Cristalls de pell

Un relat de: mar - montse assens

*


Esquinçant tots els cristalls de la pell
m'endinso nua a la fantasia.
Profano impunement un reguitzell
de secrets guardats per covardia.

Camino per carrers sense sentit
dubtant del camí a les cantonades,
traçant precises coordenades
perquè em portin a l'illa de l'oblit.

Deslligo espais perduts dins de la nit,
desprenent tota la incertesa,
la vida no em pertany tal com m'han dit.

Vitralls tatuats amb foc sobre el meu pit,
el bagatge que ara duc, ja no em pesa.
Polpa de mel, escric sense sentit.

Comentaris

  • m´ha encantat[Ofensiu]
    Xunxi | 04-07-2010 | Valoració: 10

    que maco¡¡¡
    fecilitats montse et buscaré a les cantonades de relats en català per lleguir més relats com aquest,
    encantador

  • ... Sonet, sonat, soroll, sentimental...[Ofensiu]
    Ariadna Garrido | 08-06-2009

    I també m'agrada, el sonet- perquè és un sonet no?- és preciós. Tens una manera de descriure sentiments que em capgira perquè jo no sé si sabria trobar la forma d'embellir les paraules tan com tu. M'atrapa la teua lectura... és com si em capbussara a un llac i de cop i volta em trobara a terrra sense saber com he arribat fins allà.

    És un poemàs!!

  • un poemas[Ofensiu]
    riuvermell | 24-01-2009

    una pasada poder llegir poeteses com tu.

  • impresionant...[Ofensiu]
    vent del sud | 23-01-2009

    ...simplement música celestial pels sentits, com escoltar una de les cançons que més t'agraden, ets una font d'inspiració per mi.

  • La gran enganxada[Ofensiu]
    Naiade | 23-01-2009 | Valoració: 10

    Hola Montse,
    M'ha agradat molt aquesta poesia, suggereix el que tot sovint fem, treure'ns per uns moments el cristalls incomodes i ens deixem dur per el meravellós món de la fantasia, deixant sortir al conscient tot allò que li tenim vedat.
    Una forta abraçada

  • Deslliguem aquest espai[Ofensiu]
    Màndalf | 16-01-2009


    i profanem un comentari!

    No és cap secret que et mereixes tropecents comentaris per ser l'enganxifosa més enganxinadora de tota l'enganximenta!!

    Au, enganxa't un petò a on vulguis que va amb el pack del premi.

    M

  • La perfecció del Sonet[Ofensiu]
    F. Arnau | 16-01-2009 | Valoració: 10

    Montse!
    Molt bo el teu poema que fins ara m'havia passat desapercebut, i que, gràcies a l'enganxada de l'aniversari de RC ara he llegit.
    Trobe el Sonet una de les composicions poètiques més difícils, a més de perfectes i belles. A mi no se'm donen massa bé, però ací a RC hi ha molts bons conreadors de Sonets. M'agrada molt l'Antoni Casals i el Jaume Fuster (anagnost).
    Aquest teu t'ha sortit rodó, i segons dius forma part del poemari que va rebre el Premi de Poesia Artur Simó 2007 de Silla. Et done l'enhorabona, i també volia dir-te que vaig estar ben a punt d'anar a l'acte de presentació que fereu a l'Ajuntament de Silla, el que passa és que em va sortir un compromís per aquell dia i no vaig poder passar a saludar-vos a tu i a Brumari que, pense havia guanyat el Premi de Narrativa.
    Parlant del teu Sonet, al principi he associat la idea dels "cristalls de pell" amb els "vidres a la sang" de Martí i Pol, com una metàfora de la malaltia, però després m'he adonat que no té res a veure, i que el teu poema parla d'una mena de somni, en el que es perd la voluntat, com si estigués el subjecte dintre d'un encanteri fabulós. Almenys, així ho veig jo, amb connotacions oníriques i surrealistes.
    M'agrada tot el Sonet, mètrica i rítmicament perfecte, però destaque els dos tercets finals.

    Una forta abraçada!

    ©Francesc Arnau i Chinchilla

    PS I aveure quan tornem a coincidir

  • Amb molt de sentit[Ofensiu]
    angie | 15-01-2009

    Ei, enganxaora reial!!!!!!!!

    M'han agradat els teus cristalls, sobretot perquè els versos brillen en aquesta nit teva. En destaco aquests :
    "Deslligo espais perduts dins de la nit,
    desprenent tota la incertesa,
    la vida no em pertany tal com m'han dit."

    Difícil de dominar la vida... espais perduts... incertesa... ole, ole!!!

    Ens veiem sucant el melindro (ai, vull dir el calçot!!, jeje)

    angie

  • Preciósa...[Ofensiu]
    natasha | 15-01-2009

    ...la sensació que et deixa el poema, amb els sentits proporcionant imatges.
    Una abraçada

  • Meravellós sonet [Ofensiu]
    Xantalam | 23-11-2008 | Valoració: 10

    amb imatges lluents i màgiques. Un veritable plaer pels sentits. Et felicito de tot cor pel poema i pels premis!

    Una abraçada.

    Xantalam

    PS Va ser un plaer trobar-vos a l'Escala i compartir un dia tan especial. Fins la propera!

  • preciós[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-11-2008 | Valoració: 10

    intens i amb les paraules ben lligades, molt bonic, no li veig cap però.

    Una abraçada.

    Ferran (d'Armengol eh!)

  • Esquinçar cristalls [Ofensiu]
    joanalvol | 02-05-2008 | Valoració: 10

    sense danyar la pell. Endinsar-te és més que un desig dels sentits, és un voler clarivident un arribar i descobrir.

    És un sonet meravellosament resolt
    Quin exemple escriure així!
    Joanalvol

  • gypsy | 04-04-2008 | Valoració: 10

    un poema amb un ritme impressionant. El que em sobta és que malgrat el tema trist, sembla com vist des de fora, desdramatitzat, de manera que encara resulta més punyent i colpidor.

    petons!


    PD: Agrair-te a tu i a en Ferran i a l'Associació d'Artistes de Premià tot el que heu fet. Heu fet feliços a molta gent i ha quedat impressionant!
    Felicitats sinceres!

    gyps

  • Mai és tard...[Ofensiu]
    Ona al mar | 14-03-2008 | Valoració: 10

    ... per recuperar la titularitat de la nostra vida i donar-li sentit, fins i tot per escrit.

    M'agrada molt com escrius, encara que no sé si sóc capaç de fer-te arribar tot allò que les teves paraules em transmeten...

    Gràcies pel teu comentari i per animar-me a escriure, encara que no és una bona època i les lletres també se'n ressenteixen.

    Petonets de caramel, rebonica!
    ;-) Ona

  • No m'ha agradat cap vers[Ofensiu]
    deòmises | 08-03-2008 | Valoració: 10

    Només m'han meravellat tots...

    Gran sonet, precioses paraules, esgarrifoses imatges.

    Gràcies, d.

  • El sentit dels sentits[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 29-02-2008

    No sembla molt diplomàtic iniciar un comentari amb una discrepància, però contravindré la norma portant-li la contrària al teu últim vers. El que dius té un gran sentit. A la meua manera de veure, cadascuna de les parts d'aquest sonet -celebre avui llegir un sonet, ja fa dies que en tenia ganes!- és el mateix procés intern d'escriure. Sí, escriure és esquinçar-se, profanar secrets, treure ombres a la llum. I posant ordre a les paraules, traçant aquestes coordenades, paradoxalment ens anem abandonant, perdent, fins que el que hem escrit, un tros de vida viscuda, siga real o fictícia, ens deixa de pertànyer del tot. De vegades escrivim per oblidar, d'altres hem d'oblidar per escriure. Gràcies de nou per regalar-me avui un sonet.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: