Cercador
Llista categories
Recomanats editora
- El noi que no volia travessar el pont
- El ressò dels anys
- Llàgrimes
- Viatge al desert
- Poesia d'amor i odi i porcs i purins... i granotes (ah, per cert, no rima gens)
- Un matí d'estiu
- Les intermitències del cor
- L'últim petit misteri (Tercera Part -EPILEG-)
- Esquizo-frena'm (Relats a la cornisa) L'home del mirall
- Tonight Is the Night
Detall intervenció
MELOREPTE172: Fantasia, de Maya Filipič
Intervenció de: deòmises | 12-12-2011Només música. Fantasia, això és l'únic que cal per participar en aquesta convocatòria. I poesia o paràgrafs de prosa poètica. Tot allò que digui i dicti aquesta melodia.
Endavant, poetes i poetesses, que les muses us acompanyin en aquest camí de cristall que ens ofereix el piano de Maya Filipič.
d.
PS: Fins dimarts vinent, 20 de desembre, a les 23:30h
Respostes
-
Tempo magnànim
llamp! | 13/12/2011 a les 01:55
Entre cadències limítrofes amb mar i muntanya
s’estremeix el colorisme al pas d’una pianista,
de nom incognoscible i gust melindrós.
De prop s’assaonen les virtuts d’un elixir vitalista,
que somou el vespertí paisatge de calidesa
i que tresoreja gran diversitat artística i arquitectònica.
En un obrir i tancar d’ulls queda el miratge de l’excelsitud,
el cupatge del magnànim i orgullós patró de la civilització
revestit de formes insignes i tarannàs mil•lenaris.
Sou testimonis del pas del temps i de les virtuts humanes,
que en deixondir-se, neixen de la fertilitat de la mare terra
i abraonen pinzellades i floritures per copsar-ne el temprament.
____________________________________________________
-
La dolcesa del somni
gypsy | 17/12/2011 a les 00:53
He vist la llum que desprenies en allunyar-te
de la banalitat que representa aquesta vida,
en silenci t'has lliurat a la dolcesa del somni,
allà on tot és possible i l'existència és transversa
sense cap dolor enclotat en una carn desgastada
pel deliri de desitjar allò que mai no ha existit.
-
RE: MELOREPTE172: Fantasia, de Maya Filipič
allan lee | 19/12/2011 a les 22:26Podem, si vols,
prendre un te
a la vora del llac,
no et faci por, és
un llac petit, quiet,
sense tempesta,
on les flors s'obren tot l'any,
i tot de fades xiques
expliquen una
i una altra vegada
somnis de sant Martí
als nens
que no volen dormir.
Podem, si vols,
inventar
tota una vida. -
Fora de concurs (dedicat a l'allan lee)
Xantalam | 20/12/2011 a les 13:54
Podem, si vols, inventar tota una vida,
convidar els dies a canviar de closca,
estrènyer l’ombra d’una paraula,
no dita,
estrènyer, si vols, la derrota del suïcidi
en cada mot que ens tempta
a prémer el gallet.
El trem dels dits fràgils de les hores
a cada volta de rosca ens acuita
a inventar un començament nou,
a desgrat de tot,
en l’estenall de vides sobre les despulles.
-
RE: Fora de concurs (dedicat a l'allan lee)
allan lee | 20/12/2011 a les 14:26Estic emocionada, és magnífic. Moltíssimes gràcies, estimada Xantalam.
-
L'EFÍMER
brins | 20/12/2011 a les 09:45
Mentre tendres notes de piano m’estremeixen,
romanc envoltada d’un dolç perfum de lilà;
m’aturo embadalida en aquest màgic instant,
en el silenci que la bella melodia m’imposa,
i m’adono que sóc ocell que haurà de migrar.
Estenc les ales fins a la infinita distància,
allà on la foscúria esglaia l’aroma i la bellesa,
i percebo que tot això m’ha estat emmanllevat.
Em ressonen en el pit un munt de preguntes,
tinc plomes insubmísses damunt d’efímer jardí,
demano on s’amagarà la llum de tanta beutat
quan es desfacin les espores d’aquesta poesia,
i em tremola a flor de llavis la curiositat.
Les meves preguntes són foc dins de l’aigua...
-
FANTASIA
Núria Niubó | 20/12/2011 a les 10:22
FANTASIA
Em perdre en un raig de llum per omplir carrers i planes d'aromes multicolors.
Entraré en espiral vertiginosa de sons de melodies clares.
Oferiré el néixer i el morir de cada instant.
I lliscaran llàgrimes perlades
cos avall
cos avall.
Renaixeran en mi el lliri, la clavellina, el lilà, la dàlia, el nard, el roser, el pensament.
M'endinsaré en degoteig de fantasia per fondre'm en el més intens plaer.
I lliscaran llàgrimes perlades
cos avall
cos avall.
-
RE: Fantasia.
rnbonet | 20/12/2011 a les 14:59
-
RE Fantasia. (glup, ara!)
rnbonet | 20/12/2011 a les 15:04Despús-demà, el vint-i dos,
quan em toque la grossa de nadal,
em compraré una casa vora mar
amb un jardí ben gran; una casa
ferida pels colors: encés vermelló, i blau,
i verd intens, i grocs i tots els altres;
amb amples balconades i aire net,
per escoltar el discurs de l'ona
diluint-se en escuma prop la roca;
per assolir plenitud de crits d'ocell gavina;
per abaltir-me el cor sense cap ombra.
