Batut de plàtan

Un relat de: annah

T'he vist, i de seguida t'he reconegut. El cor m'ha fet un salt. I de sobte m'ha passat pel cap el dia que ens vam conèixer, com una pel·lícula que fa temps que has vist, però que en recordes tots els detalls perquè va ser important, perquè et va marcar.
Havia somiat amb tu,t'havia desitjat. Qualsevol trucada que rebia, qualsevol veu que em cridava pel carrer... desitjava que fossis tu.
Però vas desaparèixer de la meva vida tant ràpid com hi havies entrat.
Vaig desistir i vaig oblidar-te. Fins i tot vaig esborrar l'única prova que corroborava que ens coneixíem: una fotografia on sortíem tota la colla, i tu i jo de costat.

Al saludar-nos, els amics ens han preguntat si ens coneixíem. Alguns ho recordaven, nosaltres hem assentit: "Sí, del concert de l'any passat".

Ens hem saludat, ens hem somrigut, hem estat educats i amables. Res més...
Però se m'han despertat records que tenia adormits en un racó amagadet del meu cor, del meu cap. Al mirar-te, tenia la sensació de conèixer-te de tota la vida, de saber-ho tot de tu. Encara que gairebé no en sé res: el teu nom, algunes aficions, i algun amic en comú.

Tornaré a somiar amb tu? Tornaré a buscar-te entre la multitud, desitjant que tu també m'estiguis buscant?

No diuen que el món és un mocador? Si ens hem tornat a trobar, qui diu que no pugui tornar a passar?

Comentaris

  • Identificada![Ofensiu]
    missatger | 01-12-2009 | Valoració: 9

    Caram! Totalment em sento identificada. I també espero aquesta torbada en un futur no gaire llunyà, suposo que sempre es pot somiar despert.
    Sort!

  • Esperar amb alegria![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 17-06-2009 | Valoració: 10

    Una de les més agradables aventures de la vida és esperar trobar-te algú per qui sents estima, amb alegria. A vegades el cor s'afluixa i et fa mal un retrobament fred, però les teves paraules evoquen una manera divertida de viure aquesta grandíssima aventura.


    Sergi

  • martaplanet | 13-05-2009 | Valoració: 10

    Només somiar que la ficció es torna realitat ja és el somni per excelència.

    M'ha agradat molt el teu relat!!
    Qui no ha somiat alguna vegada que les coses siguin així?

    Una abraçada.

  • korius | 12-05-2009 | Valoració: 10

    a mi també m'ha passat alguna vegada...
    està súper bé escrit i m'ha agradat molt"!
    1 petonàs!!
    segueix escrivint!

  • Retrobaments[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-05-2009 | Valoració: 10

    A mi si que m'ha passat, això que dius de retrobar, de forma imprevista, algú amb qui feia temps que no pensava i que havia deixat de veure, però que en el seu moment va ser important per a mi... algú que pensava que podria arribar a ser un/a bon/a amic/ga, per exemple, però que finalment es va anar allunyant fins no quedar res concret...
    Quan això passa, crec que el més freqüent ( ho he comentat alb altres persones properes ) és preguntar-se perquè es va perdre la relació, que més va influir a banda de les circumstàncies físiques per allunyar-nos fins perdre el contacte.

    També, com tu dius molt ben dit, queda sempre en l'aire la possibilitat de tornar a coincidir qualsevol altre dia, per casualitat... i llavors, es pot reprendre el contacte: cal aprofitar les segones oportunitats que ens brinda la vida!

    Em vas donar una gran alegria en tornar-me a deixar un comentari teu: des que et vaig comentar "Dolor etern" havien passat dos mesos! sense tenir notícies teves.

    T'envio una abraçada de retrobament,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: