Records de xocolata, desig d'un aroma

Un relat de: Clar de lluna

-Laia, avui serà un dia que no oblidaràs mai.

En Joan l'estira i li tapa els ulls amb un mocador de seda negra. Li demana que es relaxi i es deixi fer. Li petoneja el coll i ella s'arqueja, li acaricia els pits i els mugrons s'enfilen, li parla a cau d'orella sense dir res i se li posa la pell de gallina, li ressegueix els llavis i després els besa, li amanyaga els cabells i ella sospira.

-No et moguis, ja torno.

A la cuina ja té preparada la xocolata, només cal escalfar-la amb una miqueta de mantega fins que aconsegueixi la textura adient. L'olora, el seu perfum el transporta en el temps, al lloc on va començar tot i la nostàlgia l'envaeix. Remena amb un cullerot, ja gairebé està llesta. El seu color terrós li evoca la seva història. Les seves propietats afrodisíaques tothom les coneix, però ell vol més, busca una essència i vol anar més enllà.

-Ja sóc aquí princesa.

Amb una espàtula li escampa la xocolata tèbia pel cos, ressegueix totes les seves corbes sensuals, no en deixa ni una: les natges, el ventre, els pits, el coll, els llavis.

Mentre ell treballa, ella sense saber-ho es deleix per l'olor i els calfreds que li provoca la situació. La seva ment deixa pas a l'erotisme, imagina tot allò que sentirà i es deixa fer. L'escalfor de la xocolata li desperta els sentits i arriba a límits desconeguts de plaer.

Ell respira profundament, creu que per fi sortirà de l'atzucac on havia caigut des de fa anys, aquest cop veu la llum al final del camí. La calentor d'aquell cos jove és el secret.

-Joan, no paris, empastifa'm tant com vulguis.

Li pren la paraula. Quan resta coberta com un bombó, retira la xocolata vessada pel seu cos amb cura, aprofitant fins l'última gota i l'incorpora en un bol de vidre.

Mentre ell treballa, ella ja imagina l'escena que vindrà tot seguit: la lleparà de dalt a baix sufocant-la i després faran l'amor frenèticament com mai abans. Es fondran els seus cossos frec a frec i orgasmes prendran la cambra amb crits ofegats d'animals en zel.

Quan les restes ja són casi imperceptibles, ell es retira amb el seu tresor i la deixa allà estirada amb el foc encès al cos.

Després de tants anys, per fi ha aconseguit l'objectiu de la seva vida: visualització perfecte, aroma immillorable, delícia pel paladar i tacte celestial. Se sent victoriós, acompanyat per un silenci absolut.

No sap quan va començar la seva obsessió, segurament li ve des de petit, des del dia que la va provar per primera vegada i el seu gust s'instaurà en els seus records.

Passen els dies i de nou li puny el pit quan pensa que potser la podria millorar buscant noves essències en nous cossos.

Comentaris

  • felicitats![Ofensiu]
    annah | 16-01-2009

    M'ha agradat molt!
    M'ha recordat una mica a la pel·lícula de "El perfume".

    Una abraçada dolça i de xocolata!

    Anna

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • elienna | 22-12-2008

    Que dolç, m'encanta, m'encanta, m'encanta :)

  • Caramb,[Ofensiu]
    ESTEL | 05-09-2008 | Valoració: 10

    ja l´havia llegit però, i no se perquè no vaig fer cap comentari. L´escena està plena de sensualitat, el cos nuu d´ella, segurament perfecte pels ulls d´ell, la pell càlida que es transforma a més calenta en abocar-li la xocolata desfeta acabada de fer, Umm, sensacions. Per ell una obra, satisfet, per ella una sensació de desig que creix i creix i que no queda satisfet. Quina pena
    Com són els artistes, et poden fer arribar al cel amb el seu entusiasme però mentre ells arriben al climax, poder la musa cau en picat.

    un petó

  • LLepades de xocolota magnífiques! [Ofensiu]
    ORIOL | 27-08-2008 | Valoració: 10

    Senzillament genial, el realt, el gust, l'aroma, l'olor, l'erotisme i el desig que aquest relat desperta. No hagués dit mai que una cosa tan senzilla com la xocolata donaria tant de sí. Les propietats de la xocolata són més que sabudes desde èpoques ben prehistòriques, però em dona la sensació que aquí venen totes i cadascuna d'elles ben recopil·lades i recollides.
    Segueix escrivint així amb tot allò que et desperti sensacions, olors i desig. Sempre he creut que perquè t'agradi escriure t'ha d'agradar allò sobre el que escrius.
    No dubto que t'agrada la xocolata, de que coneixes les seves propietats, i de que segurament t'agradaria que t'empastiféssin la xocolat o ser empastifada de xocolata, si és que no han fet encara.
    No deixis d'escriure sobre olors, sensacions i desigs. No deixis mai de sentir amb una olor, una sensació o un desig. No deixis mai d'escriure sobre allò que sents. Senzillament excepcional! Gràcies!





