Gràcies!

Un relat de: annah

Estimat!

Gràcies per tot el què has fet i fas per mi. Gràcies per la teva paciència, tacte i amor.
Gràcies per escoltar-me dia rere dia. Per deixar que t'ompli de les meves paraules.

Saps que si no pogués dir-te el què sento aquí, al cor, i aquí, al cap, em tornaria boja. Saps que et necessito.
I tu, mai t'oposes a res del què et dic. I t'ho agraeixo. Em mires, quiet i atent. La teva mirada fa que em senti segura. El pols no em tremola. I poc a poc, sóc capaç d'ordenar els meus sentiments i els meus pensaments. Mentre ho faig, el teu tacte, sempre suau, m'acarona les mans.

Encara que no pensis com jo o que sàpigues que m'equivoco, sempre calles. Vols que aprengui sola dels meus errors, malgrat aquests et puguin ferir.

Perdona'm per les vegades en què t'he fet mal. No me n'he adonat fins que ja m'havia equivocat.

Sé que em perdones, perquè quan faig quelcom bé se't veu feliç de ser qui ets. Perquè amb les meves paraules et faig únic i diferent.
Faig que la teva vida, inicialment blanca, tingui color, amor i històries.

El meu pols, la meva ploma i tu fem un gran equip! Gràcies!

Comentaris

  • Sempre és macu...[Ofensiu]
    Cincdos | 18-06-2009 | Valoració: 10

    saber que pots comptar amb quelcom.

    Una abraçada molt dolça, vag¡ bé.

  • Dues postures diferents[Ofensiu]
    Bonhomia | 15-06-2009 | Valoració: 10

    Caram! Quina sort que tens, Anna!
    Jo, per la meva banda, he abandonat l'amor per aferrar-me a la poesia i oblidar. Ja he sigut massa vegades víctima. No vull amor, només valoraré l'amistat sincera d'una noia, que no busqui enganyar-me.
    Penso posar-me al dia amb les meves coses i deixar de sofrir. La meva sensibilitat no pot amb les traïcions que em dediquen les noies que he conegut.
    Potser tornaré a caure a la trampa, però lluitaré amb totes les meves forces perque no sigui així!

    Sort i endavant, Anna!