Vint-i-cinc minuts amb l'Antònio

Un relat de: perunforat

Quina llàstima acabar així! De fet, fas més bona cara que viu. Algú de la funerària et deu haver donat dues bufetades ben donades per canviar-te l'expressió de mala llet. Cap veí ha volgut venir, em sap greu. He vingut en representació de la comunitat perquè sé que ningú vindria a donar-te l'últim adéu i perquè no tenia res més millor a fer. I pel que veig tampoc tenies família. També em sap greu. Vivíem porta per porta i mai a la vida t'havies molestat a dir-me res. Si em senties en sortir, miraves per l'espiell, i si per mala sort m'ensopegaves esbufegaves com un gos rabiós. Molt dies que pujava les escales, mig extenuada carregada com una mula amb les bosses de la compra, em donaves una empenta per apartar-me. Antònio, l'escala fa un metre d'ample, tu creus que eren maneres? Tenies mala bava. Recordo el dia que el nen del quart, petit com un cacahuet, et va venir a vendre una caixa de galetes, per recaptar diners per al viatge de fi de curs, et vas posar a cridar com un beneit perquè t'havia despertat de la migdiada. I eres molt brut. Molt i molt brut. Higiene zero, segurament perquè vivies sol; evidentment no t'agradava la dutxa, i encara menys treure la pols. He suportat la pudor aguantant-me la respiració en el tros de replà que hem compartit fins el dia d'ahir, i reconec que vaig posar la planta aromàtica per dissimular la mala olor que emanava de casa teva. Verge Santa! quina flaire més desagradable. Alguns deien que tenies aquella malaltia, aquella síndrome dels "diumenges" o alguna cosa així. Ostres noi, tenies merda per parar un tren, em fremia en veure la quantitat de llaunes i cuques que es passejaven per l'entrada de casa teva quan obries i tancaves la porta d'una revolada. I per si ho vols saber, les cuques també venien a visitar-me, ni elles volien viure amb tu! Sempre m'havies semblat una persona indolent, un desgraciat, esquerp i malcarat. Com si tota la teva vida haguessis estat un home gran repentinat amb una espècie d'oli de cacauet. Perdona Antònio, no tinc més paraules per a tu. Sort per allà on vagis. A veure si els de la brigada municipal passen per casa teva. T'asseguro que l'escala no serà la mateixa sense tu.

(entra algú)

-Perdoni, ens l'hem d'endur

-Sí, un moment que reso l'últim parenostre

Comentaris

  • Avui que ens ha deixat en Miguel...[Ofensiu]
    copernic | 12-03-2010


    llegeixo aquest homenatge per indicació d'en Maurici. Molt ben escrit, reflecteix amb tota fidelitat les relacions de veïns. Tot el relat té una fluïdesa que el fa molt fàcil de llegir i agradable. Un petó!

  • Estic seguint el camí....[Ofensiu]
    Calderer | 10-02-2010


    ...dels relats recomanats pels propis autors.

    He arribat a aquest teu i m'ha semblat, alhora, divertidíssim i trist.

    Molt ben narrat amb una prosa exacta, senzill i d'un ritme excel·lent. Em sobte el "fremia" però suposo que té a veure amb el repte aquell famós del Vincent.

    Felicitats !!!!!


    Lluís

  • Si aquest relat...[Ofensiu]

    Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

  • crohnic | 02-07-2009 | Valoració: 10

    Genial! Un relat molt àgil que t'atrapa ràpidament... M'agraden els punts d'ironia que li has posat... A la vegada, però, també és un relat molt autèntic... em repeteixo, genial!!

  • Atractiu monòleg[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-03-2009

    Va ser un plaer llegir aquest relat per primer cop quan van coincidir en el repte: ja em va permetre passar una bona estona de lectura, llavors!Ara ho ha tornat a suposar...

    És un monòleg irònic i ben portat, que no perd el fil en cap moment, original però força versemblant.
    La teva prosa m'agrada, ja t'ho he comentat en alguna altra ocasió, i les frases que construeixes resulten correctes i àgils.
    En conjunt, forma i contingut fan que resulti un text atractiu.

    Enhorabona pels 200!
    T'envio una abraçada per celebrar-los,
    Unaquimera

  • Molt àgil[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-03-2009

    i molt ben escrit, amb un final que arrodoneix tot el relat.
    Curt però intens, com un cafè, vaja.

    Una abraçada.

    Ferran

  • M'ha agradat l'homenatge del títol[Ofensiu]
    M.Salles | 09-03-2009 | Valoració: 10

    al mitic monòleg de 5 hores.

    Pobre Antonio, quin poca pena!! No s'assembla gens a aquell Mario, no trobes?

    Per cert, no he tingut ocasió de dir-ho abans: Encantada d'haver compartit calçots i conversa (especialment conversa) costat per costat!!

  • Comentari de repte[Ofensiu]
    Vincent | 08-03-2009

    Una història que fàcilment podria ser veritat, qui no ha tingut un veí estrany?
    És un text molt sincer i amb punts i seguits, això fa que sigui molt ràpid i àgil de llegir. Ben escrit i original el tema triat. El final amb un toc d'humor impagable, malgrat tot, li resa un parenostre!, aquesta noia és bona de les que no en queden. Original la tria del tema i el desenvolupament de l'argument amb picades d'ullet pels tocs d'humor que hi són en tot el relat. Moltes gràcies per participar, perunforat!.

    Un plaer llegir-te, tens un segell propi, una originalitat intrínseca que amara tot el que escrius.

  • Deu ser [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-03-2009 | Valoració: 10

    molt empipador tenir un veí com l'Antònio!
    Un relat àgil, amè i entretingut. Et felicito.
    Nonna_Carme

  • Ai, aquest Antonio....[Ofensiu]
    brins | 08-03-2009 | Valoració: 10

    quin veí t´havia tocat!

    E·ns ho has explicat amb molt de sentit de l´humor. Et felicito. He llegit amb un somriure tot el poema, és agil i divertit.

    Una abraçada

  • Dos minuts de lectura divertida[Ofensiu]
    nuriagau | 08-03-2009 | Valoració: 10

    Un relat àgil de llegir, original i simpàtic. El lector empatitza fàcilment amb el narrador (malgrat no hagi hagut de patir el veí difunt) i gaudeix dels tocs d'humor que ens ofereix com:

    ·"Algú de la funerària et deu haver donat dues bufetades ben donades per canviar-te l'expressió de mala llet"
    ·"Alguns deien que tenies aquella malaltia, aquella síndrome dels "diumenges" o alguna cosa així"
    ·"les cuques també venien a visitar-me, ni elles volien viure amb tu!"

    Quina coincidència que per al Repte CCCLXXIV (374) , ambdues haguéssim presentat un monòleg al tanatori, oi?

    Felicitats pel relat! Ens veurem a un altre repte!

    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de perunforat

perunforat

93 Relats

285 Comentaris

88621 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques Prévert

Sóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors

Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs

Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits

Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou

Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó

Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver

Sóc el que sóc
No sóc res més

D'amunt i avall
De més i menys

De poc o molt
De tot o res

http://correctellegiblebarat.blogspot.com/