Xiripum pim pam!!!

el principi m'ha recordat una traca valenciana, una nit de sant Joan, un correfoc, vinga petards i més soroll. M'ha agradat aquesta combinació de 'soroll' - color! Però el millor és que a mida que avança el poema els sorolls es transformen en paraules (sur le pont d'avignon on y dance... !) i comença el ball de mots i jocs de paraules, de colors!! fantàstic: talment com una nit de sant Joan! un poema que espatega, que crida a l'alegria i al ball!!

Gràcies per fer-me arribar fins aquí!

Fins demà! ;-D

geomètriques que esclaten en paraules inconnexes, formant una realitat.
M'ha agradat el:Xiripum pim pam!!! i el quadre també, per descomptat.

Una abraçada de part de la Teresa i meva també. (Vam ser companys de taula en el dinar de Premià de Dalt).

Joanalvol

En aquest poema teu sobre el quadre de Kandinsky, he trobat molts paralel·lismes amb el meu CUBISME, que va ésser il·lustrat per Joan Pasqual, el president de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt, sobretot en la segona part (la referència a les formes geomètriques). Veig que estàvem en la mateixa freqüència...

Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

PS Moltes gràcies per considerar-te una mica deixeble... (per l'edat ja em para bé!)

Brutal!, el quadre i el poema!!!

:)