Cercador
Llista categories
Detall intervenció
REPTE POÈTIC VISUAL 235 - Jove proletari de Paul Klee
Intervenció de: besllum | 16-11-2012
Paul Klee (1879-1940) fou un pintor suís amb un estil entre el surrealisme, l'expressionisme i l'abstracció. Va néixer a prop de Berna, Suïssa, en una família de músics. Els seus pares volien que fos músic, però ell va decidir ser pintor.
Va escriure en el seu diari: "El color em posseeix, no tinc necessitat de perseguir-lo, sé que em posseeix per sempre... el color i jo som una sola cosa. Sóc pintor."
Els seus quadres freqüentment al·ludeixen la poesia, la música i els somnis, i de vegades inclouen paraules o notes musicals.
Acabada la Primera Guerra Mundial, Klee va donar classes a la Bauhaus, i a partir de 1931, a l'Acadèmia de Düsseldorf, abans de ser denunciat pels nazis per produir «art degenerat».
Us proposo un quadre d'ell que s'anomena: "Jove proletari". Espero que us inspiri i us colpeixi la voluntat per fer-ne mot i poema.
Condicions:
- Poemes o prosa poètica
- Termini fins dissabte 24 a les 10.00 h del matí
Respostes
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 235 - Jove proletari de Paul Klee
T. Cargol | 17/11/2012 a les 09:37Afavorit, tal vegada
Mirada frontal; això és autoretrat!
Gens afavorit:
cabells d’un altre i ulls tristos, però grans,
per veure-hi bé.
Rictus de plor,…
així som? La suma de molts?
Amb colors que són més propis del planxista;
més propis d‘un cotxe que d’una roba;
més industrials que artesans.
Furgem en nosaltres!,
Puix venim, sortim, d’una foscor!:
No sóm els primers de la classe
aquells que escalen sobre els altres:
deus perfectes,
però sóm molts i units podem fer coses,…
No les fan les formigues?
No ens pintis més afavorits:
afavoreix la idea!
-
Jove Fosc
magalo | 17/11/2012 a les 12:47Jove fosc, avui l’artista
s’ha amagat darrera teu.
Alguns colors se t’acosten
però no semblen ben rebuts;
rellisquen i amb tu no es queden,
és per això que estàs tan trist.
La teva pell que és tan jove
no per jove té consol,
la llum dels clars que somies,
amb el negre es van fonent.
Com eres de carn i ossos?
Potser no tan infeliç;
o sou dos al mateix rostre
compartint el mateix fosc?
On són tots aquells somriures
que sabíeu dibuixar,
els amors, les alegries,
omplint de vida aquests ulls?
Jove fosc ,part de l’artista,
no deixis que el dia vegi
que avui la nit també es queda
i et deixa molt apagat.
-
Pressió i opressió
Mena Guiga | 17/11/2012 a les 14:58Presó, la feina.
Presó, els diners.
Preso, el temps.
Cada dia les presons se sumen.
El rostre és llibertat.
La d'expressar impotència.
La d'expressar dolor.
La d'expressar foscor.
Presó que engabies la llum.
Presó que engarjoles la vida.
Calen presons de presons.
I fugir...a camp OBERT.
Mena (fora cadenes, fora pesos, fora estrènyer la vida!)
-
No aprendre'm mai!
Armando Vericat | 17/11/2012 a les 19:59
Existeixes, jove proletari? Fins fa poc pensàvem que no, que ja només estaves una antigalla del segle passat. Un mot al diccionari. Fins fa poc, també, pensàvem que tots érem rics, que tots érem classe mitjana, somni americà, amb feina, casa, cotxe, assegurança mèdica, inversions borsàtils..., segona residència i vacances arreu del món. Fins fa poc pensàvem que érem rics. I ara..., ara ens hem adonat que no tenim res. Només deutes. I ens hem adonat que molts no som ni joves, ni tan sols proletaris..., només aturats de llarg termini. Carn per estrinxar. Pobres. Més que pobres: endeutats. Et miràvem per dalt del muscle, jove proletari, fins fa poc temps. Ara quasi t'envegem.
No aprendre'm mai!
-
(Millor així) No aprendrem mai!
Armando Vericat | 18/11/2012 a les 13:12
Existeixes, jove proletari? Fins fa poc pensàvem que no, que ja només estaves una antigalla del segle passat. Un mot al diccionari. Fins fa poc, també, pensàvem que tots érem rics, que tots érem classe mitjana, somni americà, amb feina, casa, cotxe, segona residència i vacances arreu del món. Fins fa poc pensàvem que érem rics. I ara..., ara ens hem adonat que no tenim res. Només deutes. I ens hem adonat que molts no som ni joves, ni tan sols proletaris..., només aturats de llarg termini. Carn per estrinxar. Pobres. Més que pobres. Endeutats. Et miràvem per dalt del muscle, jove proletari, fins fa poc temps. Ara quasi t'envegem.
No aprendrem mai!
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 235 - Jove proletari de Paul Klee
ninona | 18/11/2012 a les 10:31
Sóc jove, o potser no tant.
