Detall intervenció

MELOREPTE172: Fantasia, de Maya Filipič

Intervenció de: deòmises | 12-12-2011



Només música. Fantasia, això és l'únic que cal per participar en aquesta convocatòria. I poesia o paràgrafs de prosa poètica. Tot allò que digui i dicti aquesta melodia.

Endavant, poetes i poetesses, que les muses us acompanyin en aquest camí de cristall que ens ofereix el piano de Maya Filipič.


d.


PS: Fins dimarts vinent, 20 de desembre, a les 23:30h


Respostes

  • Tempo magnànim
    llamp! | 13/12/2011 a les 01:55

    Entre cadències limítrofes amb mar i muntanya
    s’estremeix el colorisme al pas d’una pianista,
    de nom incognoscible i gust melindrós.

    De prop s’assaonen les virtuts d’un elixir vitalista,
    que somou el vespertí paisatge de calidesa
    i que tresoreja gran diversitat artística i arquitectònica.

    En un obrir i tancar d’ulls queda el miratge de l’excelsitud,
    el cupatge del magnànim i orgullós patró de la civilització
    revestit de formes insignes i tarannàs mil•lenaris.

    Sou testimonis del pas del temps i de les virtuts humanes,
    que en deixondir-se, neixen de la fertilitat de la mare terra
    i abraonen pinzellades i floritures per copsar-ne el temprament.

    ____________________________________________________
  • La dolcesa del somni
    gypsy | 17/12/2011 a les 00:53

    He vist la llum que desprenies en allunyar-te
    de la banalitat que representa aquesta vida,
    en silenci t'has lliurat a la dolcesa del somni,
    allà on tot és possible i l'existència és transversa
    sense cap dolor enclotat en una carn desgastada
    pel deliri de desitjar allò que mai no ha existit.
  • RE: MELOREPTE172: Fantasia, de Maya Filipič
    allan lee | 19/12/2011 a les 22:26
    Podem, si vols,
    prendre un te
    a la vora del llac,
    no et faci por, és
    un llac petit, quiet,
    sense tempesta,
    on les flors s'obren tot l'any,
    i tot de fades xiques
    expliquen una
    i una altra vegada
    somnis de sant Martí
    als nens
    que no volen dormir.
    Podem, si vols,
    inventar
    tota una vida.
    • Fora de concurs (dedicat a l'allan lee)
      Xantalam | 20/12/2011 a les 13:54

      Podem, si vols, inventar tota una vida,
      convidar els dies a canviar de closca,
      estrènyer l’ombra d’una paraula,
      no dita,
      estrènyer, si vols, la derrota del suïcidi
      en cada mot que ens tempta
      a prémer el gallet.
      El trem dels dits fràgils de les hores
      a cada volta de rosca ens acuita
      a inventar un començament nou,
      a desgrat de tot,
      en l’estenall de vides sobre les despulles.
      • RE: Fora de concurs (dedicat a l'allan lee)
        allan lee | 20/12/2011 a les 14:26
        Estic emocionada, és magnífic. Moltíssimes gràcies, estimada Xantalam.
  • L'EFÍMER
    brins | 20/12/2011 a les 09:45

    Mentre tendres notes de piano m’estremeixen,
    romanc envoltada d’un dolç perfum de lilà;
    m’aturo embadalida en aquest màgic instant,
    en el silenci que la bella melodia m’imposa,
    i m’adono que sóc ocell que haurà de migrar.
    Estenc les ales fins a la infinita distància,
    allà on la foscúria esglaia l’aroma i la bellesa,
    i percebo que tot això m’ha estat emmanllevat.
    Em ressonen en el pit un munt de preguntes,
    tinc plomes insubmísses damunt d’efímer jardí,
    demano on s’amagarà la llum de tanta beutat
    quan es desfacin les espores d’aquesta poesia,
    i em tremola a flor de llavis la curiositat.

    Les meves preguntes són foc dins de l’aigua...
  • FANTASIA
    Núria Niubó | 20/12/2011 a les 10:22

    FANTASIA

    Em perdre en un raig de llum per omplir carrers i planes d'aromes multicolors.
    Entraré en espiral vertiginosa de sons de melodies clares.
    Oferiré el néixer i el morir de cada instant.
    I lliscaran llàgrimes perlades
    cos avall
    cos avall.

    Renaixeran en mi el lliri, la clavellina, el lilà, la dàlia, el nard, el roser, el pensament.
    M'endinsaré en degoteig de fantasia per fondre'm en el més intens plaer.
    I lliscaran llàgrimes perlades
    cos avall
    cos avall.





  • RE Fantasia. (glup, ara!)
    rnbonet | 20/12/2011 a les 15:04
    Despús-demà, el vint-i dos,
    quan em toque la grossa de nadal,
    em compraré una casa vora mar
    amb un jardí ben gran; una casa
    ferida pels colors: encés vermelló, i blau,
    i verd intens, i grocs i tots els altres;
    amb amples balconades i aire net,
    per escoltar el discurs de l'ona
    diluint-se en escuma prop la roca;
    per assolir plenitud de crits d'ocell gavina;
    per abaltir-me el cor sense cap ombra.
  • somies tecles de colors
    Galzeran (homefosc) | 20/12/2011 a les 17:30


    Somies tecles de colors

    Ding – dong - ding
    Les campanes van dringant
    Dong - ding - dong
    Digues on t’amagues tu.
    Digues-m’ho sols a mi.
    Que m’estic molt sol
    i...

    Vens i vas amb bon vent fresc.
    Jugues amb les ones que l’aire
    Dibuixa amb l’oratge suau
    Dels teus somnis riallers.

    Vens i vas amb cadència suau
    Subtil vall de mans
    Dels dits que voleien
    amb la dolçor del tempo,
    fet amb temps.

    Vens amb mi tranquil•lament,
    vens amb mi, lentament
    i em tornes a venir
    Sense aturar el ritme
    suau de l’aire
    que porten deu mil fulles
    i volen pel jardí,
    que volen pel jardí
    quan vens fins a mi.

    Per l’espai dels jocs que vius
    En el rostre interior
    D’un erràtic plany
    Volàtil joc.
    Volàtil joc...

    Pugen, a poc a poc
    i baixen com els focs.
    Volen i caminen lents.
    Els dits pels colors
    D’un teclat
    juganer
    Que toques tu
    Que toquen els teus dits.

    I sents els colors dels dies que passen
    I a tu et toquen amb mans que no perceps
    Que no saps distingir
    I que malgrat no veus
    Malgrat no ho pots veure

    Saps de veritat
    Amb tot el teu cor
    Amb la parsimònia del temps
    Que tens a tocar
    El cel de l’aire
    La música d’un cel,
    Proper.
    Suau,
    La tens
    Per tu amb tu,
    La tens aquí

    Saps que és per a tu

    Saps que ve a tu
    Amb els dits juganers de l’aire
    Del jardí dels veïns
    pel mar rialler
    Sense veure-hi res
    ho saps
    És per a tu
    Per a tu
    les tens
    dringuen
    suaument
    lentament
    i volen escapar-se del teu costat
    sense deixar-te del tot
    volen fins el neguit
    pel camí
    volen fins
    aquí.
    volant fins a tu
    venint de l’est
    potser del sud
    amb l’aire
    fresc del mati
    les escoltes
    voleiar suaument
    i vens
    amb el pas decidit
    amb mi.
  • Les palmeres salvatges
    F. Arnau | 20/12/2011 a les 17:54
    A la memòria de William Faulkner, mestre d'escriptors...

    He somniat amb la imatge
    d’un estol de diaris,
    amb les fulles cremades
    tan negres com els corbs,
    planejant lentament
    com si fossen voltors,
    amb trajectòries rítmiques
    fins alcançar els núvols,
    mentre els fils de la llum,
    com uns grans pentagrames,
    s’omplen d’oronetes,
    que dibuixen al cel
    plumbós del novembre,
    la Cançó dels Ocells,
    o l’Himne de Beethoven,
    i per què no? També
    el piano fantàstic
    de la Maya Filipič...
    Tan se val... Tot és mític!
    Les palmeres salvatges,
    com als llibres de Faulkner.

    ***


    FRANCESC
  • Diàspora (fora de concurs
    deòmises | 20/12/2011 a les 18:56


    he collit ja el meu temps,
    la rara rosa blanca

    S. ESPRIU.



    Solament cal una torre d'ivori
    Per guardar somnis i amputacions,
    La crisàlide d'emocions
    Que retornen avui, perquè no plori

    El cor, d'una diàspora -el desori-
    Interior on les il.lusions
    Són miratges en el desert del viure,

    La fantasia que la fosca lliura
    Al balç, el vidre que escorxa la sang.
    I en les venes segueix el gra de sorra,
    L'engruna rude de saber-se fang,

    Aquest rosec que en lustres no s'esborra
    I es torna home. Per somniar en blanc
    Solament cal l'ivori d'una torre.



    d.
    • Diàspora (fora de concurs)[aquí!]
      deòmises | 20/12/2011 a les 19:00


      he collit ja el meu temps,
      la rara rosa blanca

      S. ESPRIU.



      Solament cal una torre d'ivori
      Per guardar somnis i amputacions,
      La crisàlide d'emocions
      Que retornen avui, perquè no plori

      El cor, d'una diàspora -el desori-
      Interior on les il·lusions
      Són miratges en el desert del viure,

      La fantasia que la fosca lliura
      Al balç, el vidre que escorxa la sang.
      I en les venes segueix el gra de sorra,
      L'engruna rude de saber-se fang,

      Aquest rosec que en lustres no s'esborra
      I es torna home. Per somniar en blanc
      Solament cal l'ivori d'una torre.



      d.
  • Acords de vida
    magalo | 20/12/2011 a les 23:45
    Bells acords que els sentits acaronen
    fent volar tots els somnis al vent
    Es vesteixen el cel i la terra
    amb colors plens de vida i de llum
    i la vida manyaga les plantes
    frec a frec fins que creixen les flors.
    S’estarrufen les fulles dels arbres
    I les cases s’atansen al sol
    i s’amaguen els plors sota un mar ple de ones
    que enlluerna lluint tot el blau
    • RE: Acords de vida
      magalo | 20/12/2011 a les 23:48
      Ara veig que estic fora de termini. Perdoneu. Si ho creieu convenient poseu-lo fora de concurs.
      Bona nit

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.