El llençol de fil

Un relat de: gaia1

Tinc setanta anys i l'únic que vull de debò és acabar de brodar el llençol de fil que em deixà la meva padrina a a les seves últimes voluntats.
En poc temps - si fos possible- voldria enllestir el brodat i donar-lo a la meva neta com a regal de noces. Dic si fos possible , perquè aquesta és la història d'un llençol que ja tufeja. Comença en un temps llunyà, amb aromes de xocolata, de caramels, de xiuxiueigs nerviosos davant els nois. La meva mare, en to solemne, em digué: "filla, ha arribat l'hora de pensar en l'aixovar"
Posarem fil a l'agulla i ompliren tovalles, llençols i tovalloles de les flors, dels rams i de les lletres que ella havia somniat . L'estrella del meu aixovar havia d'ésser el llençol de fil que m'havia deixat la meva padrina. Vàrem tardar molts dies a decidir el dibuix que hi farien. Volíem que fos original, però que no passés de moda; que defugís els tòpics, però adient; brodat amb colors alegres, però sense trencar la barrera del bon gust... Un cop escollit i calcat, i quan ja estava a punt de dibuixar-lo sobre la roba, emmalaltí la mare.
Els blaus, els verds, els roses i els vermells s'anaren apujant de to i ja no m'agradaven ni els colors ni el dibuix que havíem triat.
La mare morí i en la tristor del dol m'era inimaginable donar forma i color al meu llençol. Així doncs, reposà novament a la calaixera de la meva habitació de fadrina.
Quan el meu pare decidí donar-me una madrastra, em semblà que viuria a dispesa. La melangia del temps passat i l'esperança de l'esdevenidor em va fer despertar el llençol de fil del seu llarg son. I d'aquesta manera recomençà la tria del dibuix i dels colors que l'havien d'embellir.
En la solitud d'una d'aquelles nits, vaig decidir-me a omplir el meu llençol de núvols, d'estrelles, de sanefes malenconioses.
Ja tenia la mostra a punt quan aparegué ell. De sobte, els colors que havia escollit em semblaren tristos, el dibuix, cursi. Però el remei fou pitjor que la malaltia: un reguitzell de sanefes multicolors poblà la meva fantasia i m'era impossible destriar-ne una.
Vaig desar el llençol altre cop al calaix. Foren temps d'amor, de desig, de passions esclatants que ompliren totes les hores del dia.
Després em vaig quedar embarassada i el pobre llençol va veure , resignat, com els brodats passaven de llarg davant seu i embellien la robeta de la nena.
Quan vaig comprendre que era l'hora de dir-li a la meva filla que havíem de pensar en el seu aixovar, vaig treure de bell nou el llençol de fil del calaix i cercàrem plegades un dibuix.
El meu to pastel, discret, xocà amb el gust estrident, cridaner, de la meva filla. No podia consentir que el que havia d'ésser l'estrella del meu aixovar fos tacat amb pinzellades de mal gust i el vaig retornar al calaix.
Seguiren uns anys apressats, plens d'una estranya fal·lera per viure, per assaborir coses desconegudes, per recuperar el temps perdut.
La meva filla en aquest període es convertí en mare i ens nasqué una nena.
En veure que la meva neta desprenia aromes de xocolata, de caramels, de xiuxiueges nerviosos davant els nois, vaig decidir que el llençol de fil seria, definitivament per a ella.
Em vaig posar a triar el dibuix i els colors. D'una manera sorprenent, els tons discrets, les formes clàssiques, els colors llampants, els rams atrevits, s'havien harmonitzat a la meva ment: cap prejudici, cap desencís, cap somni incomplet n'impedia que finalment la mostra es dibuixés en la roba del llençol: era el moment oportú per acabar una labor que havia començat feia tants anys! Aparentment no hi havia cap entrebanc... però novament un seguit d'esculls m'estan impedint d'acabar-ho de brodar. El fil, com si fos un follet entremeliat no vol entrar a l'agulla, ni amb ulleres ni sense sóc capaç d'enfilar-la,he de demanar ajuda. De vegades, em descompto i brodo tres renglerres en lloc de dues, d'altres em tremolen les mans i ho he de deixar còrrer...
Per això l'únic que vull de debò és acabar de brodar el llençol de fil que em deixà la meva padrina a les seves últimes voluntats.

Comentaris

  • Jo també tinc un llençol de fil![Ofensiu]
    DANA | 03-06-2008 | Valoració: 10

    La meva padrina també em va deixar un llençol de fil i fins al dia d'avui, en que ja soc també padrina, encara no l'he pogut acabar...en llegir-te m'ha vingut al cap la meva història, les meves vivències...entre llençols de fil, aromes de tros, i també de xocolata...cuinada amb un tupí.
    Han entendrit el meu cor.
    senzillament...maravellós!
    Et felicito
    Dana

  • El meu llençol de fil[Ofensiu]
    ciosauri | 19-05-2007

    Amb els comentaris anteriors queda clar que és un bon relat i que suggereix un munt de coses. Afageixo el meu: el relat ens ajuda a interpretar l'emoció que sentim quan tenim a les mans alguna cosa que que ens han deixat els nostres avantpassats, que ens conecta amb les nostres arrels. I una observació al títol d'un comentari que m'ha fet gràcia : Qui en vol, ara? Doncs jo n'he fet una cortina, del llençol de fil de la besàvia...

  • malenconia i lucidesa alhora[Ofensiu]

    És un relat que explica la història d'una vida que podria ser la de moltes dones, la de moltes vides. Enhorabona.

  • el llençol...[Ofensiu]
    Mon Pons | 12-07-2005

    Et felicito per aquesta història. Aquest llençol de fil replet somnis, talment brodat amb tota la gama de colors, amb un caire poètic, vigorós i, en el fons ple de nostàlgia i melangia. Records, somnis i esperances d'una dona que ha heretat d'una altra dona, la seva padrina.

  • Deixa el llençol !. Qui en vol ara ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 12-07-2005 | Valoració: 10

    Hola,
    Retrat precios i real alhora [ en blanc i negre] d'un món que marxa en colors. En quina direcció ?. Això jo tampoc no ho se !

    M'agradat i voldria que el publiquesis [ aquest el primer, però no el darrer ] a www.guimera.info/avui/tribuna

    Ens coneixes ?

    Doncs, ja comença a ser hora, oi ?

    T'esperem a www.guimera.info !!!

    mora.a@guimera.info

  • Feia temps[Ofensiu]
    Lavínia | 11-07-2005 | Valoració: 10

    que no llegia un relat tan ben buscat.

    M'ha agradat el tema que a través dels brodats d'un llençol de fil s'expliqués com és/era la vida d'una dona. Un llençol, d'latra banda, que ha passat a través de generacions i que depèn com és la vida de la dona li cal un brodat o un altre.

    Està escrit amb una senzillesa elegant i tot el relat destil·la tendresa.

    Felicitats i un petó.

  • Per compartir[Ofensiu]
    Carles Malet | 10-07-2005 | Valoració: 10

    No afegeixo més felicitacions a les que ja has rebut en els anteriors comentaris. Amb el teu permís, però, he imprès el relat i el compartiré amb la família. Els grans de casa, els avis, s'emocionaran.

    Salutacions,

    Carles

  • m'ha cobert una flaire a padrina[Ofensiu]
    Shu Hua | 10-07-2005

    Veig una padrina brodant, asseguda davant la finestra. I tota una vida. I també una cultura que ha acabat fent, d'aquesteslabors tan boniques i del mateix aixovar, una cosa cursi, passada de moda. Trobo un relat delicat, fi, i motl ben escrit.

    Glòria

  • Una delícia[Ofensiu]
    Carme Cabús | 10-07-2005

    Una prosa exquisida, d'una qualitat superior. Una tria de lèxic extraordinària. Un text delicat, que resegueix la riquesa de tota una vida. Encisador i captivador.
    Les meves més sinceres felicitacions.

  • Tota una vida...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-07-2005 | Valoració: 10

    amarada de records i de màgia al voltant del llençol de fil, que sembla haver estat esperant el moment oportú per ésser bordat amb els colors i les formes més belles.
    Potser en l'aprenentatge continu de cada dia, en aquesta recerca de cada moment arriba la culminació de l'obra d'art més sublim, la d'escoltar el missatge de la veu del cor que arriba com un esclat de totes les trobades i recerques.
    Aquest llençol de fi potser no podrà ser bordat del tot, però l'essència del seu dibuix està més enllà de les mans que ara l'acaronen...

    Preciós, té un especial encís tan en la forma com el contingut.
    És com una carícia molt tendra i humana.

    Felicitats i una abraçada!

  • Baiasca | 09-07-2005

    És molt maco! I mira, no tenia ni idea que fós tan difícil escollir un dibuix per l'aixovar!
    Molt maco.

    Yas

  • Votat i valorat[Ofensiu]
    Cavaller de Moncaira | 09-07-2005 | Valoració: 10


    Votat i valorat.

    M'ha causat excel.lent impressió.

  • M'ha agradat tio[Ofensiu]
    Astut | 09-07-2005


    Sí tiom'ha agradat aquest relat teu i estic d'acord amb el que t'escriu la Xisca Riera.

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Dimoni | 09-07-2005

    Enhorabona.

  • Preciós[Ofensiu]
    La Riera del Fluvià | 08-07-2005 | Valoració: 8

    D'una cosa tan senzilla com un llençol n'has fet un relat senzill, però interessant i molt entranyable, sobretot per les que tenim una certa edat i que també ens vàrem brodar els llençols i les estovalles. Per un moment he revisqut aquelles tardes buscant dibuixos i brodant flors i cenefes de mil colors.

  • llegint[Ofensiu]
    NEULA | 08-07-2005

    volia dir llegint
    no sé que m'ha psasta!

  • NEULA | 08-07-2005 | Valoració: 10

    he començat pel llençol de fil, i he acabat estirant del fil de tots els teus realts. Et seguiré lelguint.

  • m'agradat ....[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 06-07-2005

    com embastes tota una vida al voltant del llençol de fil ...

    conxa

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: