La paraula dins la gàbia

Un relat de: Xantalam

La tinc entre els dits i no
             a la punta de la llengua.
He engrapat la més fràgil,
brisall de paper feble i voladís,
plomes d'un blanc agònic.
Quan la paraula jeu sobre el palmell
com ocell malferit i desvalgut
-en aquell moment no sé què fer-ne-
l'engabio dins un vers per que voletegi
immortal, alat en blanc i negre.

Potser qualcú en l'esdevenir
travessarà amb l'esguard vitrines
mudes i opaques
on dissecades s'exposaran
                                            les paraules,
-ençà i enllà extingides-.

I en una sala buida l'il·lús poeta,
taxidermista de mots,
persevera;
delicat abasta moixons,
s'imagina
que els hi resta un alè de vida.


Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    iong txon | 30-03-2010

    molt i molt. És oportú ara que es porta recuperar paraules abandonades o malferides, per donar vida a la nostra llengua. Fas servir unes imatges molt tendres i un llenguatge molt poètic, ple de sensibilitat.

  • M'ha costat trobar les paraules ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-01-2010

    Jugues amb les paraules amb delicadesa, amb amor, vols atrapar-les però no goses.
    Sovint les paraules son el reflex de la nostra ànima. Així veig aquest poema d'una sensibilitat exquisida , d'un lirisme a flor de pell. Un regal per llegir i rellegir , per aprendre , per gaudir.
    Més no es pot demanar, és magnífic !
    Felicitats Empar !
    Ja abans t'han fet uns comentaris preciosos, la veritat és que en llegir-lo m'he quedat extasiada, m'ha costat trobar les paraules per dir-te com m'ha agradat.
    Tinc la llista dels poemes preferits dels autors a la meva pàgina, vaig llegint i comentant, ha estat un gran encert aquesta idea de fer el recull, són tots tan preciosos !
    Una càlida i llarga abraçada,
    Núria


  • Et desitjo...[Ofensiu]
    onatge | 27-12-2009 | Valoració: 10

    Que la paraula ja tingui la llibertat del vent i la gàbia hagi estat esclafada...

    Salut.
    onatge

  • El títol ja és un poema[Ofensiu]
    angie | 07-10-2009

    Actual i amb una tria excel.lent alhora d'escollir les paraules de cada vers.
    Concret i molt metafòric alhora. La gàbia, element virtual, m'encanta...
    M'he quedat sense paraules, noia!. Molt bo!.

    angie

  • brisall de paper feble...[Ofensiu]
    franz appa | 07-10-2009

    ...i voladís. La paraula mateixa ens guia cap a una anticipació de futur, com en un relat de ciència-ficció que ens avança desastres de l'esdevenidor, però en realitat ens acara amb els mals presents.
    La segona estrofa del poema, en efecte, pinta un ombrívols panorama, després de la metàfora que atorga materialitat a la paraula, aquesta eina indispensable en el nostre present.
    I ens retrobem amb el dipositari de la paraula amb la descriptiva tercera i darrera estrofa.
    És ben cert: la tasca autoimposada del poeta és perserverar, obstinadamanet, en el mim del llenguatge. Paradoxalment, prescindint del seu destí,aquest destí voladís i fràgil.
    Si mor la paraula, morirà l'espècie humana. I si mor l'espècie humana, morirà la paraula.

    Una abraçada,

    franz

  • No et valoro indirectament...[Ofensiu]
    Fidel | 06-10-2009

    M'agrada molt i molt aquest poema. Penso que has sabut cercar el que els poetes pretenen fer i fan, el sentit de la seva recerca. En especial, són concloents i magnífics els darrers versos del poema, la darrera estrofa. Mots claus: on es troba el poeta ("sala buida"), que "imagina...", "il·lús", que "·delicat abasta moixons", i que persevera. M'agrada molt aquest mot -també ho va dir en Pep (Guardiola) a l'inici de la temporada passada -: ésser constants i tossuts alhora de cercar i recercar constantment (...).
    També m'agrada "plomes d'un blanc agònic", la imatge de l'engabiament i de l'ocell malferit de més a l'inici. Un poema molt complert i d'alta qualitat literària, excel·lent equilibri amb un missatge diàfan i profund.
    Saps una cosa ?; és un tema que darrerament li vaig donant voltes i més voltes, "poesia, poetes..." és un dels aspectes que centren la primera part del que espero sigui el meu proper recull. Penso que has sabut trobar el que hi ha darrera del qui escriu poesia amb imatges precioses i escaients: "blanc i negre", "fragilitat", "paraules dissecades"... Jo, en un altra poema al respecte, parlo del poeta com a "aventurer immortal", tu també parles d'un ocell, el vers que voletegi immortal.
    En definitiva: un poema a la teva alçada, a l'alçada d'una gran poetessa. Gràcies per fer-lo públic.

    Petons,
    Fidel

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

591 Comentaris

121804 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic