Detall intervenció

REPTE VISUAL 95 La nena captaire, d'Ilya Repin

Intervenció de: boeing | 20-07-2009


Amics poetes, em toca proposar el nou repte. Es tracta d'ua obra d'Ilya Repin, una pintora d'Ucraïna, que va viure entre 1844 i 1930. va estudiar a l'Acadèmia de les Arts de Sant Petersburg i té una obra colossal.

Espero que la proposta us agradi i espero molts bons poemes, com vosaltres sabeu fer.

El t´tol del quadre és LA NENA CAPTAIRE. Que tot us serveixi d'inspiració.

Nena captaire d'Ilya Repin

Sense condicions, només poesia, i de termini el dissabte, 25 de juliol, a les 12 de la mitjanit!

Endavant amb les vostres obres. Mostreu-nos com ens sabeu enamorar.


Respostes

  • Penúria
    deòmises | 21/07/2009 a les 00:55

    Imagina un món on cada nova albada tingui
    La il·lusió d'una infantesa que mai no acaba,
    Acosta'l als teus llavis i clava-li un mos.

    Serà la fruita més dolça que obtinguis
    De l'almoina que demanes i que ningú
    No et vol oferir.

    Imagina un sol, arrecerat entre els teus dits,
    Que assereni el migjorn i calmi la tempesta
    D'un avui que és indesitjable. Mira'l, omple't d'ell.

    Els teus ulls veuran el gaudi de saber-te viva,
    La remor de la brisa que se t'enduu enllà
    Mentre els somnis són realitats abastables.

    Imagina que et contemples a tu mateixa
    Passant penúries, gana, blasfèmies, insults,
    Emmarcada en una rigidesa quasi palpable.

    I quan surtis d'aquest museu tindràs un nou punt de vista
    Vers els teus ínfims problemes, que et desvetllen
    De tan senzills que són.

    I arribaràs a casa amb el plat a la taula parada,
    Amb els somriures de la mare, que té cura de tu,
    Sadollada de comoditat, lluny del forat a l'estómac...


    d.
  • Repin(tada)
    Cargolsalalluna | 21/07/2009 a les 11:44

    Ei! Nineta
    d'ulls perduts
    enmig d'un foc
    que alça roselles
    just davant
    del camp de blat.

    No t'allunyis,
    no et separis
    dels botons perduts
    ni de la jaca seca
    amb punys sorrencs,
    salats de plors,
    arremangats
    per la calor.

    Que dins la nit
    seràs princesa
    d'algun cor ebri
    i immadur
    més trist que tu,
    per ser apagat
    sota l'abraç
    del glaç,
    esguard fugaç
    d'una funesta
    condició.

    Seràs la roca
    i l'espigó
    davant la mar
    d'una tempesta,
    seràs l'aresta
    que comprèn
    tota ignició,
    tota ballesta.
  • Nina de llum
    gypsy | 21/07/2009 a les 16:06

    Veus? la mort ha vingut
    i s'ha endut un somriure,
    anorreant la vida en un sospir
    imperceptible a la nostra oïda.

    Nina de llum, l'amor et vessa
    endins dels parracs gastats
    pel temps de la pobresa i l'oblit,
    i en fa bellesa del teu esguard
    absent - en la mirada d'un hom
    aliè que et sotja hipnotitzat -










    • Nina de llum (aquí)
      gypsy | 21/07/2009 a les 16:19

      Veus? la mort ha vingut
      i s'ha endut un somriure,
      anorreant la vida en un sospir
      imperceptible a la nostra oïda.
      Nina de llum, l'amor et vessa
      endins dels parracs gastats
      pel temps de la pobresa i l'oblit,
      i en fa bellesa del teu esguard
      absent - en la mirada d'un hom
      aliè que et sotja hipnotitzat -

  • Infant captaire
    brins | 23/07/2009 a les 00:03


    Fibla l'agulla la vida d'un infant,
    vessa i degota per bell esguard,
    la crua realitat de la misèria,
    penúries d´esquerps espadats.

    Delitós esclat de roselles
    li ofereix color de tacte envellutat,
    vol que migri la tristor de les ninetes
    vol esborrar el gest angoixat.

    S'estremeix en veure-la amb parracs,
    enmig d'un camp curull de blat
    que no vol compartir abundor,
    que no escolta la gana dels afamats.

    No entén que Déu nodreixi el verd
    de muntanyes, boscos i prats,
    i no pugui sadollar la terrible fam
    d'un petit…tendre infant.

  • Infant captaire (Modificació)
    brins | 23/07/2009 a les 23:41

    Infant captaire

    Fibla l'agulla la vida d'un infant,
    vessa i degota per bell esguard,
    la crua realitat de la misèria,
    les penúries d´esquerps espadats.

    Coratjoses roselles, enmig de brins,
    ofereixen color de tacte envellutat
    per migrar la tristor de la nena,
    per esborrar-li el gest angoixat.

    S'estremeixen en veure parracs,
    enmig d'un camp curull de blat
    que no vol compartir abundor…
    que no veu la gana dels afamats.

    No entenen que nodrint Déu la terra
    d'extenses hortes i de grans camps,
    quedi sense sadollar la terrible fam
    d'un petit…tendre infant...

  • La nena captaire
    jacobè | 24/07/2009 a les 09:45

    La gran de cinc germans, surt de casa amb el deure de tornar amb el farcell ple.

    Hauria de baixar a plaça a pidolar entre verdulaires i senyors, a ser la riota de nens que l'apedreguen com a un gos, i ser multada pel guàrdia per no anar a escola.
    Després, amb la força de la tristesa, parar la mà a la sortida de missa, perquè un parells de monges al seu pas es santifiquin i li tirin un botó.

    Seguidament hauria de posar-se a prop del parc de davant de l'escola perquè les mares, en comparar la seva sort, li donin un crostó amb una engruna de dolç.

    Hauria d'haver baixat a plaça a pidolar entre verdulaires i senyors, per tornar a casa amb el farcell ple de penes.

    Però, en sortir de casa amb la xarxa pansida, puja el carrer costerut, arriba al prat i dansa entre roselles i blat. Cull un ram de pensaments i espigues d'il·lusió. Arriba al bosc: un cuc de seda li assenyala les pinyes madures. S'asseu a l'ombra d'un arbre on un esbarzer li regala móres.

    De seguit, baixa fins a la terrassa a divisar la sortida dels nens de l'escola. Imagina jocs amb les noies dels vestits de colors. A la d'ulleres li canvia la xarxa per la cartera plena de lletres. A l'escala de l'església es creua la mirada d'un noi que sembla que ha perdut un petó. Ella li cull.

    S'acosta al portal de casa plena de petons, flors, paraules, móres, somnis i pinyons que en passar el llindar de la porta es transformen en plors de criatura i crits de pobresa.

    • És prosa poètica i no sé si val...
      jacobè | 24/07/2009 a les 09:47

      La jutgessa o jutge ja ho dirà.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: