Foto de perfil de POBLET

POBLET

Barcelona,

1212 Relats, 1198 Comentaris
616730 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/



Últims relats de POBLET

Últims comentaris de l'autor

  • POBLET | 11-05-2017 | Valoració: 10

    un final inesperat i molt bonic m'ha soprés aquest relat que m'ha enganxat des de la. primera ratlla. Felicitats Josep.

    Una abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 09-05-2017 | Valoració: 10

    Bé, noia targarina. Un pastís presentat al gran parc de Sant Eloi de Tàrrega habia de resultar guanyador. És molt bonic el vostre parc, on he estat per casaments i altres esdeveniments. Has escrit una historia molt bonica i amb un agradable flaire juvenil.
    Una abraçada
    JOSEP MARIA.

  • POBLET | 08-05-2017 | Valoració: 10

    Núria. Tu ets molt jove, fes com jo que ja sóc molt gran (85 anys) i en cada oda que publico en diferents publicacions de ,Catalunya i Balears i a RELATS dic amb valentía el que sento i sense cap por. Hem de ser valents i denunciar les múltiples injustícies de les que en som víctimes...
    Oda molt ben redactada i molt clara. Et felicito, noia.
    Una cordial abraçada.
    JOSEP MARIA

  • POBLET | 04-05-2017 | Valoració: 10

    Aurora, que bé ho expliques. Les paraules, jo les he definit, com les meves "gates maules". Fugisseres, a voltes jugant "a cuit i amagar", etc. però sempre meravelloses, imprescindibles, estimades, n'estic ben enamorat ja fa anys.
    Una abraçada.
    JOSEP MARIA

  • POBLET | 02-05-2017 | Valoració: 10

    aquesta dona de ciutat és ingeniosa i pràctica, i això de muntar en bicicleta a les dotze hores del migdia és tota una troballa.
    M'ha fet riure i això avui no té preu, Carme.
    Una abraçada,

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 02-05-2017 | Valoració: 10

    Carme. Aquest teu relat breu i clar és la mostra més fefaent de com amb pocs mots però ben emprats és poden ordir filigranes. Molt ingeniosa, com a mi m'agrada. Un estil que jo també procuro practicar...
    Una abraçada, Carme,

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 28-04-2017 | Valoració: 10

    per pensar i meditar seriosament el seu contingut.
    M'agrada molt Jordi.
    Ah, i felicitats que tots els sants tenen vuitada. no?

    Una abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 23-04-2017 | Valoració: 10

    la teva imaginació no té límits.
    Molt bon relat, com sempre.
    Feliç Sant Jordi.
    Un abraçada.

    JOSE MARIA

  • POBLET | 16-04-2017 | Valoració: 10

    el silenci canta una tonada igual..."
    Aurora tot això que has escrit m'arriba al fons del cor. Poesia, tendresa, veritats en estat pur.
    Felicitats, amiga.
    Una gran abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 02-04-2017 | Valoració: 10

    any faig una o dos calçotades, és una menja que m'agrada molt, com a bon tarragoní que sóc. La teva oda és perfecta, i copsa molt bé el ritual calçotí...
    Gràcies pel teu comentari del meu ACRÒSTIC.
    Una cordial abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 27-03-2017 | Valoració: 10

    arguments o motius importants per aportar felicitat. Bon relat Montse. Molt divertit i amb el segell humà que els saps donar...
    Una abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 21-03-2017 | Valoració: 10

    no he tingut mai ni gossos ni gats, però conec l'angoixa de qui en té quan la bestiola està malalta i he anat al veterinari amb gossets malalts i la veritat fan molta pena.
    Bon relat, Montserrat, humà i tendre, com sempre.
    Una abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 21-03-2017 | Valoració: 10

    de llegir aquesta documentada narració, tinc ganes de viatjar en globus per primera vegada. Qualsevol dia vaig a Igualada, i visc aquesta experiència. Bon treball, amic.
    Una abraçada, Aleix.

    JOSEP MARIA.

  • POBLET | 21-03-2017 | Valoració: 10

    ritme i grans veritats casolanes... Que bo, Aurora, que rememorem tanta filosofia i dites nostrades en els nostres treballs.
    Felicitats amiga Aurora.
    Una primaveral abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 12-03-2017 | Valoració: 10

    petita biblioteca del meu colegi, acabada la guerra civil, només tenia uns 50 llibres. jo els vaig llegir tots, cada dia teníem un temps destinat a la lectura. Alguns llibres els vaig llegir fins a tres o quatre vegades, ja que no en teniem de nous. Per mi van ser sempre un preuat tresor.
    Bon relat, amiga Montserrat.
    Una abraçada

    JOSEP MARIA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: