VOLAR MOLT ALT

Aquests dies ens recorden la vida truncada de la princesa Diana de Gal·les, malaguanyada, per sobre de tot era una dona jove i mare de dos fills petits, que de segur van patir la seva absència.

Recordo l'estiu de la seva mort. La meva família i jo estaven de vacances a Noruega i a l'omplir el cotxe de benzina sempre em cridava l'atenció les revistes en què Diana, una dona jove a vegades rient altres pensativa en un iot fabulós de vacances per la mediterrània i amb un acompanyat de la fe de Mahoma.

• Fins aquí tot normal però jo que sempre busco tres peus al gat, un dia que hi havia molta cua per pagar vaig fullejar una revista en angles i el que vaig pensar encara avui ho tinc ficat dins el cervell. A vegades tinc com una mena flaixos que no sabria explicar però que a vegades per desgràcia es compleixen. Vaig pensar que ella era lliure de fer el que volgués , era la seva vida. Però al mateix temps em va venir al cap la corona el mantó de la reina i el pompa de la Cambra dels Lords que semblen sortits de l´edat mitjana i segurs que els seus pensaments deuen ser molt acord a la seva fatxa.

Llavors vaig pensar que les tripes de la societat londinenca propera a ella es haurien de remoure per dins i vaig tenir com un mal pressentiment, que vaig mirar de defugir, no estava jo per preocupar-me dels afers de la reialesa anglesa , que la noia era ben lliure perquè tothom naixem lliures i de la nostra vida som amos, almenys és el que jo penso.l

Vaig deixar la revista i vàrem continuar les vacances. En tornar a casa, encara ho recordo com avui, jo estava desfent les maletes va arribar el meu marit i va dir. Saps que li ha passat a la princesa Diana?. Jo vaig contestar. No serà morta?. Si va dir , ha tingut un accident a Paris i és morta. I tu com ho saps?. No ho sabia, però una veu dins meu va corroborà els meus funestos auguris.

Vaig pensar que pobre, era molt jove, tenia dos fills i encara no era hora de marxar. També vaig pensar que jo tenia dos fills, era afortunada , no tenia diners, ni iots ni vacances a la Mediterrània, no era guapa ni princesa, però estava viva i això era el més important del món. I vaig donar gràcies a no sé qui.

Ara que s´han complert vint anys de la seva mort i la princesa reposa en una illa o potser no?. Alguns afirmen que no. Allà on reposi, que reposi en pau, era massa jove per morir . Al mateix temps jo que continuo sense diners, ni prínceps ni palaus ni joies ni res de res, ni Elton John no és amic meu, dono gràcies a no sé qui. Tinc moltes de ganes de fer coses d´escriure molt i molt i de llegir fins que el cor em digui prou, escoltar música, gaudir del vol d´unes àguiles perdigueres que ahir mateix vaig veure., de la família ,els fills i els amics i de la bona gent.

Un record també per la pobra dona que volia volar i va volar tan alt que al final es va fer o li van fer mal. Descansi en pau.