Detall intervenció

CONVOCATÒRIA NANOREPTE 639: FRONTERES.

Intervenció de: Entremons | 10-11-2012

Hola nanorelataires!

Tot i que fa estona que voldria estar comptant ovelletes, us deixaré la proposta de nano abans de caure en braços de Morfeu ja què el meu demà gastronòmic encara farà més difícil que pugui trobi el forat!

El tema que us proposo com a motor de reflexió per al nanorepte 639 és el concepte FRONTERES. Poseu-li l’acotació (i mai millor dit) que us sembli a nivell de contingut, parleu de les fronteres que més us belluguin. No ho sé, amb tot el batibull polític que estem vivint de manera puntual englobat en un context històric tan globalitzat és un tema que em fa ballar el cap i que em sembla que pot donar lloc a boniques propostes, això sí, sempre que tinguin un límit fronterer de 20 paraules i que estiguin exposades dins de la barrera temporal de les 12 del matí del diumenge.

Animeu-vos i sobre tot, no poseu fronteres a la vostra imaginació!!

Abraçades!


Respostes

  • La meva frontera
    Joan G. Pons | 10/11/2012 a les 06:56
    Espai meu reconegut i identificatiu.
    Obert als altres amb mútua confiança i respecte.
    No separar, uneix.
  • Capacitats
    Anaïs | 10/11/2012 a les 08:21
    La frontera més dolenta és aquella que un mateix s’imposa com a límit per allò que pot aconseguir.
  • Desfronterats
    Mena Guiga | 10/11/2012 a les 09:10
    Tant ella com ell van somriure mentre es miraven després de tanta passió: no existia cap frontera en aquell llit.

    Mena (suposo que, a més, era gran)
  • Diuen que al riu Sénia hi ha una frontera...
    Armando Vericat | 10/11/2012 a les 12:20


    En passar-hi, escodrinyo entre els matolls de l'eixuta rambla, tot cercant una esmunyedissa línia blanca que mai es deixa veure.
  • Alienació
    brins | 10/11/2012 a les 18:11
    En acabar la guerra civil, s'establí la pitjor de les fronteres: aquella que fem nostra en tot allò que pensem.
    • Alienació (Aquest)
      brins | 11/11/2012 a les 09:38
      La pitjor frontera és la que fem nostra en tot allò que pensem sense intentar comprendre altres criteris i sentiments.
  • Estimar sense fronteres.
    magalo | 10/11/2012 a les 20:07

    Estàvem bojament enamorats, però les fronteres que el nostra amor s'anava trobant, el van debilitar.
  • Aquell moment
    Vicent Terol | 10/11/2012 a les 21:58
    Un encreuament de mirades va precedir el traspàs de la frontera. Després de l'abraçada, ja res no seria igual.
  • Ambivalència
    Gess Artré | 10/11/2012 a les 22:18
    En despertar-se, es gronxà durant uns instants en el fil que fa de frontera entre la realitat i el somni.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: