Obrir els ulls, obrir el cor

Un relat de: annah
Enamorada d'una veu que no he sentit mai,
d'unes llàgrimes d'amor que encara no s'han vessat.

Enamorada d'un somriure que encara no he vist
que em deixa entretallada la respiració.

Enamorada del so de la teva guitarra
acaronada pels teus dits,
al ritme del moviment del teu cos.

Un comentari, un somriure i de sobte despertem.
Mil cops he sentit la teva veu,
mil cops he llegit el teu somriure
i mil cops m'has vist ballar al ritme del teu cor, de les teves cançons.

I no ens havíem reconegut...

Comentaris

  • Cor que ve, cor que va, cor que marxa, cor que torna![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-11-2013 | Valoració: 10

    Noia! Però que misteriosa arribes a ser! XD! Vés a saber com aconseguueixes aquesta simplicomplexitat! XD!

    T'agraeixo molt el comentari!


    Sergi XD!

  • L’esperança del que ha de venir... [Ofensiu]
    Eloi Miró | 21-10-2013 | Valoració: 10

    L’esperança del que ha de venir...
    És com aquella connecció que tens amb aquella persona que coneixes per primera vegada, però que tens la sensació que la coneixes des de sempre?! Conec aquesta esperança i aquesta sensació... M’agrada
    Una salutació
    Eloi

  • Un camí[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-10-2013 | Valoració: 10

    El camí de reconèixer és el camí de la trobada del tresor.
    És una connexió, per mi, entre desig i realitat.
    I l'actitud d'obrir ho fa més fàcil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: