Sóc o no sóc?

Un relat de: Clar de lluna

- Sóc o no sóc? Aquesta és la qüestió. Tu ets, o no ets? Aquesta és una altra qüestió. Respiro? Sí. Tu? No. Jo estic viu, tu estàs mort. Però, per què? Respirar vol dir viure? Parlem-ne. Jo sóc i tu ets? No ho sé. Des de l'institut que em fascina l'ontologia, l'estudi de l'ens, d'allò existent i de les diverses maneres d'existir o ésser! Penso i penso, dono voltes i voltes a les coses. Finalment, m'agrada crear les meves pròpies teories, no hi ha cap filòsof que em convenci. Em diuen apàtic, inactiu, solitari i fins i tot boig. Ignorants, que no es paren a pensar, ni en un sol moment, sobre la seva existència i el per què de la mateixa! Calla, no m'atabalis. Què tenim en comú per ésser i existir tots dos, digues-me? Res? Però, tu ets i jo sóc, no? O potser només sóc jo? Al cap i a la fi, jo penso i tu no! Em pessigo i sento dolor, en canvi a tu et tallo per la meitat i ni tan sols et queixes. Però no podem negar que tots dos estem aquí i som, doncs així existim els dos. Però no puc acceptar que en el mateix nivell, o si? Podem mantenir una conversa mentre et cuino amb patates, però, en tot el procés, la teva essència d'ésser canvia, per tant deixes de ser per tornar a ser i, així, successivament. Fins on? Un cop t'hagi menjat deixaràs d'existir? Però les coses que són, no poden deixar de ser. I si portem el quid de la qüestió més enllà, hem de començar demanant-nos si la realitat existeix, doncs en aquest moment podríem ser només el fruit del somni d'un altre persona, no? Bé, suposem que sí, que existim, així podem continuar parlant. Bé, en veritat qui parlo sóc jo, doncs tu calles. Serà perquè no tens boca? Potser sí, però bé sembla que m'escoltis i no tens orelles. Enderroc de pensaments i tornar-hi. En la meva teoria, destrueixo primer de tot allò que no puc veure, o sigui que comencem per Déu, oi que no el veiem, no el sentim, no el podem tocar ni olorar? Doncs fora, no cal que ens qüestionem si és o no és, per mi, no existeix. Si continuo amb la meva teoria, no n'hi ha prou de ser o no ser, doncs em nego a acceptar que tu i jo estiguem dins el mateix sac, per tant, establiré diferents nivells: per una banda hi posaré els éssers inerts, per altre els vegetals, per altra els animals, per altre els homes, i per últim els homes com jo. Dins de cada grup, segurament, faré diferents subnivells, doncs per mi no és el mateix una pedra, que l'aire o l'aigua; no és el mateix una mala herba, que un roure; no és el mateix una formiga, que un llop; no és el mateix una dona, que un home; no és el mateix un filòsof de pacotilla, que jo. Així, a tu et posaria amb el grup de les males herbes i a mi, per sobre de tots, doncs em dedico a pensar i a buscar teories per tots! Au, cap a l'olla, que encara has de bullir mitja horeta abans no et pugui mastegar i sucar amb pa.

TIC-TAC, TIC-TAC, ...el temps no s'atura i la ment cavil·la i cavil·la..., TIC-TAC, TIC-TAC,...

- El meu subconscient em falla de vegades i sento veus dins el meu cap que em revelen veritats absolutes. Acabo de tenir una revelació que m'obliga a tornar a formular les meves teories, les que tenia fins ara ja no em serveixen. Sóc o no sóc? Jo sí, la resta, definitivament, no. Al cap i a la fi, tots es moriran tard o d'hora i, els que no, és perquè ja no tenen vida; per tant, els que no tenen vida, per mi ja no són i, els que són mortals tampoc, perquè deixaran de ser. Així doncs, jo sóc l'únic que sóc i, per aquesta raó, rectifico la meva teoria anterior i goso dir que, si l'únic immortal que pensa i existeix sóc jo, jo sóc Déu i com a conseqüència, aquest existeix i és únic. Uf, quin descans, per fi una veritat absoluta a mostrar al món, ara només em resta escriure-ho i provar-ho...

TIC-TAC, TIC-TAC, ...el temps no s'atura, però és immortal i per tant no té pressa per provar, escriure i demostrar que ell és el què és i que els altres no són..., TIC-TAC, TIC-TAC,... el temps no s'atura,..., TIC-TAC, TIC-TAC,...





Relat guanyador del repte 314

Tema: "Tocat de l'ala"
Paraules Clau: Enderroc, ontologia, apàtic, cuinar.

*He canviat el final i algun retoc seguint el consell del jutge del repte. Moltes gràcies.

Comentaris

  • felicitats *-*[Ofensiu]
    mjesus | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Has fet...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 30-05-2008 | Valoració: 10

    ...un conte filosòfic jugant amb les teories de Descartes i el seu idealisme, te n'ha eixit bé, però la realitat no descansa en un sol fet, i la filosofia ja ha passat a crear i desenvolupar altres teories, t'espere amb les noves i espere que faces contes amb elles tan bé com has fet aquest, m'he rigut una mica, li dones un aire d'espiritualitat i d'hilaritat que han fet del conte una bona caricatura de la teoria de Descartes i en poques paraules, no m'estranya que hages guanyat el repte.
    Records de Vicent.

