Habitació 309

Un relat de: Clar de lluna

Aire, això és el que necessita, aire per desconnectar, per fugir, per oblidar. No té clar que la seva vida sigui el que ella vol, li urgeix pensar i allunyar-se de tot.

Les últimes setmanes han estat difícils i s'ho ha fet venir bé per disposar d'uns dies de vacances ben merescudes. El destí que ha escollit és un país càlid, envoltat de dunes i d'un sol aclaparador.

L'arribada a l'hotel es fa llarga, les carreteres estan atrotinades i molts taxis, com el d'ella, encara no disposen d'aire condicionat. Durant el trajecte passa molta calor, sua per tots els porus de la seva pell. Quan arriben al complex hoteler sembla que estiguin en un altre país, un món diferent ple de luxes i detalls cuidats amb minuciositat.

No té clar què busca, ni si aquí trobarà la resposta als seus dubtes. Només té clar que ha d'estar sola.

Després de passar per recepció, atès per una noia encantadora, apareix un grum que l'acompanya a l'habitació i li puja la maleta amablement, esperant una propina generosa per la seva feina. Té un somriure indestructible i estudiat, és tot un personatge dins el seu paper.

La seva habitació és la 309 i es troba al mig del passadís, just davant de l'ascensor. És gran, luxosa i acollidora. Té un llit immens que desperta el seu anhel per descansar i, sense pretendre-ho, el seu instí sexual. El jacuzzi és de somni, talment com una piscina particular dins la cambra. Les vistes des de la terrassa són impressionants, es perden a l'infinit amb el color allunyat de l'arena.

Quan el grum marxa s'estira i es relaxa, voldria dormir, però no pot. Instintivament, les seves mans comencen a acariciar el seu coll suaument, recorren centímetre a centímetre fins arribar als pits, es deté, no té pressa. Amb delicadesa es treu la roba i es deixa acaronar pels llençols de seda fina que l'embolcallen. La seva ment resta en blanc i els seus sentits a flor de pell. Tota ella fogueja i juga amb la solitud del seu cos. Els seus dits experts exploren les seves profunditats i acaba fonent-se entre espasmes i tremolors de llavis. El sol de mitja tarda que entra per la finestra, li brinda el son i el descans que tant desitjava.

Després de sopar dóna un tomb i passeja. La temperatura és molt càlida i amb prou feines corre aire. Decideix pujar a l'habitació i llegir una estona. A la tauleta de nit hi troba un dossier ple de fulletons de l'hotel amb menús exquisits, enquestes de satisfacció pel client i una carta de serveis extensa. La fulleja i li entra el cuquet de la curiositat. Per què no? Algun dels serveis li arrenquen una rialla. De cop, sense pensar-s'ho dues vegades, agafa el telèfon i truca a recepció. S'ha decantat per un massatge a quatre mans que promet molt: 4 hores-4 mans-els límits els poses tu...

Dos nois exòtics truquen a la porta, els massatgistes. Li demanen que es despulli i s'estiri. Durant una hora la magregen sense parar, totalment nua. El què podria semblar el final del servei, quan el seu cos està totalment untat d'oli d'essència de flor africana, esdevé tan sols els principi de la compra. De cop, un la besa i l'altre li acaricia els pits. Es deixa portar, res de pudors o remordiments, els límits els posa ella, no? En pocs segons, tres cossos nus rebreguen els llençols. L'un a sota, l'altre a sobre, ella al mig. L'un a dalt, l'altre a baix, ella al mig. L'un al davant, l'altre al darrera, ella al mig. Crits de plaer, cossos en estat salvatge, embranzides i carícies a tres bandes. Orgasmes i suors que regalimen. Tot és permès entre aquelles quatre parets i, després de quatre hores, els tres cossos reposen exhausts.

De nou aconsegueix la ment en blanc. El seu cos està cansat, però la seva ànima renovada.

Li queden quatre dies per decidir-se. Observa el collar de diamants que en Tim li ha regalat i l'agenda ajustada per totes les cites ajornades. Pensa. Li queden quatre dies per decidir-se... Després d'un bany relaxant, dorm quinze hores seguides.

Al dia següent repeteix el servei, però les mans ja no són les mateixes, els cossos tampoc i en tasta de nous. S'estremeix de plaer i s'omple d'energia, es deixa fer i fa. Entrega el seu cos sense recança i deixa passar els dies que resten explorant els seus límits.

L'últim dia observa el collar i es decideix. Es casarà amb en Tim.

