Vint nanoocurrències extra sobre TATUATGES, amb motiu dels 1111 comentaris.

M'has fet pensar en Jorge Luís Borges.

No opino sobre els tatuatges que hom es fa fer pagant-s'ho i a partjr d'una voluntat regida pel cervell. El problema és quan tels fan encara que no vulguis, com als presoners dels camps. Gràcies pel comentari. Efectivament vaig posar Thunderbolt P-38 per no haver de posar Dragon Rapide. Sabia que era el Thuderbolt P-89 , però per alguna cosa em va quedar el 38. No se t'escapa res.

evidentment, comptes els teus auto comentaris, oi?

Trobo absurda aquesta moda, de fa ja anys, de tatuar-se i fer-se pírcings: és una opinió que podeu o no compartir. Però en la nanoocurrència "Quocient intel·lectual" he fet més que manifestar una opinió: he afirmat públicament que tots els qui es tatuen són curts de gambals, i això és una generalització inadmissible. I seguiria sent inadmissible encara que argumentés que la vaig formular en clau d'humor. És com si algú digués que els jubilats som uns paràsits que vivim a costa dels contribuents.

Altres vegades també he titllat de descerebrats als grafiters que fan gargots, però hi ha una diferència: els grafiters són incívics que embruten, mentre que els qui duen tatuatges o pírcings no fan mal a ningú. He hagut de llegir les objeccions de SrGarcia i Llpages per adonar-me'n.

Així que demano disculpes a tots els que us hagueu sentit ofesos per aquesta poc ocurrent nanoocurrència.

Jo no tinc fills, tinc nebots i no porten tatuatges.
T'estàs lluint: parles de l'àlgebra de boole sense entendre-la del tot. Respons als comentaris dient el primer que et passa per la boina.
les teves elucubracions no valen per res, son ofensives.
Si no vols que comentem els teus relats, no passa res; no els comentem i en paus.
La prepotència és molt dolenta, si tens raó; si no en tens, és ridícula.
Ja estàs fen massa el ridícul, Joan Colom.

Em sorpreneu, coincidint en una observació que no m'havíeu fet mai. De sobres sabeu que hi ha nanoocurrències que expliquen coses verídiques i altres que no. Per exemple, agafant-ne quatre seguides,
14) Ötzi.
15) Per a més seguretat.
16) Quocient intel·lectual.
17) "Tatuaje, primera aventura de Pepe Carvalho" (Bigas Luna, 1976).
jo suposava que quedava prou clar que el que es diu a la 14 i la 17 és verídic (ho he tret de la Viquipèdia i de FilmAffinity, respectivament), i el que es diu a la 15 i 16 és invenció meva. La 16, concretament, reflecteix la meva opinió sobre el tema.

Si el que passa és que teniu fills molt tatuats i us sap greu que indirectament els titlli de beneits del cabàs, us presento les meves disculpes.

Darrera la moda de tatuar-se la pell, l'oportunitat d'esborrar el tatuatge. Hi ha gabinets d'estètica que estan fent l'agost esborrant noms d'amors passats, grafies massa explícites o sentències revisades. I el és més curiós: si us tatueu amb colors, que sapigueu que el color groc no s'envà sota l'acció del làser. Això a banda, estic amb el SrGarcia que cal aportar alguna dada referent a la intel·ligència inversament proporcional al percentatge de pell tatuada.

Aquest és un catàleg de pensaments dispersos sobre el tatuatge, amb registres diferents.

És cert que abans els tatuatges eren una altra cosa, recordo el preferit dels legionaris: "amor de madre", escrit de qualsevol manera. Ara els tatuadors son uns virtuosos del dibuix.

Ja fas nanoocurrències fins i tot sobre els reptes japonesos, la cosa prospera. He llegit els haikus i queda bastant clara la teva postura sobre aquest "art".

Una cosa m'estranya: el nano titulat "Quocient intel·lectual", Hauries de citar la font d'una afirmació tan campanuda, tot i que em temo que la font és la font del centenari a Tarragona; potser és un invent de la teva coneguda ironia. En un treball acadèmic, hauria de portar una cita per força.