  • déu n'hi dó![Ofensiu]
    atram | 09-05-2008

    t'he de confessar que la lectura del teu relat m'ha geenrat certa angúnia, certa sensació d'asfíxia, certa impressió de pensamenst en espiral sense sortida.
    Suposo que pel tema del repte aquesta n'era la intenció, un discurs tancat i insistent donant voltes als mateixos punts, ales mateixes idees sense acabar-se'n d'ensortir? això és viure? no! la vida és dins nostra, però és sempre i quan connectem al la vida de fora, sinó estem abocats a la mort, ala desconnexió, a la inmersió en un món que acaba essent imaginat, deformat, subjectiu, irracional, embogidor. Reflexió, i tant!però no egocentrisme ni obssessió per l'ésser únic que de vegades creiem ser... som gràcies a l'interrealió que creem amb els altres, amb l'entorn, amb el món "exterior"! Aquest és el mirall que ens retorna la imatge de la nostra persona i ens permet mantenir-nos en la cordura justa!
    clar, jo també he estat encantada de conèixer-te per Sant Jordi!
    una abraçadota
    atram

  • Jo sóc. Més enllà res és.[Ofensiu]
    joanalvol | 05-05-2008

    Tot el relat és un esclat de preguntes sense resposta i de respostes que inciten una nova pregunta.
    No és tan sols filosofia, sinó metafísica implícita en tot ésser humà que provoca preguntes i respostes.

    M'ha agradat!
    Cal seguir insistint

    Joanalvol

  • ...carai...[Ofensiu]
    jos monts | 02-05-2008

    Aquesta és la qüestió.

    No sóc ningú, ni vull ser un de tants.
    No sóc com tu en veus, ni jo com vull ser.
    No sóc aquell, ni com l'altre, ni com tu ets.
    Jo sóc com sóc ara, abans i desprès.
    Jo sóc el que sóc, i no com voldries que fos.
    Jo sóc jo i qui més que jo sóc jo.

    Uf, quin descans, m'has entes?.

    H O L A .

  • espès[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-05-2008 | Valoració: 7

    A vegades les preguntes son fugides. Sóc i Sóc. I punt i seguit.

  • Comento o no comento?[Ofensiu]
    kispar fidu | 01-05-2008

    perquè si deixo un comentari, realment comento, o tan sols és una salutació? i tot depén del nivell al qual pugui classificar-se? ;)

    Una bona reflexió, que almenys a mi, m'ha donat la sensació de ser un monòleg d'una sola persona encara que sembli que dialoga amb algú altre. Les preguntes que sempre sorgeixen un cop o altre a la vida (i al cap) de tothom.

    M'ha agradat la teva pinzellada de tu. Estic d'acord amb la majoria i m'hi sento molt identificada.
    "És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa."

    un petó clar com la Lluna!
    ens veiem per aquí,
    Gemma

  • Interessant[Ofensiu]
    NUMACA | 13-04-2008 | Valoració: 10

    Un relat diferent als que havies escrit fins ara. Felicitats.

  • Ontologia cassolana[Ofensiu]
    franz appa | 07-04-2008

    No és una errada, dic cassolana per referir-me a cassola i no a casa, ja que el discurs del filòsof protagonista es desenvolupa entre els atuells de cuinar, ganivet en mà, que és una manera, se m'acut, de remetre a la famosa navalla d'Ockham.
    El final, per això, va per la línia cartesiana. I la inexorabilitat del temps com a teló de fons i teló de tancament.
    Un relant brillant, divertit i eloqüent, que ens fa perdre'ns joiosament en les derives mentals d'un "tocat de l'ala" perfecte.
    Una abraçada,

    franz

  • Un relat atractiu...[Ofensiu]
    copernic | 06-04-2008 | Valoració: 10

    que es llegeix bé, d'una tirada. Al principi les frases curtíssimes i la gran quantitat de signes de puntuació el fan una mica feixuc, amb entrebancs constants, però després flueix amb facilitat i les reflexions filosòfiques i ontològiques el fan interessant. Trobo que els reptes els enfoques bé i et donen experiència en l'escriptura. Provar temes diferents és bó perquè suposa un bon exercici i t'agilitza i ajuda a estructurar la ment i els pensaments.
    Petons!

  • Sóc, ets, és, som![Ofensiu]
    Unaquimera | 06-04-2008 | Valoració: 10

    Vaja! Un monòleg dens, per la forma compacta en que el presentes... delirant i obsessiu, pel desenvolupament pericèntric del tema... subtilment irònic, per les indirectes que fan referència als estereotips més tòpics... En resum: absorbent!

    Sense saber res del protagonista, una acaba imaginant una figura, unes actituds, una postura, una veu... fins i tot i algunes inflexions dels discurs: ben fet!

    T'envio una abraçada de les que es prenen el seu temps,
    Unaquimera

  • Ai, xicona![Ofensiu]
    rnbonet | 06-04-2008

    Felicitats pel 'premi enguniós i feiner'. Per avançat. (Ja dependràs, ja, en això de ser "guanyador" de REPTE (poètic, normal, melòdic i tal).
    La narració és bona. Amb més temps te la comente.
    Salut i rebolica!

  • Novell[Ofensiu]
    Arnau | 06-04-2008 | Valoració: 10

    Avui he vist que havies llegit i comentat el meu primer relat. Gràcies per dedicar-me una estoneta del teu temps lliure. He de reconèixer que només llegint una mica per sobre els teus relats he entès que em falta molt per apendre i ja no estic tant segur del meu "do" per escriure, tot i així et convido a llegir i comentar el meu segon relat.

    Moltes gràcies un altre cop, sincerament pensava que ningú el llegiria.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

348 Comentaris

42425 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es