Connotacions d'amor

Un relat de: Clar de lluna

Vestit de nuvi, la Lluna el mira fixament amb admiració. Està elegant, va tot de negre, amb camisa blanca i corbata glauc. En Pep li pica l'ullet amb complicitat. Se'l veu radiant i feliç. Mai l'havia vist tan guapo!

Al principi havia intentat evitar-ho però, a pesar dels esforços, li va ser impossible. Es va enamorar d'ell fins al moll dels ossos.

Avui recorda nostàlgicament el dia que ella se li tirà als braços desconsolada pel primer desengany amorós i com ell l'embolcallà tendrament dient-li, amb un somriure dolç i tendre, que tot s'arreglaria. Des d'aquell dia que l'estima amb totes les connotacions que pugui incloure la paraula estimar. Des d'aquell dia que només té ulls per ell i se'l mira com a home.

Pesi el pas del temps, en secret es deleix pel seu cos, la seva boca, el seu sexe, les seves paraules, les seves mans, les seves carícies... el deixa entrar en els seus somnis més eròtics, sensuals i humits. Quan tot és fosc i resta en silenci, deixa que la faci viva i dona. No vol despertar mai, la realitat li fa mal i li prem el pit amb dolor.

Ell també l'estima, però és incapaç d'imaginar que diferents són els amors que senten mútuament.

Vestida de blanc, amb un ram de roses vermelles en mà, tota nerviosa, entre acompanyada del seu pare a l'altar. Ell l'espera inquiet, bocabadat per tanta bellesa i desbordat de tanta alegria.

La Lluna des del segon blanc observa el sí vull, el goig de la gent, la felicitat flotant en l'aire i la impotència que li causa aquella celebració. Una llàgrima salada li cau als llavis, aquells que en els seus somnis tantes vegades en Pep ha besat, aquells que sospiren per ell i que l'esperen cada nit quan acluca els ulls.

Vestit de nuvi, està preciós. Des del segon banc espera la seva mirada còmplice. Però ell se'n descuida, només té ulls per la Marta que, vestida de blanc, s'acaba de convertir en la seva cunyada.






Relat presentat al repte 318

Tema: "Història d'un amor impossible"

Paraules clau: glauc(color verd blanquinós), fosc, dolor, somriure

Extensió: fins a 450 paraules.


Comentaris

  • Avui és un dia ple de connoctacions festives![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Torna encara que només sigui per unes hores... T'enyoro!
    Per cert, no et vas trobar en la Dedicatòria ( primer comentari) que vaig incloure en la NINA DE NEU? A veure si et trobes, bonica!

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • Uooooles nena![Ofensiu]
    angie | 12-07-2008

    Suposo que estàs de vacances, així que quan arribis ja t'ho trobaràs, jeje.
    Un relat que diu més del que diu, que no deixa indiferent i que està realment ben escrit. El llenguatge dels teus escrits no és gens carregós, ja t'ho vaig dir.
    Has aconseguit un final que esclata, felicitats.

    angie

  • Ja passa...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 17-05-2008 | Valoració: 10

    Ja passen, aquestes coses... . L'amor és infinit i el sexe també. Enganys i desenganys... . Tristor i alegria... . Tot va junt.
    Tant de bo hi haguéssin l'amor i el sexe perfectes. Qui sap...

  • Bufa![Ofensiu]
    Filalici | 09-05-2008

    M'has deixat de pedra amb el final, no me l'esperava gens. La lectura es fa intensa, trobo que les paraules prenen un ritme que lliga molt bé amb el sentiment del personatge. Bé, és una impressió subjectiva, no et sabria dir concretament en què ho noto, però és la sensació que m'ha quedat. I trobo que té força mèrit aconseguir-ho.

    Va haver-hi un temps en què participava a força reptes i els llegia gairebé tots, ara hi participo poc i encara en llegeixo menys. M'ha agradat trobar-lo aquí, gràcies.

  • Ja havia llegit...[Ofensiu]
    afrodita | 08-05-2008

    aquest text quan el vas presentar al repte i em va sorprendre el gir que dóna el final de la història...m'agrada que els textos em sorprenguin i encara més que estiguin escrits amb precisió, detall i descrivint les sensacions dels diferents personatges. Enfí...qualitat!

    Gràcies novament pels teus comentaris...sí, cal aprofitar el moment i portar la vida cap allà on tu vols que vagi, la resta? tampoc té tanta importància si un és realment feliç

  • tan proper i lluny alhora.[Ofensiu]
    Avet_blau | 18-04-2008 | Valoració: 10

    un gra mes del rosari d'amors encadenats, pero no aparellats;
    i cadascú en el seus silencis intims,
    s'imaginarà el seu amor:
    tan proper i lluny alhora.

    Avet

  • Final més que inesperat[Ofensiu]
    NUMACA | 18-04-2008 | Valoració: 10

    En el penúltim paràgraf dius "blanc" on crec que vols dir "banc".
    M'ha agradat moltíssim la història i ja estava pensant possibilitats d'un final, com sempre, inesperat! Però, de nou, m'has sorprès: era una possibilitat que no havia contemplat. Felicitats.
    Per cert, adjuntes una foto preciosa, estàs guapíssima.

  • aquesta vegada les respostes són difícils de contestar[Ofensiu]
    Lèvingir | 17-04-2008 | Valoració: 10

    El final del relat et deixa en blanc, per inesperat i sorpresiu.

    Lèvingir

  • Bé sabia...[Ofensiu]
    rnbonet | 17-04-2008

    ...que alguna cosa amagava la història: "massa 'rosa' per la xicona", pensava. I clar! La frase final, colpidora, bèstia, irònina, humorística, sarcàstica; com el 'más madera!' dels germans aquells, en dona testimoni.
    Ai, xicona! Salut i rebolica!
    (Em sembla que som ànimes germanes)

  • Rebosteria fina[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 17-04-2008

    Ja m'esperava que el teu bombonet duria sorpreseta, així és que me l'he empassat -i no és la primera vegada que em ve amb tu aquesta metàfora- amb una puntadeta de llepoleria. Amb les limitacions de partida com la quantitat de paraules, t'ha quedat una història d'amor redona, redona... com un bombonet!
    I aquest retrat d'un amor tan incondicional, m'ha encantat!
    Una abraçada.

  • Trenclaclosques[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-04-2008 | Valoració: 10

    Vaja! Has organitzat una bona trama!
    Tot un joc de mirades que van i venen, sentiments entrecreuats, records i desitjos, anhels i matisos, impossibles i possibilitats, jocs on la juguesca és el cor...
    Hi ha un munt de peces per encaixar en aquest relat, com si d'un trenclaclosques es tractés!

    Ei, per cert, jo també vaig participar en un Repte sobre aquest tema, encara no fa un any! Va ser el repte 237 en què el jutge demanava un Amor Impossible, descrit en primera persona. El resultat va ser DELIRI, que t'ofereixo per si et ve de gust.

    També t'ofereixo una abraçada glauca i un somriure gran,
    Unaquimera

  • El triangle amorós...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 16-04-2008 | Valoració: 10

    Un eix vertebrador de tantes històries i que, un cop més, alimenta un relat amb intriga inclosa, perquè la trama, per senzilla que pugui aparentar, dóna peu a imaginar una història molt més complexa.

    El relat està ben redactat i enfocat, aprofites el joc del triangle amorós i, tot i que descartes al final un idil·li entre el noucasat i la cunyada, no puc deixar d'imaginar-me, jo, com a lector, una trama futura d'amors i desamors que donaria peu, ben bé, a una novel·la.

    Llegir les teves petites (en extensió) grans (en qualitat literària) obres és gaudir d'autèntiques connotacions... no sé si d'amor, potser d'amor a la literatura. En tot cas, un plaer.

    El "currículum" és un a més a més. I en qualsevol cas, la data a partir de la qual comencis a teixir-lo no compta per res.

    Gràcies per tots els teus comentaris i per aquests relats treballats i plens de matisos!

    Una abraçada,

    Vicenç

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

348 Comentaris

46145 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es