Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 233. Llàgrimes de tardor

Intervenció de: rautortor | 28-10-2012


Photobucket

Fotografia de Jeong Seung a Fotocommunity


Veure la caiguda de les fulles com les llàgrimes de la tardor pot ser una visió nova de l’estació de l’any més fotografiada de totes. Aquest fotògraf coreà, la fotografia del qual us proposo, l’ha vista des d’aquesta perspectiva i he pensat que podríem omplir de significat aquesta instantània tan suggerent.

Per tant, ja sabeu, una composició poètica, en vers o prosa, per participant.

Teniu una setmana de temps, o el que és el mateix, fins el proper diumenge, quatre de novembre, a mitjanit.


Respostes

  • Tardor de vida
    magalo | 28/10/2012 a les 21:21

    S’ha d’endur l’aire,
    gronxant, les fulles mortes.
    La branca orfe
    ja enyora sa escalfor.
    La vida nova
    durà els verds que sospiro,
    mentre camino
    pels tons de la tardor.
  • No calen paraigües
    Mena Guiga | 28/10/2012 a les 22:34
    No calen paraigües
    si plouen fulles.
    Si plouen fulles
    deixa que et toquin.
    Deixa que et toquin,
    que et diuen adeú.
    Que et diuen adéu,
    mostren l'ànima.
    Mostren l'ànima,
    de color magnífic.
    De color magnífic
    cada tardor.
    Cada tardor,
    quan plouen fulles.
    Quan plouen fulles
    no calen paraigües.

    Mena
  • Moribunda
    besllum | 29/10/2012 a les 01:30

    Abandono l'arbre
    que és l'inici de tot,
    ara sóc aire suspès
    i davallo a poc a poc,
    fins conquerir els ulls
    que saben mirar,
    mentre desallotjo
    el meu cos de fulla
    per esdevenir no res,
    oblit del temps que passa,
    matèria que desapareix
    quan la llum encara
    m'enlluerna -moribunda-

    • Moribunda (Aquest, gràcies)
      besllum | 04/11/2012 a les 12:08

      Abandono l'arbre que és l'inici de tot,
      l'arrel primigènia del meu origen,
      ara sóc aire suspès, davallo a poc a poc,
      fins conquerir aquests ulls que saben mirar,
      mentre desallotjo el meu cos de fulla
      per esdevenir no res, oblit del temps que passa,
      matèria que desapareix quan la llum encara
      encesa dalt del cel, m'enlluerna moribunda.

  • Sentiment d’abre caduc
    Anaïs | 30/10/2012 a les 08:35

    Plora l’arbre
    desconsoladament:
    “Noia, on ha anat l’estiu?
    El sol ja no és aquí,
    no noto el seu escalf
    crec que m’ha traït.”
    El vent mou l’arbre
    que trist és deixa endur.
    Poc a poc, sens parar,
    nu es quedarà:
    “Noia, que faré jo sense fulla,
    com em taparé a l’hivern?”
    La noia observa, impotent,
    les fulles que van caient.
    L’arbre quedarà desemparat
    als designis del fred.
  • Cada fulla (fora de concurs)
    Mena Guiga | 30/10/2012 a les 14:16
    Cada fulla que cau és una llàgrima on s'hi concentren la primavera, l'estiu i la tardor. Cada llàgrima ha estat besada i travessada pel sol, ha dansat amb els vents, ha jugat amb els vents, ha rigut amb els vents. Una llàgrima llisca, sola, per la galta d'una noia que ho mira i un vent massa fred l'asseca abans que regali més i caigui a terra. Una llàgrima salada que es torna freda i lenta i la noia la sent mentre avança, la llàgrima per la galta, la noia els arbres de l'avinguda i les fulles de la branca a terra, fent remolins per allargar, inútils remolins. Cap fada hi farà res. Cada fulla és una fada, és màgia de la natura.

    Mena
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 233. Llàgrimes de tardor
    ninona | 30/10/2012 a les 19:52
    quina foto i quina proposta més suggeridores! a veure si m'animo, que veig que encara hi sóc a temps
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 233. Llàgrimes de tardor
    ninona | 31/10/2012 a les 11:20

    Ploren els arbres llàgrimes de tardor, que el besllum del sol muda en somriures.

    Les fulles es neguitegen, encara preses de les branques adormides; es deleixen per retrobar-se amb les companyes sobre la flonja catifa de càlids colors i tacte aspre; ansien deixar-se capitombar pel vent i fer tomballons entre els cabells de les noies del parc.  No són conscients -o potser sí- que caure és la mort: algú les trepitjarà i, amb soroll de vidre, esdevindran pols; pols que l'aire farà voleiar; pols que altres llàgrimes -ara sí, de pluja-, mullaran, podriran, transformaran.

    No! que no morim - diuen les fulles amb ronc murmuri de frec sec.  Vivim en la imatge que guardes al fons dels ulls, en els colors que hem pintat i en el tardorenc flaire de les tardes al parc, en la música que fem quan morim -lentament- sota els peus distrets, juganers, apressats o serens que ens petgen.

    No! que no moriu - em dic en el silenci de les conversen amb l'ànima.  Viviu en la certesa que tot és cíclic; en l'esperança de veure reverdejar altres fulles en les mateixes branques i sentir que tot és primavera.

    Ploren els arbres llàgrimes de tardor i arrenquen un somriure al transeünt que hi passeja.

    • Millor aquest (mercès)
      ninona | 04/11/2012 a les 09:10

        Ploren els arbres llàgrimes de tardor, que el besllum del sol muda en somriures.


        Les fulles es neguitegen, encara preses de les branques adormides; es deleixen per retrobar-se amb les companyes sobre la flonja catifa de càlids colors i tacte aspre; ansien deixar-se capitombar pel vent i fer tomballons entre els cabells de les noies del parc.   No en són conscients -o potser sí- que caure és la mort: algú les trepitjarà i, amb soroll de vidre, esdevindran pols; pols que l'aire farà voleiar; pols que altres llàgrimes -ara sí, de pluja-, mullaran, podriran, transformaran.


          - No! que no morim - diuen les fulles amb ronc murmuri de frec sec.   Pervivim en la imatge que guardes al fons dels ulls, en els colors que hem pintat, en la flaire tardorenca dels vespres al parc, i en la música que fem quan traspassem -lentament- sota els peus distrets, juganers, apressats o serens que ens petgen.



          - No! que no moriu - els dic des del silenci de les converses amb l'ànima.   Perviviu en la certesa del cicle; en l'esperança de veure reverdejar altres fulles en les mateixes branques i sentir que tot és primavera.



        Ploren els arbres llàgrimes de tardor i arrenquen un somriure al transeünt que hi passeja.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 233. Clarors. Colors. Silencis. Llàgrimes de tardor
    rnbonet | 01/11/2012 a les 15:46
    CLARORS. COLORS. SILENCIS.

    El dia, amunt, encenia les fulles
    àgils i breus, al vent.

    I queia una pluja que no plou.

    Un món s'esmunyia i un altre arribava
    sense adonar-nos-en. Colors al pensament.

    I potser teníem dol a la frontera.

    La pell em retornava a viure
    iniciant camí, desvetlant missatges.

    I s'apagava un pensament.

    Malenconia. La pau i el no res.
    Les paraules i les fulles. El temps.

    I el cor em bategava.


  • PÀTINES D'OR
    brins | 02/11/2012 a les 10:59



    Plora la tardor...
    dels arbres davallen llàgrimes
    que el temps ha pintat amb pàtina d’or,
    antigues fulles de joventut
    que amb pell esgrogueïda i esblaimada
    voleien enmig d’un paisatge fatigat.
    Tan sols el blau del cel no ha envellit;
    malgrat torbonades i ràfegues de vent,
    conserva el color de la infantesa;
    un àngel li ha besat la pell.

    Plora la tardor...
    eixugo les llàgrimes del pit,
    i m’impregno els llavis de groc
    per sentir el gust arborat de les hores.
    Tinc el cos esgotat, però no em deturo,
    encara se m’enfila pel tramat del cor
    un crit de vida que m’aviva la sang.
    Reposaré quan arribi a l'extrem del camí,
    quan, als arbres, tan sols hi quedi
    silenci i un vent molt fi.

    Un bosc immens i ignot em crida,
    però la llum de les pupil•les
    encara m’esdevé groga la tarda.

  • Fulles
    Atlantis | 03/11/2012 a les 16:49
    És bo de tenir llàgrimes a punt,tancades
    per si tot d'una mor
    algú que estimes(...)

    Joan Vinyolí


    Aquestes fulles guarden
    la tristesa per quan calgui plorar
    i la nostàlgia per quan els records
    ens ennueguin els ulls
    i guarden les carícies de la cara
    si està massa eixuta
    perquè la pell ha fet arrels de fred
    arrels de por
    arrels de mort.

