Pedaços de vida

Un relat de: Clar de lluna

Avui altra vegada agafo el gavadal. L'omplo d'aigua calenta i vinagre i hi submergeixo l'anell que amb els anys ha agafat un color rovell. Em miro les mans, i per les dimensions de la joia, crec que ja només em resta el dit gros.

Alguns dirien que la turpitud m'és innata, però no és així. Mai he estat una persona materialista, més aviat tot el contrari, tant com he tingut he donat sense recança. Els anys m'han envellit com a tothom, i el pas del temps m'ha portat grans alegries, però també grans pèrdues. L'edat no m'ha fet més avara, sinó més generosa i humil.

Però les joies formen part de la meva vida, cadascuna em recorda un ésser estimat que ja no hi és, un pedaç de mi escapçat pel camí.

I sí, ara estimo el collaret de la mama que em regalà just abans de l'últim sospir, l'anell dels cinquanta anys de casada de l'àvia que vaig heretar entre vuit néts, el braçalet de la primera comunió de la meva filla que va morir jove per culpa d'un càncer, el rellotge de butxaca del papa que per ell era inseparable, les arracades de la tieta Lola que tant m'estimava, i avui, avui em posaré l'anell de boda del Josep, el meu difunt espòs que fa menys de dos dies vam enterrar.

Acaronant aquests petits tresors em transporto en el temps i recupero una part d'amor sembrat, acaronant-los anhelo, ploro i somric com quan hi eren.

Per alguns ulls sóc una vella boja que viu al seu món, per a alguns altres desperto llàstima només amb el meu caminar feixuc i corbat, hi ha qui espera que falti per la meva pobra riquesa, però també hi ha qui em comprèn i m'admira.

Diuen que la vida és la única malaltia mortal, sens dubte. Però jo encara respiro i, als meus 87 anys, és fascinant poder recordar qui sóc i què he viscut.


La Laura omple el vell gavadal amb aigua calenta i vinagre. Lentament hi aboca aquells petits tresors que amb recel sempre portava posats la seva iaia estimada. Algunes joies tenen un color rovell, feia tants anys que no es separava d'elles... Mentre remena i neteja pensa com n'eren d'importants per a ella, ... I de sobte decideix quedar-se l'anell de compromís de la iaia, el portarà sempre a sobre per sentir-la a prop quan ho necessiti, per recordar-la a cada pas, doncs amb la seva mort ha perdut un pedaç d'ella mateixa.

Comentaris

  • dolç[Ofensiu]
    ANEROL | 07-07-2009 | Valoració: 10

    tendre, personal, sensible

  • Un aire de nostàlgia...,[Ofensiu]
    rnbonet | 02-04-2009

    ...tendresa, misteri, sinceritat i vida plana per tot el relat, emocionant el lector i endinsant-lo en el món narrat.
    Molt bé, xicona!

  • UNA JOIA DE RELAT[Ofensiu]
    Sol_ixent | 04-03-2009 | Valoració: 10

    Jo amb els reptes tinc temporades, a vegades participo durant vàries convocatòries seguides i a vegades estic molt de temps que ni entro al fòrum... de fet, m'estic plantejant tornar a participar-hi de nou :D

    Doncs el teu relat en qüestió el que m'ha inspirat és TENDRESA. Ja siguin les joies o qualsevol altre objecte, però el fet és que ens eboquen al record i a l'amor d'allò i d'aquelles persones que ja mai tornaran.

    No sé en quina posició vas quedar ni quina valoració et devien donar, però jo et dono un 10!!

    Petons!
    Sol_ixent

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

348 Comentaris

45895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es