Les altres bibliotecàries

Aquesta és una situació que lamentablement es va repetint a moltes professions, és evident que no només a la de bibliotecària,però trobo que molta gent s'està acomodant en determinades feines en les quals no cal lluitar per una renovació de contracte i que s'acaben fent sense rigor, sense entusiasme, amb una superficialitat escandalosa. Evidentment tothom no és així, per sort, i sovint hi ha molta gent amb empenta i il·lusió per la feina. El relat, per a mi, té la particularitat positiva de posar de manifest aquesta situació en l'exemple de les bibliotecàries, però que amb altres professions tindria també un ple sentit en el qual, evidentment, canviaria el context, però no el fons de la qüestió.
Gràcies pel teu comentari. Una abraçada.

N. de l'Autor.

Les altres bibliotecàries és una crítica social (breu i exagerada) per reclamar la vàlua de la feina que moltes persones fan des de l'anonimat i en unes condicions laborals precàries.

Els protagonistes podrien haver estat professors, cuiners, científics, caixers o pescadors; tant se val, l'important era identificar fàcilment l'escenari.

En el pròleg deixo clar què pretenc: que davant dels senyals d'alarma no restem impassibles. En aquest sentit, la teva reacció és de proximitat; per bé que saps que no t'has de sentir al·ludida (és un relat, és ficció).

En qualsevol cas, Sol_Ixent, celebro que precisament tu hagis comentat el text, així tinc la certesa que en aquest àmbit tan afable per tothom (el de la Biblioteconomia i Documentació), no tan sols tindrem una excel·lent professional sinó una persona sensible a la realitat quotidiana, que tu coneixes i perceps.
De fet, molts dels teus relats, els inclous en la categoria d'assaig social i això és un bon senyal. Recomanables.

Per cert, jo no sóc coetani del Ptolomeu II..., que segurament fundà el Museu o Biblioteca d'Alexandria clàssica; però, estic segur que no m'hi avorriria pas.
Llavors, Sol_Ixent, potser hagués escrit "els altres bibliotecaris". Sembla ser, que malgrat tot, anem progressant.

... especialment l'atenció el títol del relat, perquè jo estic estudiant per ser bibliotecària -si, s'ha d'estudiar, per si no ho sabíeu!-
Si que és cert que en alguns moments pot resultar una mica avurrit i pots mantenir certes converses amb els companys/es de feina... però d'aquí a portar-ho a l'extrem del relat, em sembla una mica exagerat.
De totes maneres, he de dir-te que és un bon relat, ben escrit i ben plantejat.

Una abraçada!

Sol_ixent

És trist que, cada vegada més, s'estigui institucionalitzat aquesta hipocresia implícita. el que expliques, no és cap anècdota. Ben al contrari, és una evidència que ens commou. Algunes persones han sofert i sofreixen de primera mà el que implica o representa "l'amiguisme" i sobretot el fer-se "notar". Són aquells/es que podem anomenar-los arribistes, ansiosos per pujar d'estatus social a costa de qui sigui i a qualsevol preu, discriminant a "altres" per aconseguir els seus propòsits, sense cap mèrit ni educació, ni cap esforç. Però això, malauradament, passa en qualsevol professió.

Una abraçada!

jo admiro i envejo les bibliotecàries perquè el seu és un món DE LLIBRES.

les considero unes persones privilegiades perquè immerses en aquest mar "aparent" de silenci palpen, respiren tota la màgia que s'amaga en cadascu dels "habitants", els llibres.

M'encanta veure com, amablement,(Jo he tingut una bona experiècia en això) t'acondueixen pels vitricolls d'aquest món ple de veus que canten, que riuen, que ploren...

bé, és que jo sóc un xic imaginativa i poc pragmàtica, ja ho veus.

Gràcies per comentar-me Jofre. Ets una joia!

I anima't, veuràs com, poc a poc, les aigües tornen al seu lloc.