CEL D'ESTIU DAMUNT LA COSTA

Vinc fins el teu Cel d'esti animada pel teu "intent d'enllaç", el que vas deixar en Als núvols: l'intent no funciona, com pots comprovar tu mateix, però l'he trobat pel mètode clàssic... i el relat m'ha agradat, efectivament, com sovint em passa amb els teus escrits.

Aquest text ha capturat la bellesa del paisatge i la presenta en safata polida, mantinguda amb mà ferma però discreta, que sap destacar amb subtils moviments de canell les menges delicioses que ofereix: Jo les he degustades amb golafreria...

Ah! per suposat que tens una classe gratuïta sobre enllaços a RC: escriu-me al correu i t'envio les instruccions; quan les tens, no és difícil de fer; no te les adjunto aquí mateix perquè en lloc de deixar-les veure, s'executen en escriure-les sobre la pàgina web.

T'envio una abraçada amb molt de gust,
Unaquimera

M'has fet gaudir d'un relat deliciós. Potser és que descrius amb gran destresa coses senzilles que a mi també m'agrada fer. Estimo el mar i la natura i aquest cel que és com una pantalla en moviment continu. També m'agrada com descrius el moviment dels núvols que mai paren quiets i s'esfilagarsen i eixamplen deixant-nos imaginar mil formes que ens evoquen altres cossos. I quan el sol es pon, quina meravella de colors, que van canviant a cada instant.
L'he trobat magnífic.
Una forta abraçada

D´on treus paraules tan boniques ?
Com pot fer tan belles descripcions de la natura?
Explica´m el teu secret....

Moltes gràcies pel teu càlid comentari.
Pilar

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

si que m' agrada la manera que tens d' escriure , aquesta barreja de prosa poetica .
Endavant!

I crec que aquí fluixeixes una mica estilísticament. En els altres escrits hi ha faltes ortogràfiques però això ho vas depurant mica en mica. Sembla que indaguis, que vulguis cercar un nou estil, i això et fa grinyolar.

Bon relat, però per pulir-lo.

No haviem coincidit fins ara, però veig que les teves descripcions són profundes i ben adjectivades. Uses gran varietat de mots i expressions, que per a mi, em resulten difícils. No tinc un vocabulari tant ampli com el teu, per tant, t'hauré de llegir més i hauré de llegir més narrativa clàssica si vull arribar al teu nivell.

Salutacions del llampec.

No està malament tampoc aquest estil... però no fa per mi, la veritat. Ho trobo massa poc dens, massa com a superficial...

Tampoc sóc un expert en poesia... però tinc el dret a opinar, amb una alta o baixa nota. ¿O no?

En fi... però seria millor que no et visités molt sovint. Si només t'he de visitar per puntuar-te mig a la baixa... En fi, per un cop, sigui: ja t'he puntuat.

Que vagi molt bé!!

de llegir aquest poema, es an maco. Però siusplau, publica més, vull veure com t'expresses amb altres poemes ho necessito.

Gràcies i bon estiu damunt la costa...

Salutacions.

Marc.

M'ha sobtat el gran poder de descripció que tens. Haig de reconèixer que jo, en molts relats, al contrari d'aquest teu, sóc destructiu. Però sempre és bo trobar relats com aquest en que tot sembla real i alhora fantàstic, i en que les paraules impregnen l'ànima.


Sergi

i de pau interior és el que m'aporten les teves creacions. De la bellesa de la natura ens alimentem diàriament si parem atenció en algun moment del dia o de la nit.
Tu tens el do de retratar aquesta bellesa infinita des de la teva particular sensibilitat.
Diuen que una imatge val més que mil paraules. Jo, la veritat, en el teu cas, ja en començo a dubtar d'aquesta dita.
Et felicito per escriure tan bé i gràcies per anar-me visitant.
Una abraçada.
Mercè.

Ho veig, ho visualitzo, les teves paraules es converteixen en imatges per a mi perquè són tan clares. GRàcies.

Ullsblaus1

no és en el cel -em permets portar-te la contrària-, sinó en l'ull, la mà,... l'anima, si així ho volem dir, del qui l'observa i el descriu. El paisatge és creació humana: la manera de compondre les miríades d'elements que concorren en una mínima porció de l'espai-temps de l'univers insondable.
La paleta que ens il·lumina en aquest relat, vaja, és la del narrador, o sigui tu.

Una abraçada,
franz

Haria de dir paisatge.L'ordinador s'ha menjat la t

canviant al llarg d'un dia. Núvols que acomiaden el sol i reben la lluna" .Encara que estigui escrit en prosa , és poesia.
Me'n alegro moltíssim de que vulguin publicar els teus relats. Sempre et tindré un afecte especial, perquè de tu vaig rebre el primer comentari i els altres que m'has fet , m'han encoratjat a continuar escrivint.
Em permets una abraçada?
Nonna_Carme