LA NUESA DE L'ARBRE

Crec que he rellegit el teu poema en un dels dies més indicats per fer-ho: avui és un dia fred d’hivern, se sent el vent com xiula a través de les escletxes i es veuen els arbres despullats de tot tipus d’ornaments a l’altre costat dels vidres.
En dies com aquest, els arbres despullats, exposats al fred i les inclemències, a la solitud dels carrers despoblats i al temps aturat de diumenges en què es prefereix el recer de la llar que el lleu plaer del passeig sota els seus esquelets vegetals, són al mateix temps testimoni, metàfora i etapa.

És el moment adient, doncs, per recordar que mai s’ha de perdre l’esperança, que sempre acaba tornant la primavera, tot contemplant la seva estampa.

En mig d’aquest fred, resulta difícil pensar que pugui haver un Càlid hivern... però també ha estat el cas, en el seu moment, com pots comprovar si cliques damunt les lletres en color.

T’envio una abraçada càlida com una bufanda de llana,
Unaquimera

profunda en la descripció de l'arbre d'hivern, com una analogia amb mirada enrere del que a voltes hem de passar per tornar a florir i a tenir les fulles verdes, com els arbres. Al final, un toc d'esperança que és força comú en molts dels teus poemes.
Una abraçada

els arbres, són forts, són sensibles, fidels a les seves arrels i a la seva terra. I la seva nuesa és bonica quan retalla el cel o la posta de sol, o quan la pluja els amara...


Salut.
onatge

Bonica metàfora de la vida i del renàixer, aquesta de tardors i hiverns que esdevenen inexorable primavera.
No és una metàfora nova, però la desenvolupes amb una bona elegància, construint una poesia eficaç i suggerent de gran qualitat i sensibilitat.
Enhorabona,
Ramon

Felicitats!

I dir-te que la teva manera d'escriure és amena però no senzilla. Silenciosament et llegeixo encara que amb poc temps per a comentar. I m'agrada, sobretot les referències a la Natura, com en aquest poema.

Gràcies, d.

Meravellós. Jo en el fons de pantalla del mòbil tinc un arbre de tardor.
Ara ja comencem a veure arbres ornamentats. Sí. M'agraden els altres.

Una poesia dolça i especial que ens fa veure que la bellesa de la natura no te límit ni excepcions.
Segueixes el cicle vital, expressat amb so de musica de violins. Encara que es repeteixi cop rere cop mai perd l'originalitat, ni ens deixa indiferents.
Un relat que m'ha transmès pau i benestar. Gracies

Una abraçada

quan al final he llegit "esperança de noves primaveres", he vist, llavors, que era un cant a la natura el que ens oferies. Un cant meravellós amb paraules belles i riques, com són sempre les teves.

Enhorabona!

que no et comentava, amb tants deures i exàmens era díficil entrar a RC.
Però ara ja s'ha calmat la cosa perquè bé l'hivern i com molt bé dius tu, els arbres es tornen esmorteïts, secs i sense vida. Però és com un somni, tornen a despertar a la primavera i torna a brotar la vida. Gràcies.

Salut i records!
ullsblaus1

Odiava les branques, mentre ens passem un munt d'hores podant, amb un fred acollonant, però ara m'ho miraré d'un altra manera.

Un poema digne de tu, Aurora.

petons que rima amb...brancons