Foto de perfil de POBLET

POBLET

Barcelona,

1221 Relats, 1223 Comentaris
634624 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/



Últims relats de POBLET

Últims comentaris de l'autor

  • POBLET | 20-09-2017 | Valoració: 10

    descripció de la Roser ja val tot el relat: Bleda, rata de sagristia i "ratota"
    Com he fruit llegint aquest relat fresc i original, com tot el que escrius, Montserrat.
    Aquestes vivències rurals, tan ben explicades per tu m'embadaleixen.
    Felicitats.
    Una abraçada des del altiplà Segarrenc.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 17-09-2017 | Valoració: 10

    el comentari escrit per tu mateixa dius que de tant en tant penses en com seràs quan siguis vella.... Mira jo et puc ajudar car sóc vell ( a punt de complir 86 anys) i crec que estic en una de les edats millors de la vida. Surant en mig del "sinò - fos" tinc bona salut, fills, néts, i un bolígraf, bloc, temps, i unes ganes enormes d' explicar coses, i cada dia guanyo molt de temps llegint i escrivint i fent el que em plau, sense pors ni miraments humans... I cada jorn nou beneeixo el sol, la llum, la natura i sóc immensament feliç. El pitjor problema de la vellesa és no arribar-hi...
    Una cordial i entusiasta abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 07-09-2017 | Valoració: 10

    relat escrit amb la gràcia que et caracteritza m'ha recordat l'any que sent jo encara un nen, vaig viure en una ciutat aragonesa, al costat mateix d' una escola de monges per a nenes i cada hora, quan el rellotge la marcava, interrompien tot el que estàven fent i cantàven: "Bendita SEA la hora en que Maria Santíssima vino en carne mortal a Zaragoza... A Zaragoza" No hem calgué rellotge mai, eren d'una puntualitat exquisida aquella coral de nenes. Quins anys de post-guerra, Montserrat.
    Una abraçada.
    JOSEP MARIA.

  • POBLET | 07-09-2017 | Valoració: 10

    Consell el de la. Tieta, val més guardar llibres que formigues. Encisadora narració com totes les que crea la teva ploma sincera i amant de les vivències pretèrites
    Bon treball Montserrat.
    Una abraçada des de l'altiplà Segarrenc.
    JOSEP MARIA.

  • POBLET | 07-09-2017 | Valoració: 10

    pregunta, que jo també m'he fet...i anant tant juntes i en tant poc espai, per què les orenetes no encepeguen les unes amb les altres?
    Molt bon poema, amiga Aurora. Observar la natura esdevé una font ubèrrima de moments per plasmar en treballs tant magnífics com aquest teu...
    Una abraçada des de l'Alta Segarra.
    JOSEP MARIA

  • POBLET | 25-08-2017 | Valoració: 10

    jugat molts anys a futbol, quasi sempre de porter, no em van expulsar mai, ni una tarja groga. L'únic insult que em vaig sentir ve ser proferit per uns nens que veien un partit de futbol-sala, va ser "Ostres quin porter més vell, però com para..." (després del que devia ser una bona intervenció) llavors jo tenia més de 50 anys, d'aquí lo de vell....
    Molt bon treball. Quin reguitzell d'improperis, que bo. Alguns me'ls apunto,
    Una estiuenca abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 22-08-2017 | Valoració: 10

    tenen olor a sang..."
    M'uneixo als teus sentiments que per mi tenen olor de pregària per tanta sang vessada.
    Una abraçada Aurora.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 15-08-2017 | Valoració: 10

    Aleix, tu ho dius molt clar: jo també estic en el període dels interrogants en blanc i en negre. Però he tirat pel camí del mig i escrivint deixant-les anar pel broc gros. El que pens passa al paper sense filtres ni embuts, i això m'aporta una gran tranquilitat i un abundant bagatge argumental on triar.Molt bon poema, Aleix.
    Un bon estiu i una forta abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 12-08-2017 | Valoració: 10

    al meu costat..."
    El proper dia 29 farà 58 anys que sé que "ella" està i ha estat sempre al meu costat.
    Quina oda més emotiva, amiga Aurora. M´he emocionat.
    Gràcies per aquest bellíssim text.
    Una gran abraçada de par meva i de la Cristina.
    JOSEP MARIA

  • POBLET | 30-07-2017 | Valoració: 10

    ja 85 anys, no saps com m'agrada que ens parlis de encara més segons d'amor i moments de il·lusions i esperances.
    Gràcies, amiga Aurora. La meva mare (e.p.d) morí amb 101 anys complerts i sempre em comentava que àdhuc en la seva vellesa era una dona molt feliç.
    Una gran abraçada, Aurora.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 30-07-2017 | Valoració: 10

    cervesa i suor i xancletes.... Amb brevetat i concisió i sentiment ens portes a tants indrets....
    Molt bon poema Aleix.
    Un bon estiu amics i una forta abraçada

    JOSEP MARIA.

  • POBLET | 29-07-2017 | Valoració: 10

    oferir perles a Déu, crec que és la millor garantia d'un venturós final de viatge. Molt bon poema, m'agrada molt.
    Bon estiu, amic.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 29-07-2017 | Valoració: 10

    Pell a pell. I tant, Així seguirá el millor dels diàlegs.
    L' estiu s,'està consumint molt bé a la ,Segarra, amb intervenció directa a TV 3 ( programa DIVENDRES) Estic treballant en el meu quart llibre i col-Laborant en els diaris de Cervera, Solsona i BELLPUIG, Poemes,cròniques, entrevistes, etc.
    Com pots veure he recuperat les forces després del ensurt d'ara farà un any.
    Gràcies amiga Aurora per interessar te pel meu estat.
    Una gran abraçada i un bon estiu.
    JOSEP MARIA.

  • POBLET | 28-07-2017 | Valoració: 10

    bon amic sacerdot ja gran com jo, sempre m'ha pregonat que els humans en aquest món seríem molt més feliços si ens abrassèssim més sovint, i també si ens petonegèssim amb més freqüència i amb autèntica sinceritat. Molt bon treball Joan G.
    Una sincera abraçada.

    JOSEP MARIA.

  • POBLET | 25-07-2017 | Valoració: 10

    i esperant la continuació d'aquest entretingut relat, vull desitjar a l'Eugènia molta sort, ah i al negoci on vagi a parar també. I que es giri la truita d'una vegada, pobre noia ja s'ho mereix...

    Una abraçada, Momtserrat.

    JOSEP MARIA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: