Un petit conte de dos teuladins

Hola:

Primer de tot, disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins el teu espai de Comentaris a RC.

Una companya relataire, col·laboradora de l'Associació de Relataires en Català, ens ha comentat que potser estaries interessat/ada en l'edició que hi ha en marxa del concurs de contes infantils per a socis d'ARC, obert a totes les edats. Si vols consultar les bases de la convocatòria, les trobaràs en el següent enllaç:


Concurs ARC de Contes Infantils 2010

Per a qualsevol consulta no dubtis a contactar amb l'Associació (associacio.relataires@gmail.com)

Gràcies,

ARC

Puc afegir aquest relat a *****41 LECTURES PERS ALS MÉS JOVES D'RC*****?
Mira't la proposta del =====>REPTE CLÀSSIC CDXXIX (429): CONTES<=====. Potser t'interessa tornar a participar en un repte semblant.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

quan els vinguis a explicar aquest conte. Els valors que poden aprendre al teu costat són meravellosos. T'estimem.

Els bons contes infantils tenen un corrent subterrani que arriba a l'ànima dels adults -potser l'ànima infantil que tots anem emmascarant per les càrregues adquirides-.
La mínima anècdota del conte precisament parla d'això, d'aquest trànsit a l'edat adulta, aquest pas del temps que recobreix, com les pellofes de la ceba, la nostra essència més veritable. Bé, diuen que un és un infant mentre és capç de jugar. Escriure ens permet contactar amb aquesta ànima juganera...
En l'altra banda del camí vital, ens retrates la figura de l'avi, un anunci, un esbós del veritable sentit del nostre pas de pardal per la vida. I aquesta tendresa que ja han ressaltat altres comentaristes, que em justifica aquestes frases de la teva bio: "Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.".
Que ho tens tan clar, es transparenta en els teus escrits. ..Clar, com el clar de la lluna!
Et retorno l'abraçada que llances al vol, a la teva bio...
franz

M'ha agradat tant que me l'imprimeixo i l'explicaré als meus fills.
Pel que t'he pogut llegir tens un gran estil i domines totes les temàtiques.
Enhorabona ! Tornaré a llegir-te i moltes gràcies pel teu comentari d'aquest matí.
Una abraçada.

....l'ogre/jutge:
"La nostra "Clar de Lluna" tampoc va escollir cap nit il·luminada, amb fades joioses ni prínceps encantats. Ens contà la història suau de dos teuladinets, colpida de tendres clarors i humans projectes.
Amb llenguatge encantador, ens va desgranar la vida i preferències dels dos pardalets".

El teu conte em va agradar molt, molt tendre i, encara que no va ser el guanyador, era un ferm candidat a endur-se el Repte.

Felicitats i gràcies, d.