William

WILLIAM


Aquell viatge era la consecució del més gran dels seus projectes. Des que tingueren la desgràcia que el pare patís un atac de feridura, tenint ell només tretze anys, hagué de fer-se càrrec de tota la responsabilitat familiar. Les feines del camp i la petita granja feia temps que no donaven prou diners com per a mantenir a la família. Només ell i el segon dels seus vuit germans estaven capacitats físicament per a dur a terme les feixugues tasques de l’explotació. Feia uns mesos que havia convingut amb la mare de la necessitat de sortir a cercar feines complementàries a la ciutat per tal de cobrir les carregoses despeses de manteniment de la granja, més l’obtenció dels queviures addicionals als minsos obtinguts de sa terra. Al país, immers en una profunda crisi, era força difícil, sinó impossible, trobar-hi una feina estable, a no ser en les mines de carbó del nord. Una solució que la mare no estava disposta a admetre pel perill contra la salut que representava pel seu fill, però, la mala sort esdevinguda per la malaltia del pare feia precís trobar una ràpida solució.

Després de moltes peripècies per a obtenir-lo, en William havia aconseguit un passatge per a viatjar als Estats Units d’Amèrica. Allí provaria d’obtenir la fortuna necessària per a tornar a casa i solucionar els problemes.

La nit del nou d’abril havia estat força anguniosa. No va poder dormir un sol minut, doncs tenia por de no sortir de casa amb el temps precís per arribar a Southampton a l’hora de poder embarcar. Des de Salisbury, on era casa seva, fins el port, el tren sovint trigava més de tres quarts. I aquell dia va passar. Quan arribà al port el transatlàntic feia mitja hora que havia salpat. Hagué de tornar a casa amb la frustració de l’objectiu més cobejat no aconseguit.

La malastrugança havia tornat a la família, en William no pogué embarcar aquell matí del 10 d’abril de 1912, doncs el Titànic ja havia sortit del port de Southampton cap a Nova York.

Pseudònim
Guillem Nostrada Mush