Cercador
Walk With Me
Un relat de: deòmises- Compartir:
Dorms. I les teves parpelles
Dibuixen els somnis meus,
La lletania de l'ombra
Quan solament ets absència,
Quan sols sóc desig per veure't.
Digues: qui percut la corda
De l'aire amb el xiuxiueig
Del silenci, que s'escampa,
Envoltant-los, pels meus membres,
Si el teu cor es divinitza?
Dorms mentre sembro en la cendra
El meu esperit mortal,
Les flors de la llunyania
Que, entre la calitja, s'obren
Pas cap al teu cos de verge?
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307236 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978