixats pel caminant únic que els ha transitat...no l'havia llegit, Ferran, i m'ha agradat molt. Molt és poc. No puc escoltar la cançó- aqui tot va leeeent- però em sembla que no em cal, per apreciar aquest poema. Una abraçada

a

Hola Ferran,

feia dies que volia entrar per saludar-te i felicitar-te pel bloc de les finestres i em trobo aquest últim escrit teu.Quina poesia ens has regalat !!! Boníssima !!
No trobo el necessari temps que voldria per algunes coses i vaig de bòlit. En fi ... que la idea del bloc em sembla collonuda, hi teniu fotos de finestres precioses; una barreja d'art i poesia (si és que no són la mateixa cosa) perfecte. I de fet una finestra com a element simbòlic és tota una institució, se'n podria xerrar molt.
I en molt àmbits diferents (el Bill Gates mateix en sap força) ;-)

Amic darkman, de moment ho deixo aqui, espero llegir-te més sovint (i a l'Empar recomenada per l'Allan Lee també).

Una abraçada per tots dos.

un tros de poema. L'he anat llegint al ritme de la música i m'ha encantat. Què ben treballat i quin bon resultat
et felicito
abraçades
joan

Poema colpidor Ferran, ple de tot allò que no voldríem experimentar mai, pero que llegit així és diferent, és una altra vitalitat, una altra mort, una altra experiència. La daga clavada on encara vessa sang, però sang, vida, música i sentiment de la Dharma sempre latent i rítmic, com el batec del cor. Emoció serena i expressions de paisatge marí, tan sedant en aquests moments. M'ha emocionat. Una abraçada i fins aviat.

aleix

com la memòria plena d'imatges i records. No et conec gaire però m'ha semblat
un poema Darkaman....el sol, la lluna... els edificis... la música, m'han fet viatjar dins els teus versos per les temples de la nostra memòria.

Com sempre felicitats.

La Fada.