El ble de la vida

Un relat de: Clar de lluna

Resta asseguda sota l'arbre, arraulida sobre ella mateixa, amb la ment en blanc i la mirada fixa davant branques que dansen amb el vent del nord. Calfreds li recorren el cos amb nostàlgia i un estrany sentiment l'acarona i l'embolcalla.

Ha estat un any difícil, ha defallit en diverses ocasions, però mai ha deixat de confiar en un canvi de rumb.

Fa mig any li van dictar sentència, sis mesos de vida, no hi podien fer més. I avui, després d'un llarg camí ple de dolor, preguntes i dubtes s'ha sentit en pau.

La percepció de les coses han canviat amb el pas del temps, i ara que el temps és tan valuós... se sent feliç amb tot el que fa i amb tots els que estima.

Aquest Nadal és especial, ple de felicitat continguda, ple de desitjos, ple d'amor, ple de vida. Cada instant és una espurna inoblidable. Tot és diferent, és l'últim Nadal.

Es fixa en petits detalls que abans li passaven desapercebuts, assaboreix els segons com si cadascun d'ells fos l'últim sospir.

Asseguda sota l'arbre, arraulida sobre ella mateixa, somriu a la vida. És un goig veure tot allò que ha sembrat. Acarona el seu fill de tres anys i una llàgrima li regalima inevitablement pel seu rostre. Llàgrima dolça carregada de valentia, dolor i amor. El seu marit l'amanyaga amb tendresa i s'abracen. Mil sentiments es barregen en aquest petit instant, la fe és quelcom més i es palpa en l'aire. És un moment màgic, íntim i únic. Es deixen embolcallar per la felicitat que tantes vegades han deixat passar de llarg i la retenen en el temps per a ells.

Quan el ble intermitent lluita per no apagar-se és quan un pren consciència del què ha estat i és el seu camí, és quan un s'aferra a la vida amb força i és quan un és més sensible a sentir moments de felicitat i absorbir-los intensament.

Si ella pogués us diria: Obriu els ulls i no espereu que l'espelma es consumeixi, sigueu feliços des de que comença a cremar.

Comentaris

  • "Quan el ble intermitent lluita per no apagar-se..."[Ofensiu]
    brins | 29-01-2009 | Valoració: 10

    Bellíssima metàfora i formós relat.Caldria que recordéssim les teves paraules molt sovint, quan no ens adonem de com és de valuós tot el que tenim.

    Una abraçada molt cordial. Gràcies pel teu càlid comentari.

    Pilar

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    transparent | 23-12-2008 | Valoració: 10

    no tinc cap però. Molt intens i vital, felicitats per escriure tan fluid i fent emblar que sigui fàcil escriure relats, algun dia jo en faré un també.

    F.

  • Un càntic a la vida és aquest relat[Ofensiu]
    Màndalf | 01-12-2008

    I a l'esperança

    Les coses es valoren quan no es tenen o quan vas a perdre-les. I més la vida. Tu ho descrius molt bé en aquestes paraules plenes de tendresa, que fan venir calfreds d'emoció.

    I molt bé el final. L'autora es dirigeix al lector i li diu clarament que aprengui la lliçó. Una lliçó difícil d'aprendre, que moltes vegades, aferrats a la creença necessària de que viurem molt de temps, no la tenim en compte i seguim pensant que "ja ho farem demà".

    Una abraçada

  • Certament[Ofensiu]
    Melcior | 25-11-2008 | Valoració: 10

    aquest ble de la vida sovint passa de llarg , i no sabem aprofitar la fabulosa màgia que ens envolta amb els afers quotidians .
    Endavant!

  • Gran relat![Ofensiu]
    RFS1984 | 06-11-2008 | Valoració: 10

    El text està molt ben teixit, amb un vocabulari ric en matisos i gens recarregat. I, amb la metàfora de l'espelma, li acabes de donar un toc magistral.

    És cert allò que quan has estat a no res de traspassar l'estret fil que separa ambdós mons (tant de bo existisca l'altre) ho valores tot com si cada inspiració fóra l'últim alé. Vius la vida amb una intensitat fins llavors inusitada. Jo ho he pogut comprovar en un apersona propera a mi, que entrà a l'hospital per fer-se una operació ordinària i quasi acaba al clot. Ara, per sort, està mé sviu que mai. I per molts anys!

  • Bon comentari, millor relat[Ofensiu]
    Grünewald | 18-10-2008 | Valoració: 9

    M'alegra que t'agradés el poema. Gràcies per les teves paraules, que són ben savies...

    Magnífic el petit relat. Escrit amb les paraules justes, amb gran sensibilitat i tendresa. És tota una proposta a gaudir la vida a cada moment, cada instant com si fos l'últim.

    Molt de gust de llegir-te.

    Una abraçada.

