Foto de perfil de POBLET

POBLET

Barcelona,

1207 Relats, 1185 Comentaris
608393 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Què puc dir-vos?

Sóc nat al Penedès. Des de fa molts anys, la meva vila natal roman encerclada de voluptuoses vinyes on són presents el xarel·lo, el macabeu i altres varietats de raïm emprades en l'elaboració dels millors caves del món.
La prematura mort del meu pare (jo encara no tenia tres anys) va obligar-me a fer un itinerari variat per diverses contrades de les províncies de Lleida i Tarragona, principalment per la Segarra i la Conca de Barberà, residint en pobles molts petits. Després d'una breu estada a Barbastre (un curs escolar), vaig tornar a Catalunya, a la comarca de l'Urgell, durant una llarga temporada (set anys). En un col·legi -internat d'una població urgellenca- vaig realitzar a ple rendiment els estudis d'Humanitats, equivalents al batxillerat de l'època. Allí vaig tenir la sort impagable de tenir un professor de Literatura, segurament la persona que més ha influït en la meva educació escolar. Com ens instruïa en Jaume Picó, sacerdot mallorquí! Ho recordaré per sempre. Ell ens va atiar com ningú a endinsar-nos en el món de les lletres. Va aconseguir, malgrat la meva patent timidesa, fer-me actuar amb regularitat en el quadre escènic de l'internat; va consolidar-me com a rapsode oficial de la casa i com a solista de la coral del col·legi; ah!, ho oblidava, també em va fer porter titular de l'equip de futbol del col·le…, això, en l'època, es valorava moltíssim. Recentment acabats els estudis, aprovo unes oposicions que em permeten treballar com a empleat d'una prestigiosa institució financera, en la qual romandria 42 anys, quasi des del primer dia en contacte directe amb els clients de l'entitat. Quantes vivències! Quin bagatge d'experiències gratuïtament adquirides! I com vaig fruir en la meva feina! Un dia en què segurament havia explicat, durant el dinar familiar, alguna d'aquelles vivències fruïdes a tota màquina…, la meva filla gran em va dir: "Pare, tu hauries de pagar, no cobrar, per la feina que fas". Moltes d'aquestes vivències professionals m'han dat tema per a algunes odes i sonets, on sempre he procurat palesar amb fidelitat els sentiments copsats en cada ocasió.
Moltes odes i sonets fets al llarg de la meva vida, amb una finalitat concreta, s'h
an perdut o romanen simplement abandonats.
Finalment en la meva joiosa jubilació laboral, no pas de la vida i de les il·lusions que, per sort, sempre m'han fet costat, decideixo construir l'arxiu de les meves dèries i cabòries, i posar un xic d'ordre en la meva "producció" pretesament literària, que duc a terme amb l'únic objectiu de lliurar tots els gripaus que de tant en tant volen sortir a prendre l'aire. Puc assegurar-vos que el plaer que em produeix el meu amistós contacte, quasi diari, amb aquest món meravellós de les lletres no té preu.

Voleu parlar-ne? .................jmbisbal@hotmail.com
Visita la meva página Poesia en vìdeo: https://thodicenvers.wordpress.com/



Últims relats de POBLET

Últims comentaris de l'autor

  • POBLET | 27-03-2017 | Valoració: 10

    arguments o motius importants per aportar felicitat. Bon relat Montse. Molt divertit i amb el segell humà que els saps donar...
    Una abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 21-03-2017 | Valoració: 10

    no he tingut mai ni gossos ni gats, però conec l'angoixa de qui en té quan la bestiola està malalta i he anat al veterinari amb gossets malalts i la veritat fan molta pena.
    Bon relat, Montserrat, humà i tendre, com sempre.
    Una abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 21-03-2017 | Valoració: 10

    de llegir aquesta documentada narració, tinc ganes de viatjar en globus per primera vegada. Qualsevol dia vaig a Igualada, i visc aquesta experiència. Bon treball, amic.
    Una abraçada, Aleix.

    JOSEP MARIA.

  • POBLET | 21-03-2017 | Valoració: 10

    ritme i grans veritats casolanes... Que bo, Aurora, que rememorem tanta filosofia i dites nostrades en els nostres treballs.
    Felicitats amiga Aurora.
    Una primaveral abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 12-03-2017 | Valoració: 10

    petita biblioteca del meu colegi, acabada la guerra civil, només tenia uns 50 llibres. jo els vaig llegir tots, cada dia teníem un temps destinat a la lectura. Alguns llibres els vaig llegir fins a tres o quatre vegades, ja que no en teniem de nous. Per mi van ser sempre un preuat tresor.
    Bon relat, amiga Montserrat.
    Una abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 10-03-2017 | Valoració: 10

    Montserrat, la cabra del teu deliciós relat, bé que pot fer companyia a la cabra que els legionaris exhibeixen sovint marcant el pas. Potser d'aquesta unió en sortia una història romàntica...
    Una abraçada Montserrat.

    JOSEP MARIA..

