Vint nanoocurrències sobre EL DILUVI.

Un relat de: Joan Colom
5.137 metres d'altitud.
L'Ararat és la muntanya on va quedar assentada l'arca de Noè, després del diluvi. Actualment és una atracció turística.

A l'arca.
Noé va acomodar les parelles d'animals tenint en compte la cadena tròfica, per evitar que uns es cruspissin els altres.

"A la recerca de l'arca perduda" (S. Spielberg, 1981).
En aquesta primera pel·lícula de la saga, Indiana Jones no cerca l'arca de Noè sinó l'Arca de l'Aliança.

Arques diferents.
A la Bíblia, cal no confondre l'arca de Noè amb l'Arca de l'Aliança. Consulteu la Viquipèdia.

Concursant al NanoRepte 1100.
Havia escrit que plovia a bots i barrals, però se n'anava a vint-i-quatre paraules i decidí escurçar-ho, posant que diluviava.

El colom de la pau.
Com l'arc de Sant Martí, el colom amb un banquilló d'olivera ha esdevingut un símbol de la reconciliació amb Déu.

El diluvi.
No podia ser universal: si en uns llocs plovia, a d'altres havia de fer sol, per evaporar l'aigua generant núvols.

En acabar el diluvi.
L'arc de Sant Martí, penyora de l'aliança entre Déu i els homes, ha acabat esdevenint el símbol del col·lectiu LGTBI.

Esdeveniment històric?
El relat del diluvi recollit en el Gènesi coincideix amb els d'altres civilitzacions, i probablament respon a un esdeveniment històric.

I les plantes?
Noè també va omplir l'arca de torratxes, per salvar les espècies vegetals?

Intendència.
Noè havia pensat com alimentar la seva família i totes les parelles d'animals, quaranta dies i quaranta nits?

La primera borratxera de la història.
La va patir Noè, que desconeixia els efectes del vi i que va maleir el seu fill Cam, per fotre-se'n.

L'arca era de fusta.
El Gènesi no explica com Noè va impedir que les parelles de corcs, tèrmits i picots es cruspissin l'arca.

Les aparences enganyen.
Si uns extraterrestres haguessin sobrevolat la Terra quan el diluvi, haurien pensat que només era viable la vida aquàtica.

Longevitat.
Noè sols va viure 950 anys, uns quants menys que els 969 de Matusalem.

Món (plagiat de Kefas).
Si hagués estat lúcid en fer-lo no hauria necessitat el diluvi per refer-lo al cap de quatre dies.

NanoReptes 1099 i 1100.
A l'hora de convocar el NanoRepte 1100, Kefas s'ha inspirat en el seu nanorelat "Món", guanyador del 1099.

"Noè" (Darren Aronofsky, 2014).
No he vist aquesta pel·li bíblica d'un director irregular. Ni ganes.

Noè sexador.
Noè acabà mig geperut, de tant ajupir-se per comprovar el sexe dels animals i així assegurar-se d'acollir parelles a l'arca.

Triàsic, Juràssic i Cretaci.
El alguns textos encara s'utilitza l'adjectiu "antediluvià" per referir-se a espècies animals extingides fa milions d'anys.

Comentaris

  • Autocomentari.[Ofensiu]
    Joan Colom | 07-02-2025

    M'acabo d'adonar que el tema DILUVI del NanoRepte 1100, convocat per Kefas el 25/01/2025, era repetició del del NanoRepte 1051, convocat també per Kefas el 29/04/2023, no feia encara dos anys.

    No es pas cap crítica al convocant, perquè la descoberta l'he feta a la meva pàgina, quan buscava un relat antic. M'he trobat amb el relat "Vint nanorelats sobre DILUVI" (publicat el 01/05/2023), que no recordava gens quan vaig escriure el present recull.

    El més curiós és la semblança entre alguns nanos d'ambdós relats:

    - A "Concursant al NanoRepte 1100" té força protagonisme l'expressió usada com a títol en "A bots i barrals".

    - Incloent-hi el títol, "El colom de la pau" sembla calcat d'"El colom de la pau".

    - "El diluvi" recorda molt "Faves comptades".

    - "En acabar el diluvi" sembla calcat de "L'arc de Sant Martí".

    - "I les plantes?" recorda molt "Només el món animal?".

    - "La primera borratxera de la història" recorda molt "Primera bufa de la història", títol inclòs.

    - Incloent-hi el títol, "Longevitat" sembla calcat de "Longevitat".

    - "Triàsic, Juràssic i Cretaci" recorda molt "Antediluvians".

    No sé què n'opinaria Sigmund Freud d'aquestes coincidències. Pot ser que, quan vaig escriure el present relat, "Vint nanoocurrències sobre EL DILUVI", tingués gravat en el subconscient "Vint nanorelats* sobre DILUVI"?



    * De primer, titulava aquests reculls "Vint nanorelats sobre...", després vaig passar a "Vint nanoacudits sobre..." i finalment ho he deixat en "Vint nanoocurrències sobre...". Els canvis han obeït a suggeriments de relataires.

  • El diluvi universal[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-01-2025

    Noé i la història del diluvi, plena de ficció, com tantes altres, que ens van explicar des de ben petits.
    Així i tot, he gaudit molt d'aquestes nanoocurrències, com sempre encertades i enginyoses, que en Joan Colom sap definir amb tanta agilitat.
    Salutacions.
    Rosa..

  • Què hi ha de cert?[Ofensiu]
    llpages | 27-01-2025

    Tota aquesta història de Noè nodreix un mite, no hi ha res de cert. Si us interessa aquesta ficció, endavant amb la lectura, sempre es poden aprendre recursos literaris per a futures narracions. O, senzillament, gaudir de la infinitat d'incoherències que les nanoocurrències posen de manifest, algunes d'hilarants.

  • SrGarcia | 26-01-2025

    No m'estranya gens que hagis plagiat, jo ho faig sempre que puc.
    Això dels diluvis em sembla que en realitat parlen més d'inundacions. El diluvi més conegut és el de la Bíblia, però el van copiar del diluvi de Mesopotàmia.
    A l'epopeia de Guilgameix, escrita en acadi i copiada del sumeri es descriu el primer diluvi, la primera inundació del món. No em sembla que la cosa sigui difícil d'entendre: es van desbordar els riu de Mesopotàmia i es va inundar el món; sí, el seu món, no en coneixien altre.
    Els jueus , a l'època del captiveri de Babilònia, s'ho van copiar, i així ens ha arribat-
    Que es desbordessin els dos rius és una cosa que pot passar una vegada entre milers d'anys, però pot passar.
    Cal anar a Móra d'Ebre, Miravet o Xerta per a veure com l'Ebre es pot enfurismar. Garcia, no; estem ben protegits contra les inundacions..
    Si l'Ebre s'enfurisma, els rius de Mesopotàmia, no ho vull ni pensar
    El bo del cas és que mites i llegendes sobre inundacions i diluvis n'hi ha a tot arreu, a tots els continents i cultures.
    El diluvi, la inundació sempre han estat un tema preferent per a la formació de mites. No m'estranya gens.
    Perdona aquesta explicació, però no me'n he he pogut estar, aquest és un tema massa seriós.