Però no és l'única decisió que pren. Establirà per costum una escapada solitària en aquell hotel. Una setmana a l'any, la seva agenda quedarà buida i la seva ment lliure. A l'habitació 309 provarà noves mans, nous cossos i noves maneres d'entendre el sexe. Una setmana a l'any, s'omplirà de vida per continuar vivint la seva vida.


Comentaris

  • per molts anys!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    angie | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • desconnectar[Ofensiu]
    franz appa | 03-04-2008

    Una relació esporàdica, superficial, una represa de contacte amb la natura. Una relació epidèrmica.
    Elogi de la prostitució, de fet. Però no ens prostituïm cada dia venent les nostres millors i més leevades ambicions? Sovint per un preu ridícul, per un contracte precari, per un salari minso, per una hipoteca monstruosa?
    Tenim dret a l'oblit, un cop a l'any? No tot és compartible, ni l'evasió ni els més íntims somnis... Elogi de la mentida, de fet. Però no és pitjor compartir una màscara amb l'altre, sepultant sota el pes de la frustració el simple desig de l'"aire per desconnectar, per fugir, per oblidar. "

    El relat respira aquest aire, tot i que evites posar-te en el lloc de la protagonista. No pontifiques ni en fas apologia. cadascú pensarà el que vulgui.

    Una abraçada,

    franz

  • Un paradís fet realitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-03-2008 | Valoració: 10

    Un relat eròtic i oníric, que parteix d'una situació ben real i quotidiana: les dubtes, el desig de fugir, les vacances en un hipotètic paradís... en aquest cas, el paradís s'ha fet realitat, les dubtes s'esvaeixen, la fugida deixa pas al retorn amb una nova seguretat interior i amb la perspectiva de tenir un cau on amagar-se de l'excés de tensió i monotonia, en el futur.

    Has portat molt bé la història i les escenes successives, et felicito!

    També t'envio una abraçada nova, ben plena de vida,
    Unaquimera

  • Bufa ![Ofensiu]
    Siset Devesa | 17-03-2008 | Valoració: 10

    Aquest ja no és un conte infantil !
    Ja et deia que dominaves diverses temàtiques. A aquest relats li has aconseguit donar un elevat voltatge, tractat amb gran elegància.
    Un deu !

  • Abans de fer modificacions ja va ser el que m'agradava més.[Ofensiu]
    angie | 10-03-2008

    Trobo que t'ha sortit un molt bon relat. L'habitació és la llibertat, malgrat tenir acotat l'espai físic (no psíquic). Hi ha frases boníssimes, una és l'última, excel.lent diria. Una altra a destacar és Tota ella fogueja i juga amb la solitud del seu cos, pel joc de paraules i significats, són unes poques paraules per definir quelcom complexe, molt bé.
    La història en sí és atractiva, té ganxo (és un tema que acostumo a tocar en múltiples variants, perquè em mola).
    Felicitacions sinceres per la teva evolució i escalada narrativa.
    Una abraçada,

    angie

  • INCREIBLE[Ofensiu]
    NUMACA | 09-03-2008 | Valoració: 10

    Felicitats, és genial!

  • benvingut plaer[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 09-03-2008 | Valoració: 10

    Meravellós el que expliques i sents a la 309. És una habitació de la vida, sense hotel.
    Jo practico el massatge i el comparteixo i he connectat amb els moments que expliques i he sentit el plaer. Gràcies.

  • Una habitació per ésser lliure[Ofensiu]
    copernic | 09-03-2008 | Valoració: 10


    Reconec que he arribat a aquest relat per una indiscrecció: Vaig llegir un missatge que vares posar en el fòrum per en Foster. Espero que em perdonis, perquè ha valgut la pena. Quan vaig veure el final que en Fost destacava vaig pensar que estava molt bé i vaig dir: Te l'has de llegir. Avui l'he vist en els darrers comentats i m'he decidit.
    És un relat molt correcte des del punt de vista formal, la història és suggeridora, les escenes de sexe estan tractades amb una suavitat exquisida i tenen un efecte alliberador per a la protagonista.
    Mira, ara t'ho diré: Quan vaig llegir alguns dels teus relats vaig pensar: Aquesta noia, o dona escriu molt bé, però li falta implicar-se, buidar-se, buscar la complicitat, que no significa necessàriament que t'identifiquis amb la protagonista. Ara crec que has fet un pas endavant amb aquest relat que és una petita joia. El final, ja t'ho he dit abans, és magnífic, d'un lirisme contingut amb prou feines, alliberador, perquè no hi ha res més revolucionari que ésser un mateix.
    T'envio un petó ben sonor de bon matí!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

348 Comentaris

46417 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es