Lema

que ens fas arribar amb la suavitat de la caiguda d'una ploma.
Cada cop tinc més la sensació de que cada gest, cada acte, cada pensament s'uneix a una cadena invisible que també influeix en el nostre entorn. Un nou ventall de percepcions guaita amb cada pas, amb cada petit canvi.
Crec de tot cor que cadascú de nosaltres estem en permanent estat d'evolució i de vegades sentir-la abraçar l'espai que ens envolta és comprendre conscientment moltes subtileses que no es poden descriure...

La paraula empelt sempre m'ha fascinat, potser perquè la he vist feta realitat en moltes espècies d'arbres que el meu pare ha unit amb molta cura i estimació.
Aplicada als humans no ha d'estar pas una fusió ni una pèrdua d'identitat, sinó un compromís ferm de mostrar-nos a nosaltres mateixos i als demés tal i com som en realitat.
Com una part de l'engranatge de l'evolució, amb tota la força, bellesa i responsabilitat que això comporta.

Gràcies pel teu comentari a la sextina; vaig començar només amb un experiment, però després poc a poc va anar agafant vida pròpia.
És estranyament misteriós el poder del subconscient...

Una forta abraçada i fins aviat!

que m'hagis dit "Ixi", sona molt carinyós!! Ara et diré a tu "Godo" (Godofredo).

Sol_ixent

Jofre, amb poques paraules expresses el concepte (de referència) que més enllà de l'aparença: més enllà de l'ofici d'empeltador atén, i que embolcalla el terreny de la sociologia. Entenc que un "lema" es corre el risc de donar per explicat precisament el què hi ha per explicar; es condemna, en el millor dels casos, a donar compte només de les semblances de les coses, deixant escapar, com diu Lévi-Strauss, allò que determina la seva especificitat històrica o la seva originalitat cultural: "Una disciplina que el seu objectiu, no pas l'únic, es analitzar i interpretar les diferències, evita tota dificultat al tenir en compte res més que les semblances. Però, al mateix temps, perd tota capacitat per a distingir lo general, al que aspira, i del vulgar amb el que se'n conforma".

-Unes dades per a una nova teoria transformadora. Del simple al complex: evolució "progressiva" i un altra de "regressiva" i, com no, finalment creadora. L'evolució, l'atzar i selecció natural. Adaptació i evolució i també necessitat.

-Aquí hi intervenen restitucions de tipus particular; s'aconsegueixen soldar trossos d'un individu a un altre d'una mateixa espècie o bé en una d'altra diferent (...). Donat el cas, poden exercir influències correlatives, de naturalesa desconeguda, entre els dos components.

Si eludim a les plantes, he llegit que ni han que s'anomenen híbrids d'empelt (entre espècies de Cytisus, entre Crataegus i Mespilus, etc.) que poden produir externament la impressió d'un veritable híbrid, però que no tenen res a veure amb els híbrids de la genètica, doncs inclús en aquestes soldadures (de l'empelt) tan íntimes, cada cèl·lula i cada estrat conserven el seu caràcter hereditari específic... encara que en la configuració externa de conjunt es manifesten clarament certes influències correlatives entre els estrats de teixits d'espècie diferent. (Strasburger).



PS. Moltes gràcies per les teves paraules. Bona nit, demà -si tinc un moment- miraré de comentar-te "La ventafocs bavaresa".

Una abraçada!

Mon

Feia temps que no et llegia, la veritat, tot i que m'ha agradat retrobar-me amb els teus escrits... Jo el "lema" del qual parles l'aplicaria a, per exemple dir com una "filosofia de vida"o un "modus vivendi", com vulguis. No sé si la intenció que tenies incial era aquesta, però ho entenc així.

Petons i abraçades!

Sol_ixent