La màgia del circ

divertit

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

molt viu i fresc aquest relat. Si t'agraden els haikús, n'he fet un.

adéu.

Quina presa de pèl, oi? Doncs com aquesta n'hi ha tantes...! M'agrada com escrius, ho fas amb ofici i gràcia. Ja veig pels comentaris que rebs que no sóc pas l'única admiradora. Petons.

del relat, ja ho vaig fer en el repte, sols que ara he pensat que també et faria il·lusió que te'l puntuï, doncs jasta.

Va ser un repte amb molta qualitat, com tots de fet, però em va costar decidir-me.
A veure si aquest estiu ens prepares algun relat nou; l'esperem!

Una abraçada.


Ferran d'Armengol

però a un circ de debò. El Circ Cric. Sabíem que la puça no hi era, però tots vam veure amb els ulls de la il·lusió la bestiola que saltava de les mans d'en Tortell Poltrona. I a la meva filla se li van humitejar els ulls quan semblava que la Maria Collonera, la mosca, s'havia mort.
Per sort, no tots els circs són com els del teu relat!

... si em deixes jugar una mica al teu joc, aquest circ de les puces és com el circ de la política, del gran joc, on ens empenyen a tota la massa a veure acrobàcies i pallassades on no hi ha res més que l'emperador nu.
Però, feta aquesta segona lectura, la primera em deixa divertit amb aquesta narració sobre un contracirc, en el qual és més valuós el que queda sense veure que el que es veu. La veu del seny de l'avi o àvia és força explícita, la ràbia i sentiment d'estafa, però la mirada tossuda dels infants que es neguen a acceptar la pura evidència que els dicten els ulls, pot canalitzar-se, ho intuïm, cap a un guany... inversament proporcional a la pèrdua a la butxaca dels frustrats progenitors.
Una abraçada,
franz

Voldria posar-te un exemple del que m'hagués agradat per a tot el repte, el paràgraf amb el qual jo hauria tancat el relat...molt bo, excel.lent, on s'expressa la mateixa dualitat de mons però on en la confrotació guanya clarament la brutal innocència dels néts: "estàvem a la quarta fila!" (m'encanta).

Jo volia xiular i cridar de ràbia, però els meus dos néts estaven fascinats i se'ls veia tan contents...M'han dit que un altre dia hi volen tornar, doncs és clar, avui no han estat capaços de veure-les perquè estàvem a la quarta fila!<

Felicitats, cada vegada ho fas millor!

foster

Mira, l'he llegit i et comento un estrany regust que m'ha deixat...no ho sé del cert, però crec que és aquest descriure la màgia i innocència de les criatures i fer-ho en negatiu, des del punt de vista pervers i "pervertit" de l'adult.
Em confon la frase final, diria que se surt d'aquest doble plantejament clar del relat i el decanta cap a la part més banal de la cosa.
I et comento el text perquè, tot i que tampoc no m'apassiona com està escrit, sí que hi ha una intenció, ànima o atmosfera en el rerefons de tot plegat que, expressada en positiu i amb il.lusió, podria haver fet sorgir La màgia...dels nens.

petons

foster

Hola, la veritat és que no sé com dirigir-ne a tu, doncs un clar de lluna entenc que pot enlluernar una silueta blanca dins la fosca de la nit, però en sí mai serà silueta, ni un ens que pugui imaginar-me. Per tant em prenc la gosadia de idealitzar-te: brillant com la teva ploma i suau com l'ànima dels teus escrits.
Des que vaig entrar a RC he notat una certa sintonia amb la teva forma d'expressar-te, fenomen difícil d'explicar, i que no succeeix amb la majoria de lletraferits que he anat seguint.
Vull que sàpigues que el poema adéu no és un final, si bé és cert que ara per ara tinc altres ocupacions que m'impedirien freqüentar la pàgina i el fòrum. Però no te rés a veure amb el poema. Confio que aviat pugui tornar a penjar d'altres poemes, i participar en algun repte.
Mentre alguna estona m'ajudo dels teus acudits per mostrar la millor de les meves rialles.
Petons

M'ha agradat el relat perquè crec que ens ensenya una mica com al fer-nos grnas deixem de creure en la fantasia i sembla que ens han estafat.

Gràcies per comentar-me i m'ha fet il·lusió perquè has captat el que volia dir. Sé que faig faltes però porto tant de temps dedicant-me a la filologia anglesa que ja no sé escriure bé en català! Moltes gràcies.

Recordo, ja fa alguns anys, un espectacle similar: dues puces ensinistrades
donant salts mortals al compàs del moviment de cap i ulls de l'ensinistrador.
Ho vaig trobar molt enginyós.
En el teu relat es jutja el procés amb els nervis a flor de pell. En la vida no hi ha una sola filosofia de comportament sinó un munt i cadascú pren la que millor l'identifica.
El món dels infants encara no està adulterat i responen a una altra mètrica de les coses.

El relat molt concís i interessant
Joanalvol

Gràcies pel comentari Clar de lluna, i sobretot gàcies pel consell.

Però no depenc de ningú ni de res, més que dels meus sentiments.

No naixem lliures tampoc, però és cert que la llibertat és un gran desitg.

Només que en la meua curta vida (i és que encara sóc molt jove) i ha persones imprescindibles, sense les quals no m'imagino la vida.

Però tens tota la raó!!


Moltes gàcies per tot una altra vegada!*

Divertit. M'ha semblat molt bona idea, això de les puces i els nens. Total, els petits són els qui troben les coses divertides que a nosaltres ens és tan difícil trobar.

Felicitats pel relat i endavant!


sergi

...fantasia i realitat; imaginació i lògica; infantesa i 'maduresa';llibertat i opressió... Molts antònims, amb un tiny acre, àcid, però amb bon humor.
Salut i rebolica!

L'actitud de l'adult, l'espatllail·lusions de torn que mai no sobra. Bon relat, ben redactat.

Gràcies, d.

(PS: Vaig veure't a la parada, però no ens vam poder conèixer... En una altra ocasió, potser sigui persona grata de pertànyer en un racó del teu entorn relataire)

Molt bé germaneta! La millora és constant, endavant i bon Sant Jordi!

Has triat per aquest repte un circ ben "especial", on resulta imprescindible mirar amb ulls d'infants i acceptar el polsim encisador, amb acròbates invisibles i pallassos immaterials, salts eteris i artistes inversemblants...
Però, a pesar de tot això, la quitxalla ( que en altres circunstàncies no aguanta quieta cinc minuts ) es mostra entusiasmada, amb ganes de tornar!

Em sembla que tu, com a autora, no prens part clarament de part de l'adult protagonista, tot i que li permets a aquest expressar ben clarament la seva opinió, la seva indignació i la ràbia davant el que considera un abús amb intencions d'escurar butxaques.
Queda en l'aire si com ell consideres l'espectacle un engany o si intentes demostrar que les persones grans arriben a oblidar el poder de la màgia que temps enrere els va encisar...

T'envio una abraçada intrigada,
Unaquimera