  • "sigueu feliços des de que comença a cremar"[Ofensiu]
    berenguer | 16-10-2008 | Valoració: 10

    De ben segur que tots estariem d'acord en l'èssència del missatge que es despren del teu realt. Que hem d'aprofitar el temps, que no ens hem de capficat per "tonteries" ... però yambé estariem dacord en que no ens n'acabem de sortir, sovint ens cal una sacsejada com la del teu protagonista per tal de ser-ne conscients. A vegades és massa tard però.
    Un relat excel·lent

  • en les nostres vides[Ofensiu]
    Lèvingir | 29-09-2008 | Valoració: 10

    a tot el que fem, amor i desamors, passions i decepcions. Una frase.

    Hem pres l'humil desició de no retrocedir.

    Lèvingir

  • M'ho va recomanar...[Ofensiu]
    Xantalam | 29-09-2008 | Valoració: 10

    en Ferran, que m'ho llegís, que li va agradar molt, i ara que tenia una petita estona ho he fet. Realment commou el teu relat, fa plorar, mantenint una alta qualitat literària. És una oda a la vida, a l'amor.
    Espero continuar llegint molts dels teus relats.

    Una abraçada,

    Xantalam

  • m'has encongit el cor[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 19-09-2008 | Valoració: 10

    no veig cap paraula sobrera, els mots els intueixo mesurats, estudiats. Un relat cop de puny, dels que agraden, al límit de la llàgrima fàcil, però fent literatura, que és allò que el pot diferenciar de la propaganda o la publicitat barata. O de la no literatura, l'escriure per omplir espais vuits, no és aquest el cas del teu relat.

    Una abraçada

    Ferran

  • Tots...[Ofensiu]
    errebe | 19-09-2008 | Valoració: 10

    ... gairebé tots tenim algun ésser molt proper en el que ens sentim un pel emmirallats amb el teu relat... es molt bonic i m'ha fet emocionar un xic.

    Gràcies per regalar-nos amb aquesta lectura.

    Raimon

  • Després...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-09-2008

    ...de l'allau de comentaris, i de tot el que s'ha dit en ells,sols em resten tres paraules encoratjadores per definir el relat: voluntat, valor, vida.
    Salut i rebolica!
    PS. I que part d'eixa vida ens la passem, solitaris o en companyia dels amics i amats, al bosc més preciat, intentant trobar bona cosa de bolets!!!

  • Un ble conmovedor[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-09-2008

    Hola, Clar De lluna! Després de l'estiu i l'obligat parèntesi, torno a llegir i a llegir-te.

    El relat present mereix un adjectiu destacat: commovedor!
    L'emoció l'amara des del començament fins al final, que sembla una consigna, un consell, una proposta d'estil de vida... que segurament faríem bé d'aprofitar, ja que conté una bona lliçó!

    El que desitjo és que per a tu hagi estat profitós l'estiu, que hagis descansat... o no, és a dir: que hagis pogut fer el que més t'hagi vingut de gust en aquest temps! I que tornem a saber de tu... Ja saps on sóc!

    T'envio una abraçada abans de què acabi l'estació daurada,
    Unaquimera

  • Aiii...[Ofensiu]
    angie | 16-09-2008

    Cap sentència és justa al 100%!. Això és la realitat. M'he llegit el text des del paral.lelisme personal que m'hi he trobat. Reconec en ell la meva mare. La seva força va fer que el ble de vida fos més llarg del que sentenciaren, tot i que al final, volà.
    Un emotiu text, una mica carregós pel meu gust, però potser perquè m'hi falta una mica de contraposició negativa en alguns paràgrafs, per donar més sentit al títol magnífc que has creat.

    angie

  • Bona creació d'atmosfera![Ofensiu]
    copernic | 12-09-2008

    Un relat senzill i commovedor que ens porta invariablement a la coneguda (però tantes vegades oblidada) màxima del "Carpe diem". El relat està molt ben construit i condueix fàcilment al lector cap al final, ple d'emoció. Només et faria una observació. Hi ha una frase que és sobrera: "És un moment màgic, íntim i únic" Crec que amb tot el que dius anteriorment queda demostrat que ho és. Al lector se l'ha de conduir a on tu vols però no se li pot dir el que és obvi perquè ja fa una estona que té els ulls humitejats. És com la utilització d'adjectius superlatius: "Magnífic, extraordinari, superb, colossal" després d'un text que t'ha deixat seduït pel seu lirisme. És a dir, creem l'atmosfera però com que no estem segurs de que el lector ens ha comprès hem de subratllar el que voliem dir ( a mí també em passa i moltes vegades). Espero que et prenguis amb bon humor aquesta crítica que només té com a objectiu millorar el text (sempre entenent que és la meva opinió i que en pots fe cas o no)
    T'envio petonets dolços des de l'observatori. Endavant amb la literatura!

  • saber viure[Ofensiu]
    manel | 03-09-2008

    Un relat emotiu d'on s'extreu allò tan repetit però també tan real: és important saber viure la vida, assaborir-la plenament, és més curta del que sembla. De tota manera, sempre he pensat que tampoc és tan fàcil: la pròpia condició humana, la nostra manera de ser, la nostra ment, massa recargolada de vegades, ens ho impedeix. L'assaborim, sí, però tan intensament com en realitat desitgem?