  • POBLET | 08-03-2017 | Valoració: 10

    està capgirat..."
    Ostres i tant.
    No puc estar més d'acord amb tot el que ens narres en aquesta reflexió esplèndida, Sergi. Molt bon treball, amic. Gràcies per comentar-me.
    Una abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 08-03-2017 | Valoració: 10

    el món cap per avall..." I cada vegada més, no sé on anirem a parar. Bones reflexions Sergi. A mi amb 85 anys ja viscuts no sé quines vivències rares m'esperen. Malgrat tot jo miro de posar un xic d'humor i sornegueria en tot el que escric...És allò de "pel que em resta en el convent..."
    Bon treball, amic.
    Una abraçada
    JOSEP MARIA

  • POBLET | 28-02-2017 | Valoració: 10

    llibres del teu curiós relat no els cal autor, ells mateixos ja han escrit la seva història.
    Com sempre em sorprens amb històries i vivències molt interessants i novedoses.
    Gràcies, amiga Montserrat.
    Una abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 21-02-2017 | Valoració: 10

    Simeó prengué una Excel.lent decisió al escriure les seves memòries. Jo també ho vaig fer i en tres mesos, escrivint unes tres hores cada nit, vaig completar: "VIDES PARAL.LELES" un llibre d'unes 300 pàgines totalment autobiogràfic, narrat fins els 40 anys de la meva vida. Ara ja n'he complert 85 d'anys i per tant tinc encara 45 anys per completar i explicar el meu cicle vital, i ho penso fer. I tant. I vaig fruir molt recordant i escrivint el meu passat, posant-hi algun polsim novel·lesc, però sense fugir d'estudi...
    Molt bon relat Pallars.
    I benvingut a Relats.
    Una abraçada.

    JOSEP MARIA.

  • POBLET | 20-02-2017 | Valoració: 10

    petxines i les gambes quedaren enlluernades veient la màquina desconeguda... Jo he restat enlluernat amb aquest deliciós relat, que trobo novedós, entremeliat... Molt bon treball, amiga.
    Una cordial abraçada

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 19-02-2017 | Valoració: 10

    fa temps, que en els temes lleis, advocats, fiscals, jutges, testimonis protegits o no, et, etc, etc, sóc d'un escepticisme total. He vist moltes accions sobre aquests temes que m'han semblat poc o gens coherents i en l'actualitat està tot massa revoltat, i res M'ajuda a rectificar la meva opinió. Ja s'ho faran. Però no sé exactament el perquè, aquests temes estan molt, però que molt enrevessats. Molt bon treball.
    Una abraçada, benvolguda amiga.
    JOSEP MARIA

  • POBLET | 19-02-2017

    gustosament et responc els teus dubtes. En el colegi, quan tenia jo 9 anys vaig tenir la sort de trobar un professor de LITERATURA, un sacerdot mallorquí, el PADRE Jaume Picó(a.c.s.) un autèntic mestre. Em va fer solista del cor del colegi, porter del equip de futbol, rapsoda en les funcions de teatre, actor del quadre escènic i sobre tot em va il.lustrar sobre els secrets de la poesia, i teníem un espai en que el grup que hi participàvem havíem de dialogar emprant la poesia, les remis, fer rodolins...etc. I això va durar cinc anys. Tot començà així. I jo sempre he emprat la poesia en tots els esdeveniments familiars, noces, batejos, defuncions, aniversaris, a vegades he deixat sobre les estovalles de paper d' algun restaurant una opinió en vers sobre el menú que he consumit.
    I fets 85 anys i operat recentment de dos coàgols cerebrals penso seguir escrivint. M'han renovat el permís de conduir i per les terres de la Segarra (Sant Guim de Freixenet, Cervera! Calaf, Igualada. Etc. Penso seguir fins que D'eu vulgui.
    Una gran abraçada.
    Si em facilités le teva dreça et faré obsequi de VIDES PARL.LELES. Un llibre novlel.la autobiogràfic. La meva filla gran, cardiòloga, em va dir que em coneixia millor desprès de llegir el llibre.

    Josep Maria Poblet.
    T.667389422.

  • POBLET | 18-02-2017 | Valoració: 10

    conèixer un senyor de muntanya, que hem va explicar que a ciutat en un hospital li havien fet una "eco-García" ja que patia de la "prostituta". Una meravellosa interpretació d'uns mots molt coneguts. Molt bon relat, Montserrat.
    Una cordial abraçada.

    JOSEP MARIA

  • POBLET | 11-02-2017 | Valoració: 10

    sé exactament si els joves d'avui són diferents dels d'un temps pretèrit, el que et puc assegurar, amiga Montserrat, és que jo des dels balcons de l'acadèmia on vaig cursar el batxillerat no habia escopit mai a les persones que passaven per sota els balcons. Tinc un institut prop de casa i ja no he passat més per la vorera del edifici ja que un dia uns alumnes dels pisos alts es dedicaven a escopir les persones que circulàvem pel carrer, i vaig correr per no ser víctima dels estudiantes grollers...
    Sense comentaris, Montse. Tinc una oda preparada donant la meva opinió sobre el comportament de una gran part del jovent actual.
    Una abraçada
    JOSEP MARIA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: