Cercador
Virtuosa realitat
Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio- Compartir:
Virtuosa realitat
Armada amb una energia colpidora que encoratjava la seva serenitat, tota ella emanava seguretat. Era sofisticadament impassible davant el recel i la malícia dels qui violen l’enteresa del coratge a expressar-se lliurement; Sàviament justa amb la veritat; Subtilment generosa amb el desig àvid d’assolir la perfecció moderada de ser un mateix; Fermament convincent davant les injustícies. Ella, una lluitadora dels drets morals i racionals de cadascú, vivia, pertorbadorament sensual, aliena a la mirada lacònica d’Ell. Ell, pobre sapastre captivat davant la intensitat de la més pura seguretat, era coneixedor d’una gran certesa: No posseiria mai aquella virtut, perquè Ella no es podia posseir, era lliure del món, i de si mateixa. Ell, conscient d’aquesta realitat, es va submergir en la vulnerabilitat i el desconsol dels seus sentiments.
Nedant entre la melangia, lluitant enmig del dolor, un somriure, portador d’esperança, aparegué davant seu fent trontollar la seva realitat. Certament, Ella no es podia posseir, però podia deixar-se portar a la superfície i admirar la serenor del mar després de la tempesta. Així ho faria, viuria en calma, amb el consol d’un bell record ple de virtuts.
GRANOTA11_
Armada amb una energia colpidora que encoratjava la seva serenitat, tota ella emanava seguretat. Era sofisticadament impassible davant el recel i la malícia dels qui violen l’enteresa del coratge a expressar-se lliurement; Sàviament justa amb la veritat; Subtilment generosa amb el desig àvid d’assolir la perfecció moderada de ser un mateix; Fermament convincent davant les injustícies. Ella, una lluitadora dels drets morals i racionals de cadascú, vivia, pertorbadorament sensual, aliena a la mirada lacònica d’Ell. Ell, pobre sapastre captivat davant la intensitat de la més pura seguretat, era coneixedor d’una gran certesa: No posseiria mai aquella virtut, perquè Ella no es podia posseir, era lliure del món, i de si mateixa. Ell, conscient d’aquesta realitat, es va submergir en la vulnerabilitat i el desconsol dels seus sentiments.
Nedant entre la melangia, lluitant enmig del dolor, un somriure, portador d’esperança, aparegué davant seu fent trontollar la seva realitat. Certament, Ella no es podia posseir, però podia deixar-se portar a la superfície i admirar la serenor del mar després de la tempesta. Així ho faria, viuria en calma, amb el consol d’un bell record ple de virtuts.
GRANOTA11_
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
279 Relats
393 Comentaris
114644 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64