    Aquestes fulles tenyides
    de groc, de marró i de roig que estan apunt de caure
    d’un faig o bé d’un roure, potser d’un castanyer
    s’han convertit en capses
    i en llàgrimes

    que llisquen

    llisquen

    llisquen

    formant una riuada de colors
    que van a parar al centre de la vida.
    • Perdó, després de capses
      Atlantis | 03/11/2012 a les 17:02
      hauria de posar "de tresors"

      Si? Gràcies
  • Impregnat de Novembre
    Carles Ferran | 03/11/2012 a les 17:43

    Novembre m’impregna sota un tàlem d’or
    que es despulla en llàgrimes de fulles seques,
    guarnint el terra humit d’un mantell mollenc
    que amorteix les passes i esborra la petja.

    M’ajocaré en silenci, tot evocant
    els dies enjogassats de rampellada,
    la disbauxa adolescent, malgrat l’edat,
    perduts en l’oblit de la sorra daurada.

    Daurada com Novembre i com els teus cabells
    que hem feien pessigolles durant la festa;
    a la fi tot acaba, i ve un hivern
    atapeït de llavors de primavera.


    • RE: Impregnat de Novembre (millor)
      Carles Ferran | 03/11/2012 a les 17:49

      Novembre m’impregna sota un tàlem d’or
      que es despulla en llàgrimes de fulles seques,
      guarnint el terra humit d’un mantell mollenc
      que amorteix les passes i esborra la petja.

      M’ajocaré en silenci, tot evocant
      els dies enjogassats de rampellada,
      la disbauxa adolescent, malgrat l’edat,
      perduts en l’oblit de la sorra daurada.

      Daurada com Novembre i com els teus cabells
      que em feien pessigolles durant la festa;
      a la fi tot acaba, i ve un hivern
      atapeït de llavors de primavera.



  • Llàgrimes de tardor
    Núria Niubó | 04/11/2012 a les 16:32
    LLÀGRIMES DE TARDOR


    Què tindran els pollancres de la riba
    que ploren silents omplint el camí?

    No ploren, no, que teixeixen el pas
    d’un daurat tapís, guarint les petjades
    de l’avi que cerca la remor del riu,
    i dels enamorats que en temps tardorenc
    ompliran els llibres de fulles daurades.

    No ploren, no, que es lliuren al vent,
    i voleiant, com pluja de carícies suaus,
    cruixiran alegres en els jocs d’ infants.
    • RE: Llàgrimes de tardor
      Núria Niubó | 04/11/2012 a les 16:33
      • RE: RE: Llàgrimes de tardor
        Núria Niubó | 04/11/2012 a les 16:38
        Raül, jo no he posat cursiva, deu de ser que algú no ha tancat bé, el meu poema posa'l com tu vulguis.

        Li he posat el mateix títol del repte, perquè m'agrada molt, espero no hi tinguis cap inconvenient.

  • Potser he estat jo
    Atlantis | 04/11/2012 a les 17:12
    que només volia posar en cursiva la cita de Joan Vinyoli i m'ha sortit tot el poema en cursiva. He fet proves posant una / abans però no se m'ha tancat.
    Algú em diu com es tanca una cursiva i/o qualsevol altra de les posibilitats que donen els tags d'HTML?
  • Novembres d'orient
    Entremons | 04/11/2012 a les 20:49
    El bosc al novembre d’orient es perfila esquàlid en un plany d’ocre, foc i plata, salant serè el terra viu que l’arrela. És memòria crepitant i policroma d’allò que encara no és i anticipa sense temps la nostàlgia inconscient i col·lectiva de totes les pèrdues, d’allò que mai no serà, del que és necessari per créixer.

    En un parany visual que modifica tots els angles, el bosc s’emmiralla en el seu propi record, capgirant el vestit i l’aparença. Així, cada tardor, éssers sense ales però amb imaginació viva es deixen caure sobre el terra bru, engalanat amb la nova faldilla somorta, per gronxar-se com fulles caduques a les branques de tots els orígens. Del terra estant, son ocells que contemplen meravellats l’espectacle en el negre: la nuesa de l’arbre destapa els estels i allibera l’infinit de la nit eterna, milions d’ulls bategants que vetllen la vetlla del cicle perquè la vida no s’adormi i la mort tan sols ho sigui en aparença, transformant-se en llit de tota nova vida.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: