Esculpir un futur entre llibres i silencis

Un relat de: Clar de lluna

Tot resta en silenci a la biblioteca, fan colzes tots dos, s'hi juguen molt!

En Dídac és un noi jove i saludable, físicament fort i esportista. És la tercera vegada que ho intenta, però sempre el tomben a la teòrica! A ell no li agrada estudiar, però sap del cert que per aquesta feina serviria, ho duu a la sang. Porta quatre campanyes forestals, però sis-cents quaranta-un folis de temari és massa contingut per retenir-ho al seu cap.

A la Bruna li falten dues assignatures per llicenciar-se, després de tants anys estudiant, n'està fins al capdamunt! Té ganes d'introduir-se al món laboral, independitzar-se i fer la seva vida.

En Dídac i la Bruna fa dos anys que van plegats i somnien amb el seu futur, amb els seus projectes i les seves il·lusions.

- Bruna, aquest cop ho aconseguiré, seré bomber.
- I jo economista, Dídac. Tot ens anirà bé, ja ho veuràs. T'estimo.
- Anem a fer un cafè?
- Sí, començo a estar cansada.

Durant una estona desconnecten dels llibres i parlen de convivència, hipoteques, fills... S'estimen amb bogeria i estan carregats d'energia i vitalitat. Riuen i s'abracen, es besen i planegen les vacances de l'estiu.

Un cop dins, l'esforç continua. Res ni ningú aixafa l'ambient i el silenci els embolcalla.

...

Els anys han passat, han format una llar i tenen dos fills magnífics. Els costa arribar a final de mes, com a la immensa majoria. Sovint recorden amb nostàlgia els seus inicis. El destí no els va portar on volien, però són feliços en el seu dia a dia i en la seva lluita. No obstant, tenen clar que als seus fills no els crearan falses esperances: una carrera no vol dir sempre un sou enlluernador, hi ha massa llicenciats; una clara vocació, no vol dir sempre poder-la exercir, a vegades hi ha massa traves.

...

Els anys han passat, però un ritual es repeteix sempre que en Dídac olora fum i veu foc: abraça la Bruna amb tendresa i, amb l'estómac encès i remogut, calfreds recorren el seu cos, mentre li brollen llàgrimes dels ulls.

Comentaris

  • I el futur es fa present...[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-04-2008 | Valoració: 10

    Continuo llegint els teus reptes i així arribo fins a aquest títol preciós.
    El relat no el desmereix gens, és una bona narració amb un salt de temps que ens transporta des dels somnis de la joventut fins a la realitat adulta. Ben utilitzat, el recurs!
    Resulta atractiva, aquesta història que comença en mig del silenci, en mig de llibres afilerats als prestatges... i que em recorda un altre relat que s'inicia també en mig del silenci i conclou entre... bé, es diu Nocturns i espero que t'agradi.

    T'envio una abraçada silenciosa però ferma,
    Unaquimera

  • Perdó,[Ofensiu]
    desideri | 23-03-2008 | Valoració: 9

    m'he descuidat la valoració

  • Tendre relat, Clar de lluna[Ofensiu]
    desideri | 23-03-2008

    Una abraçada

  • no sé ben bé[Ofensiu]
    Thyst | 20-03-2008 | Valoració: 10

    com he arribat aquí però aquest final s'ho val :)

    ah, i jo mai he tingut un professor de literatura i no sé què és correcte i que no, de fet em sembla que trobaràs faltes d'octografía per aquí, però si més no, correcte o no, jo trobo que té... mmm.. cert sentit que tots dos paràgrafs comencin igual! A gustos colors!

    una abraçada!

  • Enhorabona[Ofensiu]
    NUMACA | 19-03-2008 | Valoració: 10

    M'agradaria cridar als quatre vents qui ets, m'agradaria que el teu entorn descobrís què escrius, sobretot, com en aquest cas, quan parles d'una història real, una història que la fas teva com si ho haguessis viscut en primera persona.

    Mantindré el secret però penso que no t'has d'amagar de res. T'agrada escriure i segur molts els agradaria llegir-te.

  • Dels sacrificis i nits de vetlla[Ofensiu]
    Avet_blau | 18-03-2008 | Valoració: 10

    De les il·lusions que resten en el record,
    desprès de passar pàgines i pàgines de la vida,
    escrivint i rescrivint el dia a dia.

    En un viatge tan diferent del somni,
    amb un avui que no hauríem imaginat mai ahir,
    malgrat tot , el viatge d e la vida
    val la pena,
    i els sacrificis i nits de vetlla,
    son arrels que aguanten el present i el futur.

    Avet

  • habia oblidat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-03-2008

    comentar-te que, en els dos últims paragrafs comences igual "Els anys han passat", i no cal. I aixó, com diria el meu mestre de literatura, no es fa, hi ha altres maneres de dir-ho, fent una mica més de literatura, cercar sinonims és part de la gràcia d'escriure. Potser l'havies repassat poc i no ho havies vist, però tant literariament com visual, no fa bon efecte i encara amb més raó quan és un relat curt com aquest.
    Tot i que tu sempre tens la darrera paraula.

    Amb carinyo i fins aviat.

    Ferran

  • Bonic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-03-2008 | Valoració: 10

    i tendre, un final feliç al cap i la fi, perquè hi ha retinguda la imatge de l'amor en un gest, una sensació, i en el fons és el caliu allò que el manté viu, o el fa tornar a créixer.
    Tens un estil mol peculiar, m'agrada com crees els espais dins del relat, no et calen desripcions, de sobte ja els veus, alló de les imtges universals potser, però no sempre son fácils de fer veure.

    Et segueixo llegint, fins aviat.

    Ferran

  • Foc i llàgrimes[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 18-03-2008 | Valoració: 10

    No paga la pena plorar pels projectes que no has pogut realitzar a la vida perquè et pots trobar amb petites coses que sumant-les i sumant-les t´aportaran satisfaccions.
    Els teus personatges mantenen el foc de l´amor mentre vessen llàgrimes. Aquesta tendresa no té preu.
    Molt bé aquest final.
    Gràcies Clar de lluna pel teu comentari.
    Una abraçada.
    Mercè

  • Record espriuà[Ofensiu]
    deòmises | 18-03-2008

    A Tereseta-que-baixava-les-escales, en tres retalls construeixes la història dels dos enamorats.

    Em va agradar molt en llegir-lo al repte, on també vaig atrevir-me a presentar un relat meu.

    Gràcies, d.

  • és un relat tendre[Ofensiu]
    ANEROL | 15-03-2008 | Valoració: 10

    gustós, m'ha deixat un regust com d'innacabat, incomplert; però, m'agrada aquesta lleugeresa i amot a l'hora d'escriure

  • Per cert...[Ofensiu]
    diaclau | 15-03-2008


    ...molt bon relat!

  • ondia![Ofensiu]
    diaclau | 15-03-2008

    Gràcies per haver-me comentat!sí, jo també acabo de descobrir-te, aniré llegint els teus relats i t'aniré comentant!

    moltes gràcies maca!

    una calurosa abraçada!

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

348 Comentaris

45843 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es