Vint nanoocurrències sobre UNA POMA.

Un relat de: Joan Colom
Adam, Eva i el fruit prohibit.
Perquè no se'n saberen estar, de menjar la poma, tots naixem amb el pecat original, que només lleva el baptisme.

Apple.
Aquell portàtil era una mala imitació d'Apple: en comptes del logo amb una poma mossegada, tenia una pera sense mossegar.

Brillantor.
Després de treure-li brillantor, no hi havia ningú que la pogués distingir d'una poma de cera.

Classes de pomes.
N'hi ha milers, però les més comercialitzades són la Vermella, Royal, Golden, Reineta, Fuji...

"Deu pometes té el pomer".
És un recull de deu contes eròtics, escrits pel col·lectiu "Ofèlia Dracs", editat per Tusquets, col·lecció "La sonrisa vertical", 1980.

El mal patró.
A sobre que explotava miserablement els seus treballadors, sempre feia cara de pomes agres.

El tren no espera.
Endevinalla: En què s'assembla una poma al tren? En que no és pera.

Estar sa com una poma.
Aquesta dita recull l'alta consideració en què es tenia aquesta fruita, per nutritiva i saludable.

Guillem Tell.
El mític heroi suís disparà una fletxa contra una poma col·locada damunt del cap del seu fill, a cinquanta passes.

Joglars atrevits o donzelles estretes?
Quan el trobador li lloà el parell de pometes, rebé una sonora bufetada.

Judici de Paris.
Paris havia d'entregar la poma a la més bella d'entre les deesses Afrodita, Atena i Hera: la lliurà a Afrodita.

La poma de la discòrdia.
Les altres dues es venjaren i Paris, sense saber-ho, es convertí en el desencadenant de la Guerra de Troia.

Malabarista sinistre.
En comptes de voleiar pomes, aquell malabarista voleiava granades de mà.

Per què de NY en diuen la Gran Poma?
Perquè els músics de jazz qualificaven la importància de les ciutats segons la seva gràndària i el nombre de clubs.

Pomers a Catalunya.
A les comarques del Pla de Lleida és on més pomers hi ha, de tot Catalunya.

Pregunta capciosa.
Quant sumen dues pomes i tres peres?

Sidra i sidral.
Cal no confondre ambdues paraules: la sidra és una beguda de baixa graduació alcohòlica i un sidral és un merder.

Supersticiós.
Partí la poma en dos i li oferí la meitat, però la refusà perquè duia la cua.

Una poma podrida.
Assenyalant-li la porta, li repetien que una poma podrida en fa podrir d'altres, però aquell expresidiari no ho entenia.

Versatilitat.
La poma és l'única fruita que podeu servir de postre tal qual o cuita al forn.

Comentaris

  • i més observacions[Ofensiu]
    Versaleta | 27-09-2024

    M'hauria agradat trobar Una poma podrida al Nanorepte i votar-lo amb molt de gust. Em sembla molt bo.
    Pel que fa al d'Apple només li veig una petita pega: el títol ja es repeteix en el nano. Hauria trobat millor un títol més descriptiu o bé que aportés més contingut al tema del nanorelat, aquest gènere que sovint ens/em dona maldecaps per explicar una història amb la pressió de la seva brevetat.

  • Càssum l'olla![Ofensiu]
    Joan Colom | 18-09-2024

    A l'última nanoocurrència hauria de posar:
    La poma és l'única fruita que podeu servir de postres tal qual o cuita al forn.

  • Pomes...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-09-2024 | Valoració: 10

    i nanoocurrències creatives i molt ben trobades. Aquest, diguem-ne joc, que has aconseguit fer amb les pomes, ha estat genial. El suc que n'has tret l'he gaudit molt i molt.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Em quedo amb...[Ofensiu]
    llpages | 17-09-2024

    "Deu pometes té el pomer", del col·lectiu Ofèlia Dracs, un recull de narracions curtes eròtiques que recomano vivament. Agraït, Joan Colom!

  • Badada[Ofensiu]
    SrGarcia | 16-09-2024

    Perdoneu el meu mal cap. M'havia deixat una observació, la del sidral.
    Al meu poble som molt taujans i en diem "sitral", però en sentit propi, no en el figurat de merder. Definició del diccionari IEC: "Preparat en pols o granulat compost d’àcid tartàric, bicarbonat sòdic, sucre en pols i essència, que generalment s’usa dissolt en aigua com a refresc." En barrejar la mixtura en aigua, puja molt ràpidament, potser ve d'aquí el significat que mencioneu.

  • Observacions[Ofensiu]
    SrGarcia | 16-09-2024

    Trobo una mica que estrany que un melòman acreditat com vós en parlar de Guillem Tell no mencioni l'òpera de Rossini del mateix títol, l'última que va escriure.

    Això de NY no ho entenc, també li podrien dir el gran meló, la gran síndria o la gran figa.

    Els mariners bascos feien campanyes de pesca d'altura a Terranova durant nou mesos, no agafaven l'escorbut gràcies al consum habitual de sidra.

    La pregunta capciosa me la va fer el mestre quan era petit. Li vaig respondre que cinc peces de fruita i em va pegar un calbot (sí, es feia)

    Encara m'apegareu la dèria d'escriure ocurrències curtes, encara.