Sóc jove, malgrat la vida.
Amb el front esberlat
pels solcs de la precarietat
i els meus llavis muts d’astorament,
de cansament i silenci,
us mostraré l’edat dels segles
en els meus ulls tristos
i copsareu l’ànima trencada
en l’apatia del meu esguard.
Però no us vulgueu enganyar.
No deixeu que m’enganyi.
Sé molt bé que aquest posat trist i resignat
no pot ser més que una màscara.
I no em pot faltar -no em faltarà-
la gosadia per aixecar el cap i obrir els ulls,
i deixar enrere l’equipatge
que em llasta la voluntat,
i passar endavant
i seguir avançant.
Sóc jove, o potser no tant.
Sóc jove, malgrat la vida.
I som molts.
Molts els joves.
Molts els proletaris.
Molts els desencantats.
Hem gosat pintar de colors impossibles
les ombres del nostre obscur destí
i la foscor del nostre passat de carbó.
Hem gosat somiar llums encegadores
que s’albiren al través de la pell
com un roig de foc, una flama que ens crema.
Que tal vegada sóc, som, sóu,
joves i proletaris.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 235 - Jove proletari de Paul Klee
rnbonet | 20/11/2012 a les 19:32ESCATOLÒGIC CRIT DE REVOLTA
Jo el coneixia,
aquest proletari jove
retratat pel Klee.
Era poeta.
I sé el que tot just pensava
en estar-se quiet davant el mestre.
“Per un dia i ocasió deixem de fer metàfores
i diem que enviar a fer la mà
a tots aquells poderosos que ens governen
potser siga poc.
Millor cagar-se en ells.
I per si de cas, remenar bé la femta
i tirar-li-la damunt del cap al cap
que en oprimeix, per fer-li ben patent
de tanta porqueria com patim.
Però, ell i els altres de la colla, ben segur,
hi estan acostumats;
així que no ens faran ni cas de merda.”
Potser per això, al retrat,
el blanc al front
i els ulls ben grans
i el pensament a la boca.
-
Croquis
Carles Ferran | 23/11/2012 a les 18:31
Un esborrany de cara, un esbós d’home,
així l’ha volgut representar l’artista.
I ens mira amb ulls inquisitius, incrèduls,
un descomunal esguard d’incomprensió
i paüra, d’animal engabiat, sense sortida.
Una taca informe de color és la seva aura;
desdibuixada, indefinida, per mostrar-nos
la identitat d’aquell que mai no es compta,
d’aquell que res no pinta, una taca a la fàbrica,
una baula de cadena productiva.
Faran falta molts milers de proletaris
per redefinir els rostres, configurar la ràbia,
sublimar la força i donar forma a l’home,
a l’home persona, l’home amb drets i ànima
que comparteixi en igualtat el planeta.
-
Pèrdues (o Mecànica de l'eficiència)
deòmises | 24/11/2012 a les 03:33
Amb els ulls esbatanats i en silenci, sotges i allotges,
Fins a immortalitzar-la, en el llenç tota clivella
Que es perd en aquest rostre meu, las de rellotges
Que esquarteren en jornades la vida, que s'estella.
No em busquis calidesa ni suavitat a les mans,
Que s'han afartat de pols i de duresa, de fred
Mentre l'ordre és el ritme del món, i el descans,
Una utopia per als ossos proletaris sense cap dret.
Amb els pinzells destres, ressegueix la silueta trista
D'aquests parpres que no conviuen amb la fortuna
De l'àpat copiós i diari, sinó amb la fam i l'insomni.
No diguis al món els meus secrets, aparta'm la vista
Dels ulls, que es queixen quan qualsevol engruna
De pa s'ha de pagar amb la pèrdua d'un nou somni.
d.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Crim i càstig. (5 comentaris)
- Aquell que caminava (4 comentaris)
- Mandíbules (4 comentaris)
- FRICANDÓ (1 comentaris)
- La bellesa de Medusa (1 comentaris)
- Gavardina i pijama de cotó (1 comentaris)
- Un i mil cops (1 comentaris)
- CULPABLE! (4 comentaris)
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- La paraula Gràcies. (4 comentaris)
Nous més llegits
- Ànimes I coses (21826 lectures)
- FRICANDÓ (4031 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1719 lectures)
- Álex 34 (472 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (469 lectures)
- Respon a la calma (451 lectures)
- POESIA (437 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (414 lectures)
- Seny i Rauxa (411 lectures)
- Colònies especials (408 lectures)
Nous més comentats
- POESIA (20 comentaris)
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- QUEDA-TE'L (12 comentaris)
- La mare de Déu (9 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (8 comentaris)
- Tres som multitud (6 comentaris)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (6 comentaris)
- Colònies especials (6 comentaris)
Nous més votats
- POESIA (Agrada a 7 relataires)
- La dels sobrenoms (Agrada a 3 relataires)
- Tard (Agrada a 3 relataires)
- Colònies especials (Agrada a 3 relataires)
- Oportunitat (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 3 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)
- Sóc famosa (Agrada a 2 relataires)