l'assassinat

Un relat de: gaia1

L'assassinat


M'he posat al llit i una sensació dolça de son m'ha envaït tot el cos. Mai no m'hagués imaginat que es dormís tant bé després d'assassinar!
Ens vam conèixer un dia gris d'hivern. Eren les quatre de la tarda. Els assistents al curs ens dèiem frases banals, sense dissimular gaire el nostre nerviosisme. Tots estàvem delerosos d'esbrinar com respondríem al repte d'acarar una disciplina nova.
A les quatre en punt arribà el tutor. Després d'una lacònica frase ritual, emprà vint minuts a desmitificar-te. Algú m'havia dit ja que tenies un magnetisme especial, però en veure com s'esforçava en Guillem a treure't mèrit, vaig convèncer-me del teu evident poder seductor.
El primer dia et vas portar com un cavaller, tot i que nosaltres, inexperts, no acabàvem de saber trencar el gel i ens feies molt de respecte. Tu, educat a les millors escoles americanes, no perderes ni un moment la positura: ens contestaves amb paciència les nostres preguntes.
Però això fou una coneixença superficial. Cada vegada la nostra relació fou més traumatitzant. No abandonaves mai aquell posat altiu i, quan t'entestaves en alguna cosa, no hi havia manera de fer-te desistir, donaves aquella freda i irritant resposta: "torni-ho a provar".
Poc a poc em vaig adonar que sota aquella aparença de fer-te amb tothom, amagaves l'orgull de la teva nissaga. Ni un sol cop deixares que ens saltéssim el protocol. Si no complíem estrictament les normes, amb un gest superb, engegaves una d'aquelles frases tan teves que feien perdre els estreps a la persona més pacient i equilibrada.
L'odi envers tu va anar augmentant a mesura que en cada nou pas cap a la intimitat, s'enfrontaren més patentment la teva fredor, el teu entossudiment i la teva supèrbia, amb el meu interès, admiració i ganes de conèixer-te profundament.
Era evident que aquesta era una relació desigual. Calia provar alguna tàctica d'apropament. Vaig intentar aprendre el teu llenguatge, vaig esmerçar molts esforços a veure si ens comunicàvem millor i, fins i tot, vaig descobrir el punt més humà del teu cervell: l'opció ajuda. Recordo que aquell dia vam encetar la conversa més tendra que havíem tingut mai tu i jo.
Només obrir-te em digueres:
Escrigui la paraula i premi return
Jo, esperançada, vaig teclejar: Instal·lar empatia.com
Tu vas contestar, sense perdre les maneres: esperi un moment, la seva petició s'està processant. I als tres segons aparegué un nou missatge a la pantalla: el primer pas es obrir Confiança. exe
Vaig fer el que m'havies dit, el vaig obrir, però hi havia uns quants programes executant-se en aquell moment i em vaig atabalar una mica. Em vas preguntar quins eren. Jo et vas respondre que educacioantiga.exe i por.com.
No hi ha cap problema -vas dir tu, amatent. Confiança.exe esborrarà automàticament educacioantiga.exe del teu sistema operatiu actual. Potser no es quedarà gravat a la teva memòria permanent, però ja no impedirà que s'iniciï tornemhoaprovar.doc. Si aconsegueixes tancar el programa por.com que impedeix que confiança.exe s'instal·li adequadament, es substituirà malesexperiencies.com amb un mòdul propietari del sistema.
Jo et vaig replicar humilment: no sé com apagar-lo. Em pots indicar com fer-ho?
Tu, enèrgic però sense enfadar-te, em contestares: Vagi al menú INICI i seleccioni confia.exe. Executi'l tantes vegades com sigui necessari fins que
Por.com s'hagi esborrat completament.
Cada cop més tranquil·la, vaig poder comprovar que confiança.exe havia començat a instal·lar-se automàticament, però de sobte aparegué un missatge d'error. No podia ser tan fàcil- vaig dir-me- Tu, decidit a ajudar-me, em preguntares: Què diu el missatge d'error?
"ERROR 412 - PROGRAMA NO ACTIU EN COMPONENTS INTERNS"- vaig respondre jo, una mica amoïnada .
I fins i tot vaig pensar que volies demostrar una total empatia amb mi quan em vas contestar: és una d'aquestes coses tècniques de la programació...Faci clic en el document vull.doc i sensepor.txt i copiï'ls al directori principal. El sistema reemplaçarà qualsevol arxiu incompatible i entrarà en un mode de reparació per a qualsevol programa danyat. També, ha d'eliminar els arxius temporals i la paperera de reciclatge, per a assegurar que s'esborri completament por.com i no s'activi mai més.
Vaig seguir les instruccions al peu de la lletra i al final vaig poder exclamar: ja està instal·lat! .Què he fer per a utilitzar-lo?
Sense poder acabar de formular la pregunta, vas escriure un nou missatge: reinicii l'ordinador, i cliqui sobre l'icona del programa quan vulgui utilitzar-lo. Recordi que empatia.exe és un programari gratuït. Com més el faci servir, més en notarà els beneficis. I sempre que ho necessiti pot comptar amb la meva AJUDA.

Aquesta espurna d'humanitat i de comprensió em va animar a continuar amb la meva tasca d'anar-te coneixent cada cop una mica més.
Em vas mostrar d'altres racons del teu cervell : cada cop em costava menys entendre't perquè m'havia acostumat al teu llenguatge. Un bon dia em mostrares el teu últim avenç: internet i jo em vaig sentir tant enlluernada per les possibilitats que m'oferies que vaig canviar dràsticament els meus hàbits de vida per a tenir més temps per a connectar-me: Tot el dia asseguda sense moure'm, dormint poc, refusant les propostes de sortir... Vaig invertir quantitats ingents de temps en el IRC fins a l'extrem que la mala consciència em feia acusar de negligència amb respecte a la família i amics. I, més d'un cop, m'he hagut d'acabar preguntant si la meva respon a una conducta addictiva a Internet per l'ús excessiu que feia de la Xarxa.

Malgrat això, l'última vegada que ens vam veure el nostre tracte fou com sempre - fred i distant, per la teva part; apassionat i amb voluntat d'entendre't, per la meva.
El que ha vessat la copa ha estat que avui no he pogut aclucar els ulls en tota la nit, rumiant un i altre cop en què m'havia equivocat, per què m'havies contestat :"usuari desconegut" i malgrat haver utilitzat a fons les meves dots seductores, no t'he pogut convèncer que em deixessis entrar.
Eren les sis de la matinada. Segur que els fantasmes nocturns d'una llarga nit d'insomni han influït en la meva decisió. M'he llevat enrabiada i t'he fet un ultimàtum: t'ho tornaré a demanar per darrera vegada, si continues entestat a no deixar-me entrar, t'encasto un cop de maça que et deixarà mut.
He intentat calmar-me. T'he parlat el més dolçament que he sabut, però, com si volguessis demostrar-me que amb tu no podia, m'has donat la mateixa irritant resposta negativa.
De sobte, les teves paraules s'han anat repetint obsessivament al meu cervell, a la vegada que t'anava donant cops de maça, més dels que calia -ho reconec- perquè al segon cop ja no desprenies ni magnetisme, ni frases negatives, ni cap senyal de vida.
He respirat profundament i he assaborit la llibertat retrobada. M'he posat al llit i una sensació dolça de son m'ha envaït tot el cos.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: