Cercador
Vint nanoocurrències sobre HIPNOSI.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Quan passejava Rambles amunt i avall, tot remenant, aquella dona exuberant no sols deixava els homes bocabadats: literalment els hipnotitzava.
Benzodiazepines.
Aquesta família de fàrmacs no són únicament ansiolítics sinó hipnòtics: generen somnolència i faciliten l'inici i la conservació del son.
"Cagliostro" (G. Ratoff i O. Welles, 1949).
Pel·lícula "alimentícia" d'Orson Welles, sobre el comte Alessandro Cagliostro, cortesà intrigant i curandero del segle XVIII que practicava la hipnosi.
"El fantasma del carrer Morgue" (Roy Del Ruth, 1954).
L'"assassí" és un goril·la a qui el Dr. Marais indueix el condicionament de matar les víctimes en sentir una campaneta.
"El gabinet del Dr. Caligari" (Robert Wiene, 1920).
Sota inducció hipnòtica del Dr. Caligari, que l'exhibeix com una atracció de fira, el somnàmbul Cesare es dedica a assassinar.
El que es dóna ja no es torna.
A petició d'un home amb disfunció erèctil, un psiquiatre l'hipnotitzà, provocant-li una erecció majestàtica... però permanent. Encara ignora com revertir-la.
Hipnosi analgèsica.
En algunes intervencions quirúrgiques s'ha utilitzat la hipnosi com una alternativa a l'anestèsia.
Hipnotisme criminal.
Aquell hipnotitzador malparit deixava en estat de trànsit els hipnotitzats, exigint a la família un rescat per despertar-los.
Hipnotitzant animals.
Com que no aconseguia ensinistrar el gos perquè robés embotits en els mercats ambulants, va provar d'hipnotitzar-lo.
Josep Mir i Rocafort.
Aquest sortenc de nom artístic "Fassman", conegut arreu del món, havia arribat a hipnotizar simultàniament cents de persones.
"La revuelta" (TVE, La 1).
Si no és que hipnotitzen l'espectador, no m'explico l'èxit d'aquest programa xaró, presentat per uns individus que ni saben parlar.
"L'estrany cas del Sr. Valdemar" (E.A. Poe, 1845).
El protagonista ha hipnotitzat un moribund, deixant-lo en un estat intermedi entre vida i mort. Decideix despertar-lo, amb resultats imprevistos...
LGTBI.
La hipnosi s'ha mostrat tan inútil com les teràpies aversives per modificar l'orientació sexual de les persones.
Lourdes i cia.
La majoria de guariments miraculosos a Lourdes, Fàtima i altres per l'estil son producte de l'autosuggestió.
Mesmerisme.
Franz Mesmer (segle XVIII) postulà que la hipnosi —que anomenava "magnetisme animal"— era un fluid que es transmetia entre individus.
Metempsícosi.
Quan l'hipnotitzador volgué induir en el pacient una regressió a vides anteriors, aquest, de quatre potes, li mossegà una cama.
Qüestió de durada.
Els germans Hipnos i Tànatos gairebé personifiquen el mateix estat: el son corrent i el son etern.
Qui no es conforma és perquè no vol.
Després de menjar unes fulletes d'enciam i un bistec escarransit, aquella dona grassoneta s'autohipnotitzava per provocar-se la sensació de sacietat.
Repartint hòsties.
On no arribava la transsubstanciació, arribava la suggestió: quan oficiava mossèn cara d'òliba, els combregants veien l'autèntic cos de Crist.
Ús terapèutic.
La hipnosi s'aplica com a recurs terapèutic, per superar tota mena de fòbies i addiccions com el tabac.
Comentaris
-
Informació i humor[Ofensiu]SrGarcia | 30-12-2024
Un text brillant, ple de creativitat i enginy, que equilibra bé la informació i l’humor.
M'ha fet gràcia el que diu "el que es dóna, ja no es torna". Suposo que saps que aquesta condició es diu "priapisme", gens envejable, malgrat les aparences. Potser millor que li hagués receptat Viagra, potser ho va fer, però amb la lletra de què parla en Llpages.
També m'agrada el nom del capellà "mossèn cara d'òliba", un encert el nom triat. -
Una classe intensa[Ofensiu]Rosa Gubau | 30-12-2024
Per a mi, ha estat una lliçó d'aprenentatge. Les teves nanoocurrències sempre aporten un munt d'informació desconeguda per a mi.
Gràcies per compartir-ho, Joan Colom.
Bon any 2025.
Rosa.
-
He après moltes coses que no sabia sobre la hipnosi[Ofensiu]llpages | 30-12-2024
M'encanta el vessant didàctic de les nanoocurrències, sempre recomanable.
PD: hi havia un congrés d'especialistes en química física que es feia en un vaixell al llarg del Volga, no sé si encara es fa. Per no esmentar el Nil, que reuneix l'atractiu de la seva navegabilitat amb l'atractiu de la cultura faraònica. El que passa és que sovint són iniciatives privades que no es publiciten.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre LUCIDESA.
- Va de marques.
- Nadal, també Dia dels Difunts.
- Una instància.
- Vint nanoocurrències sobre HIPNOSI.
- Cramer contra Cramer. [temps real de lectura : 16 minuts].
- Vint nanoocurrències sobre NOUS RECOMANATS EDITORA.
- Elena Francis, anys cinquanta.
- Vint nanoocurrències sobre PROFUND SECRET.
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 34 minuts]
- El metro fantasma.
- Vint nanoocurrències sobre PEL FORAT DEL PANY .
- Metàfores.
- Revetlla de cap d'any.
- Vint nanoocurrències sobre LA NIT.