Cercador
Envà
Un relat de: perunforat- Compartir:
probablement és desconcert,
el de l'engruna dic,
el bocí esmicolat de pa sec d'algú
que es balanceja pel banc
a cada esbufec d'aire
i la indignació d'una burilla
enquadernada dins la llamborda de la plaça
plegada de cos i amb tuf de cigaló
vestida de pintallavis sec
d'una dona que es gasta els diners en escurabutxaques
de cara nord, no ho sé
m'agrada aguantar-me el cap amb la mà
em pesa, avui em sento cansada
i pensar en el que veig em distreu
com el joc de fer paraules amb les lletres de "font vella"
pulul·la a prop de la pota esquerra,
l'ampolla d'aigua dic,
"tona", "tella", "novella",
i em canso de pensar i segueixo mirant.
M'agrada l'olor que faig.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Leela | 29-09-2009
M'agrada l'olor que fa el teu poema, l'olor de si mateixa, de quotidià, de l'aigua de cada dia i de descansar el cap sobre el braç.
M'agrada perquè no busques res i només dius el que hi ha. Una dona, un dia, un banc, un petit descans en el dia a dia... sense buscar massa més enllà.
Una abraçada!
l´Autor
93 Relats
285 Comentaris
91287 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Jo sóc així com sóc com el títol de Jaques PrévertSóc remolc de l'era
cendres calcàries de sabors
engrunes de silencis
i penyora de colors
Sóc herba mullada
d'olor de llocs
fiblar de pells
i l'enyor d'uns pocs
Sóc aire comestible
pintant oxigen amb els dits
mans d'argila humida
de sols, dies, llunes i nits
Sóc cargol treu-banya
un patufet a la panxa del bou
caputxeta entremaliada
i un calamar a dins d'un pou
Sóc un llibre a mig escriure
amb llapis de carbó
tint de blanc sobre fons negre
lletra de pal i cançó
Sóc pedra de tartera
marca d'aigua de paper
muntanyes de somriures
sota al vol d'un esparver
Sóc el que sóc
No sóc res més
D'amunt i avall
De més i menys
De poc o molt
De tot o res
http://correctellegiblebarat.blogspot.com/