Sssssss... No parlis...

Meravellòs i suggeridor. Una abraçada lliure i acollidora.

Aquest relat molt breu ,que no t'havia comentat encara, tot i que recordo haver-ho llegit, ni narra ni descriu, però transmet... Fa arribar a la lectora un desig, un temor, una necessitat, un prec, ... De fet, per la seva estructura recorda una oració, una pregària nascuda de l'instint que diu que fins i tot el sentiment més ferm i compartit pot desaparèixer si no se ferma, pot marxar si no té unes arrels fortes en terra fèrtil.

Amb la tardor, tornem a la prosa i a les lectures grates, com aquesta.

Seguint la teva ordre inicial, però per pur plaer meu, t'envio una abraçada de les bones,
Unaquimera

Es veritat, quan el temps manca per diversos motius....., perque el teu enamorat no viu amb tu, vols gaudir dels temps asaborint cada instant que estas aprop d´ell, del seu cos, de la seva calor, de la seva intimitat i falta temps per parlar, perque les hores semblen minuts.
M´agradat molt, m´ha fet reviure els meus moments d´amor que passen com un estel fugaÇ

Saps transmetre els sentiments revestits de senzillesa

poder llegir sentiments tan intensos que queden reflexats a través de les paraules. Hi ha moments màgics, únics, que cal saber valorar i guardar-los a la caixeta de les vivències. Preciós, de debó.
Una abraçada

Que bonic i màgic el teu relat!
Llegint-lo he recordat la meva història amb el meu amor.
No tinc paraules.
Senzill i plè de missatge alhora.
Moltes felicitats!
T'aniré llegint.

Una abraçada de hannah

Quina passada. Real com la vida mateixa. A mesura que llegia m'anaves deixant sense paraules i quan he arribat al final s'havia complert allò que tu desitjaves: "no he pogut parlar, perquè m'has deixat sense paraules!".
Et defineixes com una pinzellada en la teva biografia però les teves pinzellades que impregnes dins meu cada cop que et llegeixo, deixen en el meu particular sac d'il·lusions més ganes de seguir-te coneixent, seguir-te llegint, i poder continua descobrint-te a través de les teves paraules.
Tens els sentiments i les sensacions a flor de pell quan escrius, et defineixes com una pinzellada suau i fina i t'amagames sota un clar de lluna que interpreto com una de les millors peçes clàssiques que he sentit mai,o bé, com la llum blanca i intensa d'una nit d'estiu que deu ser una de les coses que més m'emociona i més m'enamora.
No et conec, però anhelo decobrir-te. No et veig però quan escrius és com si et tingués al meu davant. Realment llegir-te és màgia pura!Tot plegat un bell tresor!

Sabia que escrivies a la web i vaig descobrir qui eres. Volia seguir la teva trajectòria sense que em descobrissis però no ha sigut possible. T'animo a continuar endavant. Et coneixo i, tot i així, em sorprens. Cada relat, cada comentari... fa que cada cop estigui més convençuda que sí és cert que vas equivocar la carrera. Ets jove per aprendre i et queda molta vida per endavant per lluitar pel teu somni. No canviïs mai.

I malgrat tot, no deixes el lector descontent. Gràcies pels teus textos, d.

escriure't més del que ja t'han escrit i copsar de maneres diferent el que tens expresat per aquí seria fer-te llegir de nou moltes paraules.
Per tan, deixe'm dirte que m'has fet somiar amb el teu text,
que m'has fet recordar en molts moments, però també m'has fet desitjar en molts altres,
m'has fet caure alguna petita llàgrima de felicitat, pel teu text, pel meu estat d'ànim, per el que sigui.
Però realment preciós,
molt bonic!

Petons d'una somiadora^^

"el present, que és l'única cosa certa que tenim." Una gran veritat, així de rotunda, així de clara... i així de difícil de transformar en una proposta vital. És ben cert, però, que quan dos cossos enamorats es troben, el present esdevé aquest present etern, aquest trànsit extàtic que sembla anul·lar el temps, com aquell instant etern que va predicar Aldous Huxley -parlant d'una altra experiència de trànsit, la de la mort, una altra experiència vital, si anem a mirar-.
Apuntes (fas apunts, sòlids, sobris i concisos) d'aquesta experiència. Demanes silenci. Ens trasllades a l'experiència única del moment. I ho fas de manera superba.
Gràcies també,
franz

L'amor és quelcom que si es troba s'ha d'aprofitar, fins el fons. Curant, si és necessari, ferides absordes que poden fins i tot acabar amb aquest feliç present.

molt profund, m'ha agradat.

cuida't

Ipanema (sóc nova en aquest món)

del relat és el que no acabo de veure.
Un experiment formal entre poema i prosa poètica? Doncs a mi se'm queda curt com a poema i se m'entretalla com a prosa.
I de contingut està bé, és clar, però m'hi falta intensitat, la intensitat d'una línia clara en el punt de vista i la intenció del text.
No sé, no t'ho prenguis malament, però a mi el global em resulta una mica pueril.
-Crec que "Confessa't a mi" no és correcte, seria "confessa-te'm" (em sembla, i en tot cas en la frase hi va bé, quasi millor, i manté el paral.lelisme amb els dos imperatius anteriors que estructuren el...poema?)

En fi, l'he vist i m'ha cridat l'atenció el títol i l'autora...hehe. Com sempre és només una opinió voluntariosa, crítica i constructiva, cap sentència d'expert.
Una abraçada

Ah, i és interesant (no tinc clar si m'agrada del tot o m'hi falla alguana cosa) aquest final:
"Ssssssss... no parlis, fonem els nostres cossos estimant-nos, estimant-nos fonem-nos amb amor."
(ehem, sí, ho acabo de veure...em falla aquest "amb amor" últim, crec que no quadra en el to i la construcció de la frase. I ho dic perquè és una mica el que m'ha passat amb la resta del text, un sí, però...no del tot)

foster

Quan el temps d'intimitat es troba tan mesurat, les hores compartides adquireixen un valor singular. Tant, que cal deixar parlar els cossos i bandejar les paraules per a altres moments, per a altres recorreguts... I entre un encontre i un altre, hi ha un trànsit de temps malenconiós, impacient, esperançador... Tot és exactament com tu ho has retratat. Més que escriure, has recreat una atmosfera. Gràcies.