  • Xocolata....[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 30-07-2008 | Valoració: 10

    Em sembla que a la meva dona li passaria el contrari que a la protagonista del relat... es quedaria llepant-se la xocolata i s'oblidaria de mi!!!

    Enhorabona pel relat!

  • Desitjos per satisfer[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-07-2008 | Valoració: 10

    Si, la xocolata és un bon afrodisíac. Encara ho és més l'alcohol, és clar. Però el tema resta ben desenvolupat sobre les despulles de l'amfitriona del desig que segurament voldria restar immortal en l'èxtasi del color de l'escena que pintes.


    Sergi

  • la dona o el aroma ?[Ofensiu]
    Avet_blau | 15-06-2008 | Valoració: 10

    L' obsessió primer! :
    entre la dona i l' aroma,
    entre al sensualitat i el gust,
    sembla que es decideix per el segon.

    Altres valoracions i desitjos que puntuen alt,
    mes alt que l' estimació o el sexe,que la dona i la sensualitat.

    Diferències entre la mentalitat sensual de la dona i la primitiva del home, que malmeten una nit màgica.

    *llàstima que em produeixi migranya ...!

    Avet


  • Sensualitat[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-06-2008 | Valoració: 10

    Sensualitat i delit pel menjar, en aquest cas la xocolata, un menjar exquisit que barrejat amb el sexe li dóna un plaer desmesurat, d'aquells que fan fruir, el teu relat és perfecte des del punt de mira connotatiu i en el fons i resta un munt de sensualitat i alhora que plaer pel paladar i pels nostres cossos i finalment li dones una possibilitat al canvi, al canvi d'unes altres dones, en la varietat està la frescor, encara que podem ser-hi una mica cruels. M'ha agradat el teu relat Clar de Lluna i et dic que em descoratja la idea de que vosaltres podeu fer contes amb un mínim de paraules i unes paraules ja concebudes jo no en seria capaç, m'esvere i em lleve el barret. Com sempre petons Clar, i fins a reveure bonica.

  • Xocolata farcida...[Ofensiu]
    Magrat | 11-06-2008

    ...de desig insatisfet. Aquest relat està molt bé, aconsegueixes descriure un clima molt sensual per acabar rematant amb la sorpresa final, que m'ha deixat de pedra, i segur que a la Laia també. Molt ben aconseguit!

    Volia agraïr-te el teu comentari i m'he trobat amb una grata sorpresa en llegir els teus relats.

    Seguiré llegint coses teves, fins aviat!

  • Mmmmmmm...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 09-06-2008 | Valoració: 10

    Havia sentit a dir que la xocolata era el substitut perfecte del sexe, però en Joan en fa un gra massa, demostra un egoïsme malaltís. Com aquest relat, la xocolata més bona és la que te un punt amarg.

    Una abraçada.

  • Xocolata calenta![Ofensiu]
    Unaquimera | 02-06-2008

    Has escrit al mateix temps un relat dolç i un d'amarg, si el mirem des del punt de vista de la Laia, és clar.
    També resulta eròtic pel plantejament inicial i per l'escena de parella ben recreada, però amb el desig d'ella frustrat per l'egocentrisme del Joan.
    És a l'hora una història per sí mateixa que podria ser el començament de moltes altres, segons el final que has escrit, ja que aquest deixa oberta la porta a diverses possibilitats...

    Abans de què es refredi, t'envio una abraçada dolça i calenteta, acabada de sortir dels braços,
    Unaquimera

  • Xocolata de la pedra[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-05-2008 | Valoració: 10

    Història que comença deleitant el lector amb un ritual eròtic molt ben descrit i creant una expectativa de dolçor, de plaer sense fi.
    Un gir inesperat fruit d´una terrible obsessió endureix la història prenent un caire de drama psicològic que has reflectit amb gran mestratge.
    Et felicito pel teu relat tot i que he de reconèixer que m´ha deixat de pedra.
    Una abraçada dolceta per apaivagar el cop.
    Mercè

  • xocolata amarga[Ofensiu]
    franz appa | 24-05-2008

    amb regust amarg. Molt encertat, especialment m'ha agradat aquest paràgraf final que deixa entreveure una escletxa d'inquietud després de la presumpta perfecció assolida.
    Quan l'altre és només un objecte per aconseguir la pròpia satisfacció, és substituïble. Si el Joan pensés en la satisfacció de la Laia, ella seria destí i fi del seu desig.
    Salutacions,
    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

348 Comentaris

46770 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es