Vint nanoocurrències sobre UNA POMA.

M'hauria agradat trobar Una poma podrida al Nanorepte i votar-lo amb molt de gust. Em sembla molt bo.
Pel que fa al d'Apple només li veig una petita pega: el títol ja es repeteix en el nano. Hauria trobat millor un títol més descriptiu o bé que aportés més contingut al tema del nanorelat, aquest gènere que sovint ens/em dona maldecaps per explicar una història amb la pressió de la seva brevetat.

A l'última nanoocurrència hauria de posar:
La poma és l'única fruita que podeu servir de postres tal qual o cuita al forn.

i nanoocurrències creatives i molt ben trobades. Aquest, diguem-ne joc, que has aconseguit fer amb les pomes, ha estat genial. El suc que n'has tret l'he gaudit molt i molt.

Salutacions.

Rosa.

"Deu pometes té el pomer", del col·lectiu Ofèlia Dracs, un recull de narracions curtes eròtiques que recomano vivament. Agraït, Joan Colom!

Perdoneu el meu mal cap. M'havia deixat una observació, la del sidral.
Al meu poble som molt taujans i en diem "sitral", però en sentit propi, no en el figurat de merder. Definició del diccionari IEC: "Preparat en pols o granulat compost d’àcid tartàric, bicarbonat sòdic, sucre en pols i essència, que generalment s’usa dissolt en aigua com a refresc." En barrejar la mixtura en aigua, puja molt ràpidament, potser ve d'aquí el significat que mencioneu.

Trobo una mica que estrany que un melòman acreditat com vós en parlar de Guillem Tell no mencioni l'òpera de Rossini del mateix títol, l'última que va escriure.

Això de NY no ho entenc, també li podrien dir el gran meló, la gran síndria o la gran figa.

Els mariners bascos feien campanyes de pesca d'altura a Terranova durant nou mesos, no agafaven l'escorbut gràcies al consum habitual de sidra.

La pregunta capciosa me la va fer el mestre quan era petit. Li vaig respondre que cinc peces de fruita i em va pegar un calbot (sí, es feia)

Encara m'apegareu la dèria d'escriure ocurrències curtes, encara.