Foto de perfil de POBLET

POBLET

Barcelona,

1218 Relats, 1212 Comentaris
627389 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/



Últims relats de POBLET

Últims comentaris de l'autor

  • POBLET | 19-07-2017 | Valoració: 10

    bon amor no és patrimoni dels rics, amiga Montserrat. En aquest teu relat deliciós com sempre ens ho fas palés. Quina bonica i encertada descripció dels estris de pagés que per sort em varen ser molt familiars en la meva infantesa. Et felicito Montse.
    Una estiuenca abraçada des de l'altiplà Segarrenc.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 07-07-2017 | Valoració: 10

    i tendra escena familiar, explicada, com sempre, amb el teu estil directe, que et fa reviure escenes pretèrites dignes de recordar. Molt bé Montse. Et desitjo un bon estiu des del altiplà segarrenc.
    Una abraçada.
    JOSEP MARIA

  • POBLET | 25-06-2017 | Valoració: 10

    Aurora, era jo el del programa DIVENDRESfet a SANT GUIM DE FREIXENET. Vaig fer amistat amb l' ESPARTAC PERAN, el Vaig informar de Moltes coses del meu poble i em va invitar a sortir.
    Una abraçada.

    JOSEP MARÍA

  • POBLET | 23-06-2017 | Valoració: 10

    aquest darrer vers...."no temeré l'amor, ni la mort ni la vida"
    Que bo, Aurora, quina força té el contacte d'una mà amiga.
    Bona revetlla, amiga.
    Una abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 19-06-2017 | Valoració: 10

    d'un color xocolata amb llet desnatada...." Ostres que bo, amiga MENA. M´ha cridat l'atenció el títol del relat i he seguit fins al final. La veritat és que un escarabat i un gat poden donar per molt, si un empra, com has fet tu, els mots adequats i el ritme idoni i la imaginació creativa... Felicitats, amiga.
    Una estiuenca abraçada.
    Aquí a l'altiplà segarrenc tenim uns dies molt calorosos.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 16-06-2017 | Valoració: 10

    tingut fins al final del relat pensant que carai havia fet malament en Marcel. Bon relat Montse, com tots els teus relats aquest també té aquell segell de sorpresa final i un encant especial que es fan llegir amb molta joia, a part que sempre em fas rememorar temps pretèrits amb molta gràcia i espontaneïtat.
    Gràcies Montserrat.
    Una abraçada.
    JOSEP MARIA

  • POBLET | 04-06-2017 | Valoració: 10

    i bo, com sempre. Es por dir que el pobre cavall va morir en nom de déu...
    Molt bonic treball, Montserrat, amb el teu segell, tendre i ben escrit. Un plaer llegir-te.
    Una estiuenca abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 03-06-2017 | Valoració: 10

    en llibertat per a seduir el lector...." Ostres que maco Aurora! Que bonica la nostra paternitat literària. Jo al cole, acabada la guerra del 1936, em vaig llegir dues o tres vegades els mateixos llibres de la minsa biblioteca que teniem, tots llibres escrits en idioma castellà( és igual eren llibres) i teniem un temps destinat a la lectura. Del meu curs hem sortit uns cinc o sis escriptors, tots sentíem passió per la lectura.
    I ara contemplar el panorama fa pena. El que explico en la meva oda es ben cert i aquesta amiga meva està ben preocupada, em deia: és que la nena(15 anys) no agafa ni un diari ni una revista, re de re. Jo els hi he regalat els meus quatre llibres i em confessava que ni s'els ha mirat.
    Bé jo confio en un canvi de costums i que el jovent s'animi a la lectura com a cosa habitual en les seves joves vides.
    Una abraçada, Aurora.
    JOSEP MARIA

  • POBLET | 03-06-2017 | Valoració: 10

    només serà un conte... però que ben contat. Alien, he rigut molt amb la teva narració, encara que el tema, de ser cert, no és per riure. T`explico, visc al costat mateix d'un institut, i molt sovint escolto les converses que mantenen entre ells, a l'hora del esmorzar, els nois i noies, i et juro que n´hi ha per llogar-hi cadires, sento frases i converses que són impagables, sobre tot quan expliquen les aventures "discotequeres" de darrer cap de setmana. Escriu ALIEN... ho fas molt bé.
    I és que els joves sou molt macos.
    Una cordial abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 02-06-2017 | Valoració: 10

    nosaltres s`ha convertit en un jo, que està sol...."
    Que bo. Quanta tendresa i quina viva expressió de la realitat.
    M'agrada molt, ALIEN.... Felicitats. T´ho diu un veterà en la vida i en les lletres.
    Una cordial abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 02-06-2017 | Valoració: 10

    romans de l'antiguitat en escena, quasi et puc dir Montserrar que em veia venir aquest final. Molt bon relat amiga, Fresc i amé com sempre.
    Una abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 02-06-2017 | Valoració: 10

    setembre passat jo també vaig passar per l'hospital per una operació al cap... Penrö jo no vaig parar al terra per topar amb un pot de iogurt... Que bo, Sergi, i quina imaginació i creativitat literària amb els nusos i la corda. Ho he passat molt bé llegint aquesta al·lucinant narració. Una abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 02-06-2017 | Valoració: 10

    Bon relat té un ver regust de guió de peli de terror. Jo, amic Sergi, em quedo " amb el món cap per avall"
    Abundant en el tema del llegir, elxplico en un del meus llibres que l'any 1952, fent la mili, en un poblet de la Garrotxa, un noi de la meva edat al veure un llibre que jo estava llegint es va sorprendre molt i em preguntà: " I EZO QUE E I PA QUE ZIRVE
    No cal comentari, oi, Sergi?
    Una abraçada i gràcies pel comentari.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 30-05-2017 | Valoració: 10

    o no haber. Eixa és la questió. Molt bon relat,. Con canvien les actituts dels humans segons bufa el vent...oi?
    Una abraçada,

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 11-05-2017 | Valoració: 10

    un final inesperat i molt bonic m'ha soprés aquest relat que m'ha enganxat des de la. primera ratlla. Felicitats Josep.

    Una abraçada

    JOSEP MARIA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: