Els Titelles

En Hamilton, sosté l'estrambòtica hipòtesi que les bandes (normalment lletres blanques sobre un fons vermell llampant) que els llibres exposats en qualsevol llibreria d'arreu del món llueixen com si fos una cinta honorífica, es venen més.
Assegura que n'ha fet la prova a la llibreria Térmens on els llibreters el coneixen especialment per la seva assiduïtat que no sempre es tradueix positivament a efectes de calaix.

La secretària Terrades fa hores que treballa i per tant, en Sanaüja es trobarà amb un nombre reduït d'encàrrecs i trucades telefòniques inexcusables. Bé, inexcusable, és el que, gairebé per cortesia, la Terrades li deixa apuntat com a molt urgent i perquè ell tingui la sensació que encara és un home atrafegat, brillant i prestigiós.
No hi hauria cap problema si ella mateixa li ho solucionés tot plegat, però aleshores ell es mostraria dubitatiu i indecís. Ella ho sap i és conscient que una de les seves missions és ajudar-lo a decidir-se i a fer-li creure que tria el que més li convé. Tingueu en compte, que, la Terrades, contra tot determinisme atàvic, sempre l'encerta. Massa perjudicis pensa; i li deixa també el sobre que li han portat a primera hora del matí.

Sota la influència d'un cafè intempestiu i amb ganes que ja sigui mitja tarda per tornar a casa, en Sanaüja arriba tard. Mig d'esma saluda la secretària que li indica que té el més important al despatx. L'home s'asseu. Esbufega, i sense ganes es mira el que té damunt d'una taula sempre misteriosament endreçada i ordenada -això que, des del primer dia, va donar instruccions que ningú regirés res, i només li buidessin la paperera de tant en tant.

Mentre en Sanaüja ressegueix amb els ulls el que la secretària li ha anotat i obre el sobre acotxat tot buscant el possible remitent i el motiu de la tramesa, la Terrades s'anticipa a la previsible reacció d'en Sanaüja: en un tres i no res, fa desaparèixer el dossier d'aquell home d'idees extravagants.
Al cap d'uns minuts, en Sanaüja cau en la temptació d'avisar la lleial secretària i demanar-li que s'encarregui ella mateixa de desempallegar-se de les excentricitats d'en Hamilton. Abans però, ell arrenca el full de l'agenda d'argolles metal·litzades on ja hi havia apuntada l'adreça de la llibreria Térmens.
És evident que la secretària Terrades és d'una eficiència i confiança extraordinàries.

A mitja tarda, en Sanaüja decideix arribar-se fins la Llibreria. Només ha hagut de treure dissimuladament una vegada el tros de paper, i quan ha tingut localitzada la botiga a l'altra banda de la vorera, l'ha arrugat i llençat a l'interior del contenidor blau.
Després ha travessat per un pas de vianants quan el semàfor ho indicava i s'ha apropat a l'aparador amb discreció.

En Sanaüja, a més de ser un home cívic, ho sembla, la qual cosa l'honora. És d'aquelles persones que els agradaria fer alguna heroïcitat enmig de la plaça més concorreguda de la ciutat - en hora punta si pogués ser - per incrementar el prestigi. Encara que no en parla gairebé mai, ell en diu així: prestigi - i es veu que se n'ha de ser molt, de primmirat i astut, tant per conservar-lo com per incrementar-lo.
Segons expliquen, no tenir prestigi en aquesta vida és lamentable, mantenir-lo dificilíssim, però perdre'l representa passar per un mal tràngol terrible, indescriptible i amb conseqüències irreversibles; per la qual cosa dedueixo que en Sanaüja no té tant de prestigi com sembla. És un simple home d'aparença respectable en aquest moment del dia, però incapaç de volar gaire amunt i de resistir certes pressions reals. Això sí, és un home amb afany de protagonisme i notorietat. Tota una altra paradoxa vital.

Observo en Sanaüja des de l'interior de la llibreria Térmens tot llegint la contraportada de l'últim llibre de la meva escriptora preferida. Es diu "Isards Feréstecs" (el llibre, és clar). És un volum discret. Sense cap fotografia de l'autora i sense cap banda d'aquelles vermelles que fan servir com a reclam comercial. Defujo l'exhibicionisme de passarel·la i valoro el redactat, el missatge - en definitiva el contingut i l'interior del llibre.

En Sanaüja ha deixat d'estar a un pam de l'aparador escrutant amb la mirada les novetats editorials. Dues noies de pell blanca i pigada que despleguen un plànol de la ciutat li demanen alguna mena d'orientació. Com és de suposar en Sanaüja els ajuda amb una amabilitat desmesurada, quasi teatral i en acabar fa cara de satisfet.
Ara no dubta i entra a la llibreria com qui ja s'ha llegit mitja botiga i només necessita diccionaris de neologismes i de llengües mortes. És com si un mar de seguretat l'envaís i li conferís l'embranzida i energia necessàries.

Jo agafo "Isards Feréstecs" i sense cridar l'atenció me'n vaig cap al taulell. Atenen a una altra persona i, sense fixar-me amb en Sanaüja, agafo un paper petit en forma de targeta que anuncia la presentació d'un nou llibre dilluns vinent. És de la mateixa autora que va escriure "Homes Insípids" i que vaig regalar a la Paula el dia del nostre aniversari de boda. Em va dir que per un dia li semblava que després de molts anys reaccionava, però no. No ens deixem enganyar, me'l va recomanar la noia que ara m'atén i que només amb una mirada encerta quin tipus de lectura et convé. Tan important és saber triar els llibres que vols llegir com els que llegeixen els qui t'envolten - em va dir; i naturalment li vaig fer cas. La Paula, encara riu.

Mentre la llibretera busca una bossa per tal de posar-hi el llibre, en Sanaüja intervé subjectant una de les novetats editorials d'aquelles que tant li agraden. Amb la seva intromissió sembla suggerir-me que faria bé de comprar un exemplar d'una novel·la que ha rebut tan bones crítiques i que així ho certifica la banda vermella corresponent. Un segell de prestigi i qualitat que potser no tinc prou en compte. Llavors em miro la noia i amb una expressió i un moviment d'ulls explícit sembla indicar-me que si també me l'enduc no me'n penediré.
Tinc la sensació que tant ell com ella esperen un sí - encara que sigui isard i insípid. L'aconsegueixen, per bé que abans sol·licito me l'emboliquin com si l'hagués de regalar. En Sanaüja fa cara de complagut i la noia deixa anar un somriure subtil.
Definitivament, certs gestos socials són indispensables fins i tot per als homes que passem més desapercebuts.

Al fons, en Hamilton pren nota.
Sembla que la hipòtesi té sentit. Tanmateix vol estar-ne molt segur. No vol quedar en evidència i per això ha acceptat el suggeriment de la llibretera d'enviar al despatx d'en Sanaüja el dossier de les seves observacions i conclusions, acompanyat d'un llibre amb la banda honorífica en qüestió. En efecte, l'home s'ha presentat en el moment esperat i ha certificat l'escenificació de les previsions més optimistes.
La noia de la llibreria ha felicitat en Hamilton per la tenacitat demostrada i en Sanaüja per la seva capacitat resolutiva davant dels clients difícils de convèncer, sense voler treure l'encant del moment en el qual tot sembla lògic, amable i sota control.

Sense gairebé adonar-se'n, en Hamilton i en Sanaüja s'han assegut a l'interior d'una granja on la cambrera els ha servit alguna cosa. Uns cafès eren, us ho dic jo que després de sortir de la llibreria també hi he entrat i m'he assegut en un racó per fer una ullada als llibres que acabava de comprar.

Mentrestant la Terrades ha anat tancant l'oficina. La noia de la llibreria ha tancat caixa. I la Paula, segurament, segueix escrivint sobre el veritable funcionament de la nostra societat i el paper cabdal que hi juguen les dones perquè tots els fils siguin moguts amb absoluta intel·ligència i sense que, aparentment, cap home renunciï als seus complexos, a les seves dèries i, sobretot, al prestigi que tant els preocupa; i els obliga -cada matí-
a beure's un cafè per mantenir-se ben desperts.