Desig

Un relat de: annah

Una espelma que s'apaga,
un desig llençat a l'univers.

Un cel estrellat que li xiuxiueja a la lluna
un pla inerrable que farà moure el món:
el mar, el cel, la pluja,
a tu i a mi.

Dibuixarà una drecera entre els nostres camins.
I, en un mateix instant tu i jo serem a un mateix punt;
ens mirarem, ens reconeixarem i ens estimarem.

Un cel estrellat,
una lluna tímida rere un núvol de seda,
el mar acaronant la sorra, com la teva pell la meva.
Carícies, mirades, besades, passió i amor.
Un desig d'un futur molt present,
un record pel demà.

Comentaris

  • El teu poema respira i destella[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-07-2010 | Valoració: 10

    romanticisme pels quatre cantons. Tot el que l'acompanya es autència poesia. Una altre vegada més és un plaer llegir-te!

  • Desitjos presents[Ofensiu]
    Bonhomia | 01-05-2010 | Valoració: 10

    "Un desig d'un futur molt present, un record pel demà"... tan de bo els desitjos fóssin sempre presents, i els records ho omplissin sempre.
    Si, una poesia molt romàntica, que parla de dues pesones... i tan de bo els instants fóssin tan eterns com volguéssim.
    Pel camí del desig i l'esperança, sempre hi hauria d'haver lloc per a cada cor, per a cada escena, per a cada silenci plè de missatge... en fi...


    Sergi

  • Preciós![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 31-03-2010 | Valoració: 10

    Un plaer llegir i rellegir aquest "Desig" ple de sensacions que m'han arribat molt dins meu. Et felicito per aquests versos tan tendres i captivadors.
    Una abraçada, annah.

    Mercè

Valoració mitja: 10