Cercador
Vint nanoocurrències sobre ALBA.
Un relat de: Joan ColomEl primer episodi, "L'albada de l'home", ens mostra els primers homínids que aprenen a utilitzar un os com a arma.
"Alba de América" (Juan de Orduña, 1951).
Pel·lícula èpica fatxa que explica les vicissituds del meu homònim Cristòfor fins a descobrir Amèrica.
Albades (coloq. albaes).
És un cant valencià, d'origen urbà i temàtica satírica, que se sol interpretar a l'alba.
Alba i crepuscle.
Ambdues paraules s'han utilitzat molt com a metàfores de la infància i la vellesa.
"Amanece, que no es poco" (José Luis Cuerda, 1989).
Delirant comèdia surrealista, acaba amb el sol sortint per ponent, davant la indignació del guàrdia civil interpretat per Josep Sazatornil.
Aurores boreals i australs.
No són aurores, perquè aquest fenomen es produeix de nit: Galileu els posà el nom de la deessa romana Aurora.
Camp de la Bota (Barcelona).
De 1939 a 1953, a trenc d'alba, 1.734 presoners republicans hi van ser afusellats.
Canvi d'horari.
El canvi d'horari afavoreix l'aprofitament de la llum solar a primera hora, però desaprofitant-la a última hora.
Cine Alborada (1946-1964).
Al carrer Galileu 282-288 funcionà aquest cine de l'empresa Las Arenas, S.A., que també tenia l'Albéniz, Arenas, Gayarre i Liceo.
Distingir l'alba del crepuscle.
Hi ha diversos indicis per reconèixer en una foto l'alba o el crepuscle, però no sempre són aplicables.
El cant del gall.
No hi havia manera d'ensinistrar el gall perquè s'adaptés al canvi d'horari.
"Impressió, sol naixent".
Títol d'un paisatge de Claude Monet del port de Le Havre, de 1872, que indirectament donà nom al moviment impressionista.
L'estel de l'alba.
Poc abans de sortir el sol, Venus destaca a simple vista, per mida aparent i lluminositat, en condicions d'observació favorables.
Mateu 26:15-37.
Digué Jesús a Pere:
—En veritat t'ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.
Nit polar.
Per no veure l'alba, aquell vampir residia al casquet polar àrtic d'octubre a març, i a l'antàrtic, d'abril a setembre.
"Nosferatu. Eine Symphonie des Grauens" (F. W. Murnau, 1922).
La donzella aconsegueix retenir el vampir fins a trenc d'alba, i la llum el destrueix.
País del sol naixent.
Així es denomina al Japó: la bandera és un cercle vermell sobre blanc; amb radiacions, era la de l'Exèrcit Imperial.
Premsa diària.
El repartidor de diaris començava la feina a l'alba, però quan l'acabava depenia de les tirades més o menys llargues.
Sol ixent o naixent.
Alba, albada, aurora, a trenc d'alba, en despuntar el dia i al cant del gall són expressions equivalents.
"Sunrise. A Song of Two Humans" (F. W. Murnau, 1927).
Estrenada a Espanya com "Amanecer", presenta el triangle format per una parella de grangers i una dona fatal de ciutat.
Comentaris
-
Moltes gràcies[Ofensiu]Rosa Gubau | 30-10-2024
Agraeïxo molt la teva ajuda. De moment he canviat l'error del verb que m'has dit. Intentaré penjar la cançó musicada, a veure si en soc capaç.
-
Comentari[Ofensiu]Rosa Gubau | 30-10-2024
Per cert, he escrit una altra cançó infantil, com que l'altra et va agradar, i em vas aconsellar fer-hi un petit retoc, que em va anar molt bé, si és possible, m'agradaria saber la teva opinió d'aquesta. Tot i que, en aquest cas, ja està musicada; però no soc capaç de posar l'enllaç.
Salutacions.
Rosa. -
Més comentaris[Ofensiu]SrGarcia | 29-10-2024
Algun comentari més:
Galileu va veure aurores boreals? Més aviat els hi devien explicar.
Això de les albades valencianes està molt bé, trobo a faltar una referència al rosari de l'aurora, que es va fer proverbial per la manera d'acabar: a hòsties.
L'estel matutí és l'estel vespertí. Per estrany que sembli, aquesta afirmació no és tautològica, com ho seria si només tinguéssim en compte la referència: Venus és Venus. Però hi ha més coses, a més de la referència. Això ho deia Frege.
El vampir no vol veure la llum, però el xatrac àrtic és l'animal que fa les migracions més llargues, per viure sempre de dia: de l'àrtic a l'antàrtic i tornar. -
Cultura...[Ofensiu]Rosa Gubau | 29-10-2024
saviesa i enginy, plasmades en vint nanoocurrències. L'alba en tota la seva esplendor. Admiro aquest saber fer.
Salutacions Joan Colom.
Rosa. -
Paradoxa[Ofensiu]SrGarcia | 29-10-2024
Molt bones ocurrències.
Faig una reflexió sobre el país del sol naixent: L'orient de l'oceà Pacífic és a Amèrica, el ponent a l'Àsia, que en solem dir l'orient. Així, l'orient és al ponent del Pacífic. Suposo que són coses que passen si vius a una pilota. -
I els ducs d'Alba?[Ofensiu]llpages | 29-10-2024 | Valoració: 10
He trobat a faltar una nanoocurrència sobre la casa ducal d'Alba, que tants rius de tinta ha fet córrer en el pla històric i en el sentimental. Però això no desmereix una tria que sempre aporta dades curioses, et fa passar una bona estona i t'obre portes a noves experiències (de cinema, música...). Enhorabona, Joan!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES.
- El restaurant "Mena Rojas".
- Habemus papam et mamam!
- Girar-se com un mitjó o com un guant?
- Dels ocellets a la inquietud.
- "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
- Impressió, sol de tarda.
- Trenta nanoocurrències sobre GRAPA.
- Teràpia i morositat.
- Gossos.
- Comptant morts.
- Si Rnbonet m'ho confirma,
- Reflexions pasquals d'un descregut.
- Tal faràs, tal trobaràs.
- Costa amunt.