Detall intervenció

NEGRE

Intervenció de: Carme Simó | 05-11-2009


El meu faraó és un gos
amb deliris de grandesa
que es fa esfinx en la certesa
de saber-se victoriós.

Jo carrego els meus temors.
La veritat em vessa ofesa
pels camins i aquesta empresa
rosega els meus interiors.

Passaré els dies en blanc
per saltar el gran esvoranc
de gastar tinta barata.

Però com m'hi jugo la pell
em xiula el meu Déu mesell:
- El que no t'engreixa, mata.


Respostes

  • Pescador de mots
    Galzeran (homefosc) | 01/11/2009 a les 00:05



    Pescador de mots


    Tiba de la corda
    i atrau fins els teus peus
    la poesia que no vares viure
    enllà dels cims.

    No sents el cant del riu
    que xopa les sabates
    inundant l'enteniment?
    Un calvari de lluita, és.

    Saps, però, com guaitar
    el rebuig de la paraula
    a ser lligada,
    domesticant-ne els sentits.

    Vull viure a la vora del mar,
    per pescar els teus silencis
    i guaitar la lluna,
    tot cercant l'alba del teu mirar.

    Reprèn la lluita pels mots eixordats,
    segueix la corrent del riu
    i viu ara, viu avui, els verbs
    que no vares dir ahir.

    • RE: Pescador de mots (un petit canvi, perdó)
      Galzeran (homefosc) | 01/11/2009 a les 00:14

      en aquest vers;

      segueix la corrent del riu

      hauria de dir

      segueix el corrent del riu


      gràcies i perdó.
  • Paraules
    diamant | 01/11/2009 a les 15:30

    Carreguem la barca de les lletres
    i no fa pas pendent, que cap terreny és rost
    quan el bagatge amb què embastem estepes
    torna la llum solar, dóna sentit als mots.
    Per l'orografia de la plana estricta
    dels topònims que la vida va bastint
    apleguem persistències en escriure,
    com boixets que treballen al coixí.
    I creixen randes, i un oasi brolla
    del costat de la muntanya, oest i vent;
    la pluja va adobant la saba nova
    del ritual de paraules i forment.

  • RE: Sóc pescador, però no de lletres
    rnbonet | 02/11/2009 a les 15:40

    Diuen que hi ha,
    encara,
    un cel ennuvolat
    a fora vila.

    Però que el riu amaina.

    Eixugant-se el capvespre
    -alfabet cisellat-
    escolte la ventada:
    clamor de pedra i signes.

    No tot s'acaba.

    A un llapis ben gastat
    li traurem punta
    a ras de cel;
    sense atzucacs de llum
    i amb peus descalços.

    I somiarem
    un bell prat amb oliveres.

    Ens cal aprendre a viure.

  • Vell cementiri d'alfabets repatriats
    perunforat | 02/11/2009 a les 20:51

    De cos seriat, encolat, imparell com una neutra sense so,
    hermafrodita, calb i salat com el bacallà
    du el vestit descarnat de lletres
    és un fosc mate que rebota sobre un blanc esgrogueït
    és la ment d'un pensador
    l'estat mediocre de la inspiració
    ara és una barca carregada, abans la ràfega d'un molí
    de "e's" "p's" "i's" i més
    són sons buits, deslligats, solitaris sense sostre ni rostre
    llançats a la deriva
    nàufrags escarnits sobre fum liquat d'aire;
    el pensador de cos seriat, encolat, calb i salat
    ha mort el poema de rima dèbil
    abandonant el cos calent en un remolí
    en el suburbi d'una pendent sense retorn
    muntanyes de siluetes foses
    tolls de sutge, grinyols erosionats
    esperits febles seccionats d'un mot
    en un vell cementiri d'alfabets repatriats

  • RE: I com el senyor jutge m'ho permet... un altre calvari!
    rnbonet | 03/11/2009 a les 17:49

    Com s'estableix a les condicions i 'deixant volar la imaginació'... un segon 'treballet' molt vinculat a CALVARI

    Photobucket

    Demane disculpes, si hi ha qui se sent ofès!

    I salut i rebolica!
  • AIXECARÀS PARAULES
    Fidel | 04/11/2009 a les 13:54

    Penges d'un fil, ja veus, que fràgil sembles...
    Fins i tot, com la suor, et vessen les lletres,
    la llenya necessària per encendre el foc.

    Però davant la grisor feixuga de l'oficina,
    tu, amb esforç, les carregues quasi totes
    i les salves d'un naufragi evident.
    Guarda-les a bon recer les paraules,
    que amb tot el plom que cau,
    només elles t'aixecaran del llit.

    Un gat serà fidel testimoni del teu combat:
    malgrat el glaç dels murs de l'exterior,
    amb un poc de foc t'amanyagaràs de caliu,
    t'enlluernaràs de coratge i creuaràs la porta de sortida.
    Tot plegat farà més suportable la travessa:
    la que sol, et durà al sol de la platja dels poetes
    on aixecaràs paraules com castells de somni.

  • Paisatge i paraula (fora de concurs)
    Xantalam | 05/11/2009 a les 00:06

    Arreplegàvem còdols i grans pedres,
    jugàvem a fer coves en un paisatge
    inhòspit que ens allotjava
    entre solars desolats i ferralla.
    La nostra frontera natural eren els horts,
    les tomaqueres,
    els gossos abandonats i els gats morts;
    la figuera era la torre de guaita.
    L'altra frontera eren les fàbriques.
    Jugàvem d'una forma salvatge,
    apàtrida,
    en un terreny esbrossat de ciment,
    un western sense cavalls ni
    traçats de sendes.
    Els peus xafaven, assilvestrats,
    herbam i malesa, a l'exili del món.

    Poc i molt he canviat en aquests anys:
    ara aplego paraules amb el mateix
    delir salvatge, desterrada en un paratge
    hostil, on abans collia còdols.


  • NEGRE
    Carme Simó | 05/11/2009 a les 00:28

    El meu faraó és un gos
    amb deliris de grandesa
    que es fa esfinx en la certesa
    de saber-se victoriós.

    Jo carrego els meus temors.
    La veritat em vessa ofesa
    pels camins i aquesta empresa
    rosega els meus interiors.

    Passaré els dies en blanc
    per saltar el gran esvoranc
    de gastar tinta barata.

    Però com m'hi jugo la pell
    em xiula el meu Déu mesell:
    - El que no t'engreixa, mata.

  • Les deixaré caure
    josep fornells | 05/11/2009 a les 21:16

    Arrossego encara totes les paraules
    que no et vaig saber dir
    i pesen,
    i em manquen forces,
    molt sovint les maleeixo,
    es repeteixen moltes nits
    però ara les vull aquí,amb mi,
    perquè sé que s'acosta el cim.

    I quan sigui a dalt,
    on acaba el camí
    les deixaré caure
    i restaràs en l'oblit.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: