Encara que segueixi plovent.

*
**
***

I. COMPLICITAT

Tant se val si demà segueix plovent
hauré d'endur-me el paraigües negre,
hauré de caminar fins l'estació,
hauré de pujar al tren,
hauré d'enllestir la feina.

Et vull pertànyer,
i no em sap greu
perquè tu ho saps i tu ho entens,
i és aquesta complicitat que ens manté vius.

Tant se val si demà segueix plovent
t'acaronaré amb el mateix delit de sempre
et sorprendré i aclucaré els ulls per besar-te
et llevaré qualsevol cosa que sigui costum…
no permetrem avesar-nos al degoteig de la pluja,
en tot cas, si molt convé,
en comptes d'arrelar foll del teu cos,
alentirem el temps
perquè, a cau d'orella,
es desvetllin sentiments ignots,
però mai em rendiré
si demà segueix plovent.



II. MAI BAULES ROVELLADES

Tinc la sensació que el temps m'encalça
i que algun dia puc perdre el tren.
Em neguiteja pensar en els gorgs de la misèria.
Avui seria més vulnerable que abans,
ja no sóc aquell estudiant diligent,
ara m'aixoplugo en el teu esguard.
El record de la intempèrie
fa que cada dia arribi xop.
No vull anar d'esma pel món,
no vull baules rovellades,
però segueix plovent.

Només vull descloure aquesta fosca
i que tu siguis el meu recer.
Tant se val si demà segueix plovent
només reclamo que s'esvaneixi la por
i no ens sotmetem mai a aquesta inèrcia.



III. ROSES ROGES

D'argent he comprat unes roses
però no vull llàgrimes sinó amor.
Tu ho has entès i m'has recuperat de nou:
avui ha estat un dia feixuc
ans no vol dir que hagi desat la il·lusió
sinó que en un mateix àmbit,
tot el meu esforç hi era esmerçat.
Per això avui les roses són d'argent,
ben segur que demà seran roges;
tant se val si segueix plovent
estic aprenent a deturar el temps
per quan tu m'ho demanis.



IV. NO VULL PROCLAMES ARNADES

Damunt la taula, les eines de la rutina,
volen instruir-me en una disciplina
a la qual no em resigno.
Faig la feina de vèncer l'aspresa
que molts ulls reflecteixen;
si volgués passar via tot serien noses,
cal que sigui molt pacient
i escolti les milers de paraules que em vénen.
Totes tenen la seva vàlua
totes fugen d'alguna espluga rigorosa.
Jo trobo noves formes que no siguin habitud,
canvio el rumb a naus sense estela;
per fer-ho et necessito a tu
ets el meu referent per rompre l'esclavatge
i no ser captiu de la reiteració
de la ignorància i de proclames arnades.
Per això et necessito
perquè no et limites a escoltar:
et fas còmplice d'aquesta aventura,
la de continuar teixint paraules…
encara que segueixi plovent.

***
**
*