La fugida

Un relat de: Clar de lluna

La Laia s'ha posat el perfum que més li agrada; aquell que té tocs de mimosa, lliri i tulipa; aquell d'aroma dolç, suau i discret, però sensual.

Avui ha quedat amb el galifardeu d'en Jordi; aquell que tothom titlla de vago i poca-solta; aquell que li ha robat el cor i l'hi ha fet tocar el cel, descobrint-li l'art d'estimar amb els seus cossos nuus i joves.

Quan el veu, la seva cara reflecteix felicitat i sorgeix d'imprevist un somriure discret. Quan se li apropa, li envermelleixen les galtes.

Cadascú porta una maleta a la mà, tot ha estat meditat i pensat fins a l'últim detall. Volen estar junts i l'única solució és la fugida.

Els pares de la Laia creuen que en Jordi no fa per ella, és massa gran i al poble no està ben vist. Però ella ho té clar, vol ser lliure d'escollir el què li dicta el seu cor, vol que no l'empipin més i li deixin viure el seu amor. Vol respirar tranquil·la. Ha mirat de fer-los entendre els seus sentiments i alleugerir així les seves pors, però no hi hagut manera. En Jordi no ho volia, però finalment l'ha convençut i, ara, tots dos porten una maleta amb els seus objectes personals per començar una nova vida, lluny de tothom.

El tren surt d'aquí a 3 hores i 13 minuts, el seu destí és incert, però el bitllet arriba fins a Limoges - França. Les hores es fan llargues i el neguit va en augment.

En Jordi mira la Laia, se l'estima de debò. Ella és l'única que creu en ell, però, de cop, inevitablement, comença a pensar que el què fan és una bogeria, que potser sí que ell és massa poca cosa per ella i que es mereix quelcom millor. Quin futur li podrà donar sense feina, sense casa, sense estudis? Si tant l'estima, perquè li ha dit que sí? És tant bonica... Li acaricia la mà i la besa, la seva cara mostra il·lusió. Li torna el bes.

En la llunyania se sent com xiula un tren i el so que s'apropa En Jordi dubta uns instants, però de sobte, decideix ser valent i s'aixeca, l'abraça, li diu que l'estima.
El tren xiula més fort i repetidament. La Laia, perplexa, tanca els ulls unes fraccions de segon. Els frens de la locomotora es claven i un xiscle d'algú rellisca per l'aire. Calfreds, crits, desconcert,...

...

La Laia cada any acudeix a l'estació, amb una maleta a la mà i un bitllet. Espera sempre al mateix banc d'aquell dia i, quan el tren arriba, recorda la seva fugida i els somnis que enterrà en ella. Després, desapareix silenciosament cap a casa,. Encara no ha entès mai perquè ho va fer... a vegades, pensa que potser la gent tenia raó. Mentre torna, el dolor li estreny la gola i les llàgrimes li regalimen rostre avall...




Relat presentat al repte 313: Llibertat absoluta

Paraules clau: empipar (verb), mimosa (flor), galifardeu (substantiu), titllar (verb). Gènere i nombre i variants de conjugació acceptades.


Comentaris

  • Felicitats!!![Ofensiu]
    Leela | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • De la il·lusió a la desesperació[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-10-2008 | Valoració: 10

    Com moltes històries d'amor la teva m'ha fet pensar força. Per què l'amor et pot arribar a embogir, a prendre mesures dràstiques? Doncs, ja veus, passa.
    Llàstima que això passi en una estació de tren, per a mi, uns del llocs que m'aporten sensacions i records molt positius. De fet, és cert que es tracta d'un indret ben romàntic que dóna molt de sí, tant per a esdeveniments alegres com tristos i tu ho has aprofitat a la perfecció per a ambientar el teu relat. M'ha agradat perquè commou, impressiona i et sacseja de dalt a baix.
    L'he visualitzat plenament com si estigués al cinema.
    Gràcies, Clar de lluna, per la teva visita i per la sensibilitat que aboques en els relats que t'he llegit.
    T'envio una forta abraçada i ànims que la inspiració ja arribarà ben aviat.
    Mercè

  • Sense retorn[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-05-2008

    Vaja! Una fugida absoluta, sense retorn possible!

    He llegit atentament aquest relat, que té pujades i baixades, canvis de direcció... com si la històries circulés per una muntanya russa, el seu propi impuls li impedeix frenar a temps i per tant, l'aturada final deixa a la lectora astorada.
    Entre mig, algun petit sotrac m'ha fet rellegir frases aquí i allà que em sembla que es podrien escriure de manera diferent, però de fet quan el text és publicat aquest tipus de reflexió no té massa sentit. El que és cert és que les escenes descrites queden en la memòria, gravades amb colors sèpies.

    T'envio una abraçada molt mimosa,
    Unaquimera

  • m´ha fet pensar molt... [Ofensiu]
    SweetInnocence | 30-03-2008 | Valoració: 10

    Trista la decisió del Jordi, i tanmateix potser és l´única sortida que va trobar per "salvar" el seu amor, per fer-lo esdevindre etern, i que la Laia el recordés sempre tal i com ella l´havia creat, tan diferent a com tots els altres el veien...
    tot i que potser, si haguès sàpigut que fent-ho encara ensorraria més la vida de la Laia, potser s´ho hauria repensat i li hauria explicat el que pensava....
    Una abraçada,

    SweetInnocence

  • increible...[Ofensiu]
    admness | 27-03-2008

    soc nova en aquesta pàgina i realment quins escrits més currats. Tots tenen la seva pinzellada, un estil propi... que m'agrada. Aveure si aprenc una mica de tots vosaltres. anims.

  • Bufa![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 27-03-2008 | Valoració: 10

    Aquest relat dóna per una novel·la! Bé, el relat en sí potser no, però la personalitat del Jordi... Bufa! Quina fugida, la seva! Que fos un galifardeu (molt bona, la combinació de mots) no havia de pressuposar aquesta reacció... Però m'has tingut expectant durant tota la lectura i has despertat la meva curiositat, o sigui que el relat és molt bo!

    Salut i lletres, Clar de lluna!

    V.

  • m'agrada com escrius[Ofensiu]
    ANEROL | 27-03-2008 | Valoració: 10

    el teu lirisme; és un relat emotiu. He llegit el comentari anterior i et dóna bons punts. Sort tenim dels comentaristes que ho saben fer bé, així ens ajuden a millorar. No opino sobre el tema; no acabo d'entendre el suicidi, potser és unasolució ràpida per concloure el tema, per donar-li dramatisme. Et segueixo

  • corprenedor[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-03-2008 | Valoració: 10

    Una història que et roba els sentits, contada amb ritme i delicadesa, fins i tot, el punt crític de la narració, el moment de mirar-se els ulls i llençar-se a aquell avisme obert en forma de vies de tren. Personalment, no he entès mai les persones que es lleven la vida, ni els seus motius, però hi ha qui diu que cal ser molt valent per fer-ho, jo no ho dec ser gaire, de valent.
    Ara un parell de detalls de narració.
    1 "Avui ha quedat amb el galifardeu del Jordi..." - no crec que ho digui ella aixó, jo li faria dir al seu pare, o algú altre p.e. "Avui ha quedat amb el galifardeu, com li diu el seu pare al Jordi..." 2 el paragraf en que comença "En Jordi mira la Laia..." vens adir que de cop ell s'adona que el que fa es una bogeria i decideix tirar-se "...comença a pensar que el que fan és una bogeria..." Crec que ell ja ho hauria pensat abans, i que ara potser ho ha acabat de madurar, si no és així, aquest rampell és una mica dificil de digerir, i podriem dir que la noia encara ha tingut sort. i 3 a l'últim paragraf li cal una revisió, no pel que diu, que és prou culpidor, però sí que una revisió de punts i comes i potser eliminar alguna cosa que no li cal.
    Ja sé que un repte demana escriure ràpid i no tens temps de repasar gaire, però una història tan... emotiva, potser sí que demana una relectura, que tu escrius molt bé i ja no et pots permetre tenir pressa en fer-nos conèixer les teves narracions, sabrem esperar-te.
    Amb tot el "carinyu" que et mereixes, i insisteixo, la história és molt bona.

    Una abraçada, i gràcies per seguir llegint-me i comentant-me.

    Ferran

  • ufff, m'havia errat de número[Ofensiu]
    Matheu | 26-03-2008 | Valoració: 10

    Sóc aquí de nou
    per què havia comès una errada
    (cosa que no em ve de nou)
    i per mig arreglar l'espifiada
    canvio el nou
    de la primera vegada
    pel deu, dons prou
    s'ho val la teva fugida relatada.

  • per què l'has matat?[Ofensiu]
    Matheu | 26-03-2008 | Valoració: 9

    M'agrada molt la teva forma planera d'escriure, i la manera com tractes els moments i els sentiments.
    No sé exactament per què, però conecto bastant amb les teves visions dels personatges.
    Durant una època jo vaig matar molts dels protagonistes de les meves històries, tot i que de un temps cap aquí m'he tornat un xic més benevolent.
    Pot ser per aixó en el teu relat m'ha dolgut molt que el jordi no trobés cap altra sortida. Però és el teu relat...
    Petons

  • Boníssim[Ofensiu]
    El follet de la son | 25-03-2008 | Valoració: 10

    Ell ho fa molt bé. Per fer això s'ha de ser boig, és cert, però també molt i molt valent. Amb desesperació no n'hi ha prou per treure's la vida.
    Això demostra que l'amor sincer d'ella fou la gota que féu vessar el vas. El personatge mor perquè ha de morir.
    M'ha encantat el teu relat, és fantàstic.

  • Incomprensible...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 24-03-2008 | Valoració: 10

    però cert que hi ha persones que decideixen abandonar precisament allò que més estimen. Por al fracàs, covardia... ves a saber! En tot cas, el protagonista de la teva història decideix anar pel dret, sense opció de retorn. M'hi agraden molt els detalls subtils que has anat incorporant al relat i el desenllaç absolutament inesperat que, des del meu punt de vista, arrodoneix la historia que ens expliques.
    Una abraçada

  • M'ha agradat molt...[Ofensiu]
    bocidecel | 24-03-2008 | Valoració: 10

    Una història que t'atrapa, primer t'acarona i al final et sacseja.
    Moltes gràcies Clar de lluna!

  • Clar de lluna | 24-03-2008

    NUMACA...gràcies germaneta! No saps la il·lusió que em fa trobar-me missatges teus! Un petó molt fort! Ens veiem a la tarda per menjar la mona!

  • Trista història[Ofensiu]
    NUMACA | 24-03-2008 | Valoració: 10

    No he pogut comprendre mai el perquè, per dura que sigui la vida, una persona decideixi tirar la tovallola i no lluitar. Només pensant amb el sofriment de la gent que t'estima...

  • Clàssic,...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-03-2008

    ...però sense època. Quasi com de pel·lícula neorrealista amarada de llegenda dels eterns amants.
    Salut i rebolica, xicona!

Valoració mitja: 9.92

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

347 Comentaris

54829 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es