Vint nanoocurrències sobre IMPREVIST.

*Per a mi el punt i a part és per un tema de ritme i rellevància de les frases.

El dia que RC permeti l'edició de comentaris, em penso que tots serem molt feliços.

Bon dia,

Gràcies pels teus darrers comentaris a "Onada violeta" i "Homenatge".

No sabia d'Amfitrite, i m'ha agradat molt aprendre sobre ella. Podria ser Ella perfectament, ara de fet, m'agrada pensar que és així. Estic d'acord que aquest relat està més ben trenat que "Ofrena".

És veritat que faig això que dius, no per no parlar de les coses directament, sinó perquè m'agrada més fer només referències. Em surt així, no busco ser críptica. Em costa molt dir-li poesia al que faig, mai poso la categoria. Per mi el punt i a a part és per un tema de ritme i rellevància a les frases; i sí que li dono força importància a la cadència. Per a mi és un tema de com sona al meu cap, de musicalitat. Si això és poesia o no, no ho sé. Potser sí? M'agrada la contundència amb la qual parles en general, i en particular amb aquest tema de la poesia, perquè saps què? Penso que tens raó.

Me'ls he mirat els NipoReptes i això dels haikus em crida l'atenció. Soc una persona un pèl obsessiva, no t'ho negaré, però avui dia he après a canalitzar aquest tret de la millor manera, penso. M'agrada el que escrius, sempre s'aprèn alguna cosa. De tothom sempre es pot aprendre i a mi no hi ha res que m'agradi més que això.

L'agraïment del resum, està dedicat a un molt bon amic, poeta i cinèfil. I la resposta la tens al teu mateix comentari!

T'agraeixo de nou els teus comentaris, tots ells.

Bona nit,

Si et sembla, et contesto jo, ja que he escrit el relat i si algú dels altres vol donar-te alguna pista, jo encantada.

Em sap greu que, el narrador, per cert, t'hagi defraudat. Estic d'acord que un final obert ha de ser obert a diferents interpretacions. I aquí hi ha, penso, la possibilitat. Jo quan escric contes, el que busco és la interacció del lector, la seva implicació. En general, no acostumo a donar molts detalls perquè el que m'interessa és que hi pugui cabre qualsevol. La meva idea és que algú es pugui preguntar, si jo hagués de sacrificar alguna cosa, quina seria? I si s'hagués equivocat, quin podria ser el meu cas? També es pot pensar perquè es va equivocar la mort, què li podria fer pensar que era l'una quan era realment l'altre?

De tota manera, sí que reconec que aquest relat, a causa dels motius que em van fer escriure'l, pot ser més abstracte del que és habitual en mi.

Ja imagino que aquesta explicació no et satisfarà. A veure què n'opinen els altres comentaristes.

M'agradaria que en aquest cas, com a expert que ets en fer nanos, em donessis la teva opinió sobre els tres que he publicat jo, si ho trobes adient és clar. Sincerament, no em va resultar gens fàcil fer-los.

Rosa.

Aquests àrbitres...
L'àrbitre expulsà de forma imprevista aquell jugador del Madrid i el partit tampoc canvià de signe.

Best-seller.
L'èxit d'aquella novel·la policíaca es degué a la seva originalitat: l'assassí d'unitats territorials no era català.

Deus ex machina.
I, quan estaven a punt de sucumbir a les importacions de la Xina, aparegué Trump i posà aranzels.

El discurs del rei.
El discurs de Nadal del borbó Felip VI era del tot previsible, parlava molt i no deia res.

Escac i mat.
El campió no havia previst que, si feia enfadar Puigdemont, l'aspirant hi pactaria i li faria mat en tres votacions.

Especulacions bíbliques.
Si la desobediència d'Adam i Eva fou un imprevist, Déu no coneixia les dones. Si ho havia previst, era la serp.

Imprevisió criminal.
La Generalitat Valenciana no avisà abans dels efectes de la DANA, perquè el soroll hauria despertat el president de la migdiada.

Imprevist agradable.
Li digueren que era el turista un milió i que tenia totes les despeses pagades. Va tornar un milió de vegades més per ser el dos milions.

Jack l'esbudellador.
Aquell cop no assassinà cap prostituta de WhiteChapel sinó un gentleman de South Kensington. Tenir els budells més plens li facilità la feina.

Les armes, el dimoni les carrega.
Li sortí el tret per la culata, però no metafòricament sinó literalment, i caigué mort. Quan va fer el curset de tirador va entendre que la culata era el tub llarg.

Molt entretingut i ple de curiositats com sempre!

Les meves preferides en aquesta ocasió són la nou, la deu i la divuit, obsessionada com estic ara amb l'ús del llenguatge.

Bé, i la sis!

Una mostra deliciosa de creativitat, humor i reflexió. És com una samfaina, una barreja de diferents coses que dona un bon resultat.
L'humor sovint és bastant negre com amb el lampista i les canonades. Ben trobat el relat d'Adam i Eva, ja ho diuen que la teologia és una varietat de la literatura fantàstica.
El del escac i mat realment va passar a l'últim campionat del món, imprevist que tot un campió fes una jugada així. També m'agrada el "Deus ex machina", m'agrada l'expressió i l'ús que en fas.
Sobre el de la dana, millor no dir res o encara prendríem mal.

Sempre molt agradables de llegir; a més, ja es veu que està fent escola.

de gramàtica, història i entreteniment. Aquestes nanoocurrències d'imprevist no en tenen res, sinó tot el contrari, ben fetes i ben contrastades. Com acabo de comentar en els meus senzills nanos de figaflors, ets el mestre de les nanoocurrències.
Salutacion, Joan Colom.

Rosa.