Sense ser idílic, és un relat que ja m'agradaria ser el Marià .
és una barreja de veritat , de futur, de passat escapat i no aprofitat, ....
no només m'ha agradat , m'ha fet pensar , ja que no cap que visquem : CARPE DIEM , però si segur , millor del què vivim cada dia.

i es que de certeses poques. Ens creiem qui sap què i només som ben poc.
per això val la pena no emprenyar-se gaire i viure, ajudar, i badar tant com puguis.

què és la passió si no gasolina , cada per , treballar, estimar, pensar, badar, mirar, escoltar, disfrutar, .....

què és la passío si no la gasolina que ens fa , cada dia, pensar , treballar, estimar,
passejar, mirar, badar,escoltar,.....

molt intens, sembla que no passi res i vaja que si passa.
Explicant molt sense explicar massa res ,
ganes de llegir-ne més.