    Un parell de petons (vitals)!
    déuuu

  • El que ens prometem[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 02-09-2008 | Valoració: 10

    Aprofitar el moment és el que ens costa tant. No sabem com actuar, sabem què fer en la imaginació, però de cara al món, anem prenent a mesura que passa el temps una postura enganyosa i a vegades penosa per no seguir el guió que cada dia ens prometem.


    Sergi

  • Gràcies[Ofensiu]
    Shedna totires | 02-09-2008 | Valoració: 8

    Gracies per compartir allò que és únic i inevitable que és el sentiment per antonomasia, l´amor.
    Amb ell ens sentim gratificats encara que es torna en contra quant intentem retenir-lo entre les mans. Has aconseguit apropar una sensació que avui donava per perduda. Gràcies

  • He aprés una paraula[Ofensiu]
    Grocdefoc | 01-09-2008

    Crec que a la vida es donen situacions que, de no viure-les directament, costa molt posar-se en la pell dels protagonistes…, copsar el ventall de sentiments, d'emocions i de significats. Crec que tu ho has sabut fer molt bé. I jo he après una paraula: Ble.
    Gràcies, Clar de lluna.

  • A Clar de lluna[Ofensiu]
    Grocdefoc | 01-09-2008

    A: Darkman, Francesc Arnau i Chinchilla, Sisquatre, Lèvingir, Nonna-Carme, Clar de lluna, micanmica, casperdut, … benvolgudes i benvolguts,
    Gràcies a tots, per les vostres benvingudes, paraules i estímuls !
    Tot just m'acabo d'estrenar en aquests RC i tinc la sensació de que se m'han obert molts llibres que he de llegir: tots els vostres escrits…
    De moment, però, encara no sé per on navego… També m'estreno en aquestes experiències virtuals, i ja he fet una errada: enviar dues vegades el mateix escrit...
    Em sento una mica feixuga... em perdo una mica, encara, dins de tota aquesta xarxa.
    Però suposo que me'n sortiré. Us tornaré a escriure amb les meves opinions.
    Una abraçada,

    Grocdefoc

  • M'has fet plorar![Ofensiu]
    annah | 01-09-2008 | Valoració: 10

    Un relat carregat de sentiment, vitalitat, tendresa i VIDA!

    Carpe diem! Cal viure amb intensitat tots els moments com si fóssin l'últim ble de vida!

    "Quan el ble intermitent lluita per no apagar-se és quan un pren consciència del què ha estat i és el seu camí, és quan un s'aferra a la vida amb força i és quan un és més sensible a sentir moments de felicitat i absorbir-los intensament.

    Si ella pogués us diria: Obriu els ulls i no espereu que l'espelma es consumeixi, sigueu feliços des de que comença a cremar."

    Fabulós! M'has fet estremir de debò!

    Una abraçada immensa!

    Anna

  • Perdó[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-08-2008

    He escrit m'agradat i hauria de dir m'ha agradat.
    Nonna_Carme

  • apuntes al sentiment[Ofensiu]
    besllum | 09-08-2008 | Valoració: 10

    a l'emoció continguda i fas diana amb un to auster sense cap excés de dramatisme, malgrat la història tristíssima. La contenció en literatura, sovint és una virtut.

  • Jo no sé[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-08-2008 | Valoració: 10

    si seria tan forta com la protagonista del teu relat,però d'aquest he tret una conclusió : gaudir del dia a dia abans que es consumeixi l'espelma.
    Un bell relat. M'agradat molt descobrir-te.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • No tinc paraules[Ofensiu]
    bocidecel | 04-08-2008 | Valoració: 10

    Colpidor, però esperançador. Emotiu i tendre.
    Has copsat en el relat aquela contradicció, aquell contrast que sovint només descobreix el que pateix una malaltia, una absència, una ferida... Et pren quelcom teu, bocins de la teva vida o la vida sencera, però a la vegada t'ofereix una manera nova d'entendre-la i de ser feliç.
    El consell final és la clau per entendre la felicitat, aquella que deixem escapar a cada moment perque no la reconeixem.

    Una abraçada.

  • Un plaer llegir-te[Ofensiu]
    opuscle | 03-08-2008

    Una història dramàtica, una dona que espera la mort segura al costat dels seus.
    Una dona que ja ha acceptat el seu destí i aquest missatge d'acceptació és molt encoratjador, per a mi, el missatge més important. Hi ha una duresa de la situació amorosida per tot el que capta la dona, per la felicitat expandida en cada petit detall, que abans no valorava. Ben escrit amb frases curtes, concises. El final és molt potent i ple de força. Tot un missatge de coratge i de valentia.
    "Si ella pogués us diria: Obriu els ulls i no espereu al final de l'espelma, sigueu feliços des de que comença a cremar."
    Aquesta frase és impressionant, plena de bellesa i de força.

Valoració mitja: 9.82

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

348 Comentaris

45895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es