Gràcies per estimar-me

La teva mirada hipnotitzant fa que el meu cor bategui amb força; com si volgués sortir del meu pit i llançar-se als teus braços. No el puc controlar.
Papallones omplen em meu estómac i volen sortir volant cap a tu i cobrir-te de petons i perfums (i, això que no m'agrada caure en tòpics).

Quan ets amb mi, la respiració se'm fa ràpida, agitada. Els pensaments són una nuvulosa, no puc pensar amb claredat.
Totes les meves preocupacions s'esvaeixen i només hi ha una cosa que pren sentit: tu i jo, nosaltres.

Un dia vaig somiar amb tu. Des d'aleshores has estat el noi dels meus somnis, el meu príncep blau, el meu amor...
I, ara... somio despreta i no em vull despertar mai més.
No creia que els somnis es poguéssin fer realitat, però m'equivocava.

Quan penso en tu, no puc deixar de somriure, de ser feliç.
Quan no estic amb tu, el temps és etern.
Quan hi sóc, no em voldria separar mai més.

Cada insant que vivim junts són records feliços guardats en un racó del meu cor.
Cada nit estrellada, cada posta de sol, cada passejada sota la pluja... adormir-nos al sofà abraçats, que em vinguis a veure quan no m'ho espero, que em llegeixis abans de dormir, que em despertis amb petons... quan t'explico com m'ha anat el dia, sempre amb escolta activa...quan m'expliques com t'ha anat el teu...
Quan et poses seriós... quan somrius i quan em fas riure.

Quan em xiuxiueges a cau d'eralla.
Quan pronunices el meu nom.
Quan em dius "t'estimo" mentre em mires, pensant que dormo...
quan em dius "t'estimo" mentre em mires als ulls...

Els teus llavis en els meus, les teves carícies infinites, el teu perfum, les teves paraules... i els teus silencis. Les teves mirades. El teu amor.
Cada paraula ha deixar emprempta al meu cor. Cada carícia, a la meva pell. Cada bes, als meus llavis. Tinc part de tu i jo a canvi t'he donat el meu cor. Cuida'l!

Perquè no hi ha res més bonic que estimar i sentir-se estimada.
Gràcies per estimar-me.
Gràcies per deixar que t'estimi.