-
somies tecles de colors
Galzeran (homefosc) | 20/12/2011 a les 17:30
Somies tecles de colors
Ding – dong - ding
Les campanes van dringant
Dong - ding - dong
Digues on t’amagues tu.
Digues-m’ho sols a mi.
Que m’estic molt sol
i...
Vens i vas amb bon vent fresc.
Jugues amb les ones que l’aire
Dibuixa amb l’oratge suau
Dels teus somnis riallers.
Vens i vas amb cadència suau
Subtil vall de mans
Dels dits que voleien
amb la dolçor del tempo,
fet amb temps.
Vens amb mi tranquil•lament,
vens amb mi, lentament
i em tornes a venir
Sense aturar el ritme
suau de l’aire
que porten deu mil fulles
i volen pel jardí,
que volen pel jardí
quan vens fins a mi.
Per l’espai dels jocs que vius
En el rostre interior
D’un erràtic plany
Volàtil joc.
Volàtil joc...
Pugen, a poc a poc
i baixen com els focs.
Volen i caminen lents.
Els dits pels colors
D’un teclat
juganer
Que toques tu
Que toquen els teus dits.
I sents els colors dels dies que passen
I a tu et toquen amb mans que no perceps
Que no saps distingir
I que malgrat no veus
Malgrat no ho pots veure
Saps de veritat
Amb tot el teu cor
Amb la parsimònia del temps
Que tens a tocar
El cel de l’aire
La música d’un cel,
Proper.
Suau,
La tens
Per tu amb tu,
La tens aquí
Saps que és per a tu
Saps que ve a tu
Amb els dits juganers de l’aire
Del jardí dels veïns
pel mar rialler
Sense veure-hi res
ho saps
És per a tu
Per a tu
les tens
dringuen
suaument
lentament
i volen escapar-se del teu costat
sense deixar-te del tot
volen fins el neguit
pel camí
volen fins
aquí.
volant fins a tu
venint de l’est
potser del sud
amb l’aire
fresc del mati
les escoltes
voleiar suaument
i vens
amb el pas decidit
amb mi.
-
Les palmeres salvatges
F. Arnau | 20/12/2011 a les 17:54A la memòria de William Faulkner, mestre d'escriptors...
He somniat amb la imatge
d’un estol de diaris,
amb les fulles cremades
tan negres com els corbs,
planejant lentament
com si fossen voltors,
amb trajectòries rítmiques
fins alcançar els núvols,
mentre els fils de la llum,
com uns grans pentagrames,
s’omplen d’oronetes,
que dibuixen al cel
plumbós del novembre,
la Cançó dels Ocells,
o l’Himne de Beethoven,
i per què no? També
el piano fantàstic
de la Maya Filipič...
Tan se val... Tot és mític!
Les palmeres salvatges,
com als llibres de Faulkner.
***
FRANCESC
-
Diàspora (fora de concurs
deòmises | 20/12/2011 a les 18:56
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca
S. ESPRIU.
Solament cal una torre d'ivori
Per guardar somnis i amputacions,
La crisàlide d'emocions
Que retornen avui, perquè no plori
El cor, d'una diàspora -el desori-
Interior on les il.lusions
Són miratges en el desert del viure,
La fantasia que la fosca lliura
Al balç, el vidre que escorxa la sang.
I en les venes segueix el gra de sorra,
L'engruna rude de saber-se fang,
Aquest rosec que en lustres no s'esborra
I es torna home. Per somniar en blanc
Solament cal l'ivori d'una torre.
d. -
Diàspora (fora de concurs)[aquí!]
deòmises | 20/12/2011 a les 19:00
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca
S. ESPRIU.
Solament cal una torre d'ivori
Per guardar somnis i amputacions,
La crisàlide d'emocions
Que retornen avui, perquè no plori
El cor, d'una diàspora -el desori-
Interior on les il·lusions
Són miratges en el desert del viure,
La fantasia que la fosca lliura
Al balç, el vidre que escorxa la sang.
I en les venes segueix el gra de sorra,
L'engruna rude de saber-se fang,
Aquest rosec que en lustres no s'esborra
I es torna home. Per somniar en blanc
Solament cal l'ivori d'una torre.
d.
-
Acords de vida
magalo | 20/12/2011 a les 23:45Bells acords que els sentits acaronen
fent volar tots els somnis al vent
Es vesteixen el cel i la terra
amb colors plens de vida i de llum
i la vida manyaga les plantes
frec a frec fins que creixen les flors.
S’estarrufen les fulles dels arbres
I les cases s’atansen al sol
i s’amaguen els plors sota un mar ple de ones
que enlluerna lluint tot el blau
-
RE: Acords de vida
magalo | 20/12/2011 a les 23:48Ara veig que estic fora de termini. Perdoneu. Si ho creieu convenient poseu-lo fora de concurs.
Bona nit
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- El goig d'estrenar (10 comentaris)
- Preguntes amb resposta (8 comentaris)
- AIGUA I VIDA (25 comentaris)
- Comiat (4 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1198 lectures)
- RETORN AL NO RES (766 lectures)
- POST MORTEM (623 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (300 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (272 lectures)
- QUÈ FAS...? (244 lectures)
- Un nou preludi (215 lectures)
- Revisió (a cal metge) (210 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (208 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (8 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Un nou preludi (4 comentaris)
Nous més votats
- QUÈ FAS...? (Agrada a 6 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